Desactivació d'explosius

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Agent del FBI, amb un vestit antiexplosius, durant un entrenament de desactivació.

La Desactivació de explosius és el procés per mitjà del qual un artefacte explosiu és desactivat a un estat segur. La desactivació d'explosius i bombes es va formalitzar durant la Primera Guerra Mundial. La gran producció d'armament i municions, va conduir a diversos defectes en la seva fabricació i una quantitat considerable d'aquestes municions, disparades per tots dos bàndols, van ser trobades sense detonar. Aquests artefactes representaven un risc per a qualsevol persona que es trobés en la proximitat i en resposta, l'exèrcit britànic va organitzar una unitat d'Examinadors d'Artilleria del Cos d'Artilleria de l'Exèrcit Reial per tal d'afrontar aquest tipus de situacions.[1][2]

Referències[modifica]

Bibliografia
  • Major Saadat sherwani ATO, UXO! AN UNPERCEIVED THREAT (unpublished manuscript) c.2007.
  • Jeffrey M. Leatherwood, Nine from Aberdeen: Colonel Thomas J. Kane and the Genesis of U.S. Army Bomb Disposal in World War II. [Master's Thesis] Western Carolina University. Department of History, c. 2004.
  • Christopher Ransted, Bomb Disposal and the British Casualties of WW2, c. 2004.

Per a més informació[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Desactivació d'explosius Modifica l'enllaç a Wikidata