Descarboxilació del piruvat
La descarboxilació del piruvat és la reacció bioquímica que utilitza el piruvat per formar acetil-CoA, l'alliberació dels equivalents i la reducció d'emissions de CO2. La descarboxilació del piruvat, vincula les vies metabòliques com la glicòlisi i el cicle de l'àcid cíclic, que es denominen "la transició de reaccions", "el vincle de reaccions", o "la reacció descarboxilativa oxidativa". Aquesta reacció és catalitzada generalment pel complex pirúvic deshidrogenasa com a part de la respiració anaeròbica.[1] En les cèl·lules eucariotes, la descarboxilació del piruvat es dóna exclusivament en els mitocondris; en les cèl·lules procaritoes es dóna en el citoplasma i en la membrana plasmàtica.[2]
L'oxidació de la descarboxilació del piruvat en els organismes anaeròbics és diferents que en la dels organismes aeròbics, procés on l'electró acceptor és un sulfat de ferro-proteïna, no de NAD+. La conversió és catalitzada per una tiamina depenent de l'enzima que també és un acetil coenzim A.[3] La reducció dels equivalents són eliminats per la producció de l'h2 a través de la hidrogenasa.
Referències[modifica]
- ↑ Alberts et al. Molecular Biology of the Cell. Garland Science, 2001. ISBN 0-8153-4072-9
- ↑ Raven et al. Biology, 8th edition. McGraw Hill, 2008. ISBN 978-0-07-110202-5
- ↑ Eric Chabrière, Xavier Vernède, Bruno Guigliarelli, Marie-Hélène Charon, E. Claude Hatchikian, Juan C. Fontecilla-Camps "Crystal Structure of the Free Radical Intermediate of Pyruvate:Ferredoxin Oxidoreductase" Science 2001, Volume 294, page 2559.
