Dermatitis
 Dermatitis.  | |
| Tipus | trastorn cutani, símptoma de la pell i del teixit tegumentari i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | medicina familiar |
| Clínica-tractament | |
Medicació amcinonida, àcid làctic, alclometasona, betametasona, metionina, àcid bòric, clobetasol, glicerol, crisaborole, doxiciclina, heliomycin (en)  , òxid de zinc i thiostrepton (en) | |
| Classificació | |
| CIM-10 | L30.9 |
| CIM-9 | 692.9 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0096633 |
| OMIM | 603165 |
| MedlinePlus | 000853 |
| MeSH | D003872 |
| UMLS CUI | C0011603 i C3875321 |
| DOID | DOID:2723 |
Dermatitis significa "inflamació de la pell"[1]. És una paraula que s'utilitza per referir-se a diversos processos de la pell. Erròniament s'empra com a sinònim d'èczema. Hi ha diferents tipus de dermatitis, normalment tots ells tenen en comú una reacció al·lèrgica a al·lergogens específics.
Tipus específics de dermatitis[modifica]
Dermatitis endògenes[modifica]
- (L20) dermatitis atòpica
- (L21) dermatitis seborreica
- (L13.0) dermatitis herpetiforme
Dermatitis exògenes[modifica]
- (L23-L25) dermatitis de contacte
- Dermatitis de contacte irritativa
Es produeix per contacte freqüent amb una substància que lesiona físicament o químicament a la pell.
- Dermatitis de contacte al·lèrgica
Es produeix per hipersensibilitat a una substància.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dermatitis |
- ^ Diccionari de la llengua catalana, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2007, pàgina 511