Descàrrega amb barrera dielèctrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una descàrrega amb barrera dielèctrica és aquella que té lloc entre dos elèctrodes separats per un material aïllant elèctric (dielèctric). També és coneguda com a descàrrega silenciosa, parcial o de producció d'ozó.[1] El primer a escriure sobre aquest fenomen fou Ernst Werner von Siemens l'any 1857.[2]

Esquema d'un generador de descàrrega amb barrera dielèctrica.

Fonament físic[modifica]

Quan a un medi dielèctric se li aplica un camp elèctric, les càrregues es redistribueixen dins els seus àtoms o molècules. Aquesta redistribució altera la forma del camp aplicat tant dins el material dielèctric com en el seu entorn.[3] Quan dues càrregues elèctriques es desplacen per un medi dielèctric, les forces d'interacció entre elles dues es redueixen, fet que dota aquest tipus de descàrrega amb una singularitat. Mitjançant la barrera dielèctrica es poden obtenir plasmes difosos i estables, on hi tenen lloc una multitud de micro-descàrregues, en comptes de generar-se un arc elèctric, millorant la seva utilitat en determinats processos. Per altra banda, aquest mètode aconsegueix minimitzar l'escalfament del càtode.[4]

Referències[modifica]

  1. Dhali, S.K. and I. Sardja. Dielectric-barrier discharge for the removal of SO2 fromflue gas
  2. Kogelschatz, Ulrich, Baldur Eliasson, and Walter Egli. From ozone generators to flat television screens: history and future potential of dielectric-barrier discharges. Pure Applied Chemistry, Vol. 71, No. 10, pp. 1819-1828, 1999.
  3. WEST, ANTHONY R. Basic solid state chemistry. 2nd ed. Chichester : Wiley, cop. 1999
  4. J. M. CABALLERO. Control de flujos compresibles con actuadores EHD[Enllaç no actiu]. Tesis doctoral, Universidad de Buenos Aires, 2004