Der Revisor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióDer Revisor
Segell amb la figura de Werner Egk compositor de l'obra
Forma musicalòpera modifica
CompositorWerner Egk
LlibretistaNikolai Gógol
Idiomaalemany
Basat enL'Inspector (Nikolai Gógol modifica)
Creaciódurant el 1950
Data de publicaciósegle XX modifica
GènereOpera Còmica
Partscinc actes
Personatges
  • Chlestakov (tenor)
  • Ossip, el seu servent baix
  • L'alcalde baríton
  • Anna, esposa de l'alcalde contralt
  • Marja, la seva filla soprano
  • Mischka, servent, (tenor)
  • Mestre de postes, (tenor)
  • Curador, (baix)
  • Jutge, (baix)
  • Dobtschinsky (baríton)
  • una jove vídua (soprano)
  • la dona del manyà (mezzosoprano)
  • un cambrer (paper mut)
Estrena
Estrena7 de maig de 1957
EscenariFestival de Schwetzing per la Companyia de l'Òpera de Stuttgart,

És una òpera còmica en cinc actes basada en la novel·la L'inspector de Nikolai Gógol.

Lloc i època[modifica]

Una petita ciutat russa, a mitjan segle XIX.

Argument[modifica]

Mercès a aquesta òpera còmica estrenada el 7 de maig de 1957 en el Festival de Schwetzing per la companyia de l'Òpera de Stuttgart, Egk va assolir un èxit que molt poques òperes contemporànies havien pogut aconseguir. En pocs anys entrà en el repertori de dotzenes de teatres nacionals i estrangers, provocà riures i somriures, va entretenir i fou motiu de reflexió. Deixem que el mateix compositor (que aquí, com en les seves obres restants, és el seu propi llibretista i, com ocorre amb freqüència, es basa en una obra literària de valor) parli sobre aquesta obra: <Aleksandr Puixkin, l'admirat amic del jove Gógol (1809-1852), fou qui li proporcionà l'argument de la seva comèdia L'inspector. Durant un dels seus nombrosos viatges havia arribat a una petita ciutat i a causa de la seva <fisonomia petersburguesia> Havia estat confós amb un inspector al que estaven esperant. Gógol convertí aquest episodi en una peça teatral de gran comicitat i ensems creà un espill de la societat d'aquell temps en el que aquesta es podia contemplar, malgrat que no amb complaença. El refrany que diu <No insultis el mirall quan el teu rostre aparegui deformat> no és de franc l'epígraf de tota l'obra. segons fonts molt fiable, el tsar Alexandre I es divertí molt durant una lectura anterior a l'estrena de la comèdia, però deixà de riure immediatament quan en el teatre es va veure cara a cara amb les figures del poeta, sembla que exclamà en aquella ocasió: <Tots hem rebut quelcom aquí... i jo el que més>. A l'estrena, celebrat en el Teatre dels Alexandrins de Sant Petersburg, si sumà un escàndol de considerables proporcions, i es parlà de la peça més des del punt de vista temàtic que des de l'estètic.

Diferents punt de vista[modifica]

Uns veieren quasi exclusivament el cop que necessitava un regim corrupte, i altres protestaren contra la presentació del parer incomprensible i irreal de les condicions socials imperants llavors i afirmaren que l'autor havia cercat i portat a l'escenari nomes el desagradable...Diligents escriptors del regim declararen rotundament que no hi havia en tota Rússia una figura com, per exemple, la de l'alcalde. Malgrat tot, el profund sentit de la comicitat, la comprensió de l'humà fins els seus últims fonaments, la commovedora veritat vital i la curulla plenitud de vida no són les millors qualitats de la comèdia. Hem sembla que el millor és que les seves figures no siguin essers perduts, separats de nosaltres, essers que ens arrenquen riures i refusos, sinó que desperten al mateix temps comprensió, compassió, inclús es podria dir que també simpatia. Inclús l'alcalde, un bergant de set soles, assoleix commoure'ns, a pesar de tot la brutal comicitat i tots els trets negatius dels seu caràcter, quan, estremit en el més íntim, reconeix davant de tot el poble que la imatge que tenia de si mateix, de la seva importància, superioritat, astúcia, poder i grandesa, sempre havia sigut falsa, i que no és altra cosa que un neci digne de llàstima, un ase vell sobre el que s'ha assentat vilment un recent vingut...>. Fins aquí l'autor.

El context[modifica]

Amb això s'ha volgut ressenyar el contingut. Per una població provinciana russa de l'època dels tsars corre la noticia de què està en camí un inspector de Moscou per fer certes comprovacions d'incògnit. La sospita cau d'immediat en un jove que s'hostatjava en un hostal i no a abonat el comte, però que té aspecte de ser d'una gran ciutat. Desconcertat al principi, el porten en professó triomfal a la casa de l'alcalde, on els homes l'assetgen amb suborns i l'esposa i la filla de l'alcalde amb manifestacions d'afecte. El jove es diverteix com mai amb aquesta aventura que s'adapta al seu caràcter i explota la situació. En una carta a un amic de la capital, li contà el que passa.

En el cim del seu poder es compromet amb la filla de l'alcalde; aquest no escatima en despeses davant la possibilitat de lliurar-se d'una investigació i aconseguir al mateix temps un gendre influent. Per el jove arribat el moment de desaparèixer; s'acomiada per emprendre un viatge d'un dia, doncs ha de resoldre assumptes urgents. A penes a marxat descobreixen la carta que va escriure a l'amic i que ha deixat oblidada. La carta produeix l'efecte d'una bomba. Però l'explosió es fa encara més gran. Arriba el verdader inspector i emplaçà les autoritats per a començar una minuciosa investigació.

<És evident --continua Egk-- que era impossible reproduir paraula per paraula una obra tant extensa; era igualment impossible incloure en l'òpera els vint-i-quatre personatges de l'obra teatral i amés tot el cor d'homes i dones, comerciants, petits burgesos, peticionaris i d'altres...Hem semblà impossible renunciar a tot el tipisme rus. Per això hi ha en la música melodies estrictament diatòniques (preses de les escales simples) que estan construïdes, com la música popular russa, sobre tetracord i sense modulacions, i també escenes i conjunts sencers construïts sobre aquestes successions de sons. Tanmateix, també hi ha números musicals que estan lliures de les influencies del folklore. L'orquestra consisteix en cinc instruments de fusta, cinc de metall, un conjunt de cordes, percussió, piano i arpa. Pel demés, hem vaig esforçar per conservar en la composició el caràcter de comèdia i l'efecte vivaç de les figures de Gógol, efecte que sens dubte conservaran en cara que en el món deixi d'haver desordre, corrupció i estupidesa>.

Com que encara restem lluny d'aquesta condició ideal, L'inspector de Gógol-Egk pot comptar amb un gran medi de comprensió: l'experiència personal. Egk subratlla magistralment la subtilesa de Gógol, condensa com un dramaturg brillant i alegra com un músic de comèdia nat, a pesar de què, per ser exactes, era la primera vegada que ho feia.

Bibliografia[modifica]

  • Diccionario de la Opera, Emecé Editores España, S. A. text de Kurt Pahlen pàg. 126/27. (IBSN 84-7888-229-4)