Desdèmona (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Desdèmona
Desdèmona
Imatge del descobriment de Desdèmona
Descobriment
Descobert per Stephen P. Synnott / Voyager 2
Data de descobriment 13 de gener de 1986
Radi orbital mitjà 62.658,364 ± 0,047 km[1]
Excentricitat 0,00013 ± 0,000070[1]
Període orbital 0,473649597 ± 0,000000014 d[1]
Inclinació 0,11252 ± 0,037° (to Uranus' equator)[1]
Satèl·lit de Urà
Característiques físiques
Dimensions 90 × 54 × 54 km[2]
Radi mitjà 32,0 ± 4 km[2][3][4]
Àrea de superfície ~14,500 km²[5]
Volum ~164,000 km³[5]
Massa ~1,8×1017 kg[5]
Densitat mitjana ~1,3 g/cm³ assumed[3]
Gravetat a la
superfície equatorial
~0,011 m/s2[5]
Velocitat d'escapament ~0,027 km/s[5]
Període de rotació síncrona[2]
Obliqüitat zero[2]
Albedo 0,08 ± 0,01[6]
0.07[3][4]
Temperatura ~64 K[5]

Desdèmona és un satèl·lit interior del planeta Urà. Descobert gràcies a les imatges proporcionades pel Voyager 2 el 13 de gener de 1986, se li va donar la designació temporal S/1986 U 6.[7] Desdèmona rep el seu nom de l'esposa d'Otel·lo de l'obre de teatre de William Shakespeare Otel·lo. També se l'anomena Uranus X.[8]

Desdèmona pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també s Bianca, Crèssida, Julieta, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[6] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[1] radi de 32 km[2] i albedo geomètric de 0,08.[6]

A les imatges del Voyager 2 Desdemona es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Desdèmona és 0,6 ± 0,3.[2] la seva superfície presenta un color grisós.[2]

Desdemona podria col·lidir amb una de les llunes veïnes d'Urà Crèssida o Julieta en els propers 100 milions d'anys.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 24-10-2008. [Consulta: 12 desembre 2008].
  4. 4,0 4,1 Williams, Dr. David R. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 23-11-2007. [Consulta: 12 desembre 2008].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Calculat basant-se en d'altres parèmetres
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
  7. Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  8. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  9. Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].

Enllaços externs[modifica]