Desactivació d'explosius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Agent del FBI, amb un vestit antiexplosius, durant un entrenament de desactivació.

La Desactivació de explosius és el procés per mitjà del qual un artefacte explosiu és desactivat a un estat segur. La desactivació d'explosius i bombes es va formalitzar durant la Primera Guerra Mundial. La gran producció d'armament i municions, va conduir a diversos defectes en la seva fabricació i una quantitat considerable d'aquestes municions, disparades per tots dos bàndols, van ser trobades sense detonar. Aquests artefactes representaven un risc per a qualsevol persona que es trobés en la proximitat i en resposta, l'exèrcit britànic va organitzar una unitat d'Examinadors d'Artilleria del Cos d'Artilleria de l'Exèrcit Reial per tal d'afrontar aquest tipus de situacions.[1][2]

Referències[modifica]

Bibliografia
  • Major Saadat sherwani ATO, UXO! AN UNPERCEIVED THREAT (unpublished manuscript) c.2007.
  • Jeffrey M. Leatherwood, Nine from Aberdeen: Colonel Thomas J. Kane and the Genesis of U.S. Army Bomb Disposal in World War II. [Master's Thesis] Western Carolina University. Department of History, c. 2004.
  • Christopher Ransted, Bomb Disposal and the British Casualties of WW2, c. 2004.

Bibliografia addicional[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Desactivació d'explosius