Desdèmona (satèl·lit)
| Designació provisional | S/1986 U 6 | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | satèl·lit d'Urà i satèl·lit regular | ||
| Descobert per | Stephen P. Synnott Voyager 2 | ||
| Data de descobriment | 13 gener 1986 | ||
| Epònim | Desdèmona | ||
| Cos pare | Urà | ||
| Dades orbitals | |||
| Semieix major a | 62.658,364 km | ||
| Excentricitat e | 0,00013 | ||
| Període orbital P | 0,47 d | ||
| Inclinació i | 0,11252 ° | ||
| Característiques físiques i astromètriques | |||
| Radi | 35 km | ||
| Massa | 180 Eg | ||
| Densitat mitjana | 1,33 g/cm³ | ||
| Albedo | 0,084 | ||
| Temperatura de superfície |
| ||
| Part de | grup de Pòrcia | ||
Desdèmona és un satèl·lit interior del planeta Urà. Descobert gràcies a les imatges proporcionades pel Voyager 2 el 13 de gener de 1986, se li va donar la designació temporal S/1986 U 6.[1] Desdèmona rep el seu nom de l'esposa d'Otel·lo de l'obre de teatre de William Shakespeare Otel·lo. També se l'anomena Uranus X.[2]
Desdèmona pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també s Bianca, Crèssida, Julieta, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Belinda i Perdita.[3]
Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[3] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[4] radi de 32 km[5] i albedo geomètrica de 0,08.[3]
A les imatges de la Voyager 2 Desdemona es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Desdèmona és 0,6 ± 0,3.[5] la seva superfície presenta un color grisós.[5]
Desdemona podria col·lidir amb una de les llunes veïnes d'Urà Crèssida o Julieta en els propers 100 milions d'anys.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
- 1 2 3 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, p. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
- ↑ Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, p. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
- 1 2 3 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, p. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
- ↑ Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, p. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].
Enllaços externs
[modifica]- Desdèmona Arxivat 2007-06-09 a Wayback Machine. a NASA
- Satèl·lits coneguts d'Urà Arxivat 2008-01-31 a Wayback Machine. (Scott S. Sheppard)