Desforestació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «desforestació (informàtica)».
Imatge presa des d'un satèl·lit en què s'aprecia el procés de desforestació de l'Amazones

La desforestació és un procés de desaparició dels boscos i masses forestals, fonamentalment causada per l'activitat humana. Està directament provocada per l'acció humana sobre la natura, principalment com a conseqüència de les tales realitzades per la indústria fustera, així com per a l'obtenció de sòl per a cultius agrícoles amb pràctiques com l'artigatge.

En els països més industrialitzats, es produeixen altres agressions, com la pluja àcida, que comprometen la supervivència dels boscos, situació que es vol controlar mitjançant l'exigència de requisits de qualitat per als combustibles, com la limitació del contingut de sofre.

En els països menys industrialitzats, les masses boscoses es redueixen any rere any, mentre que en els països industrialitzats s'estan recuperant gràcies a les pressions socials, reconvertint-se els boscos en atractius turístics i llocs d'esbarjo.

Mentre que la tala d'arbres de la selva tropical atreu cada vegada més l'atenció, els boscos secs tropicals s'estan perdent en una taxa substancialment major, sobretot com a resultat de les tècniques emprades de tala i crema per a ser reemplaçades per cultius. La pèrdua de la biodiversitat es correlaciona generalment amb la tala d'arbres.

Conseqüències de la desforestació[modifica | modifica el codi]

Vista de satèl·lit de l'altiplà de Khorat: les fronteres amb Laos i Cambodja són ben visibles a causa de la desforestació gairebé total de l'Isaan

Una de les conseqüències importants de la desforestació, fonamentalment provocada per la creació de nous espais agrícoles, és que moltes vegades es realitzen en llocs que són cabdals per al desenvolupament d'algunes espècies en perill d'extinció, o úniques d'aquest lloc i, moltes vegades, els mateixos boscos que es talen són una important font hídrica. En la nomenclatura usada en ecologia, aquest procés s'anomena fragmentació o destrucció de l'hàbitat.

Una altra conseqüència de la desforestació és la desaparició d'organismes amb una intensa capacitat de retenir diòxid de carboni atmosfèric i es redueix la capacitat del medi d'absorbir les enormes quantitats d'aquest gas que ocasiona l'efecte d'hivernacle, i s'accentua el problema de l'escalfament global.

Com a mitjà de contenció, diversos organismes internacionals proposen la reforestació, mesura parcialment acceptada pels moviments ecologistes, en entendre aquests que en la repoblació s'ha de considerar no únicament l'eliminació del diòxid de carboni sinó, a més a més, la biodiversitat de la zona a repoblar.

En produir la tala o crema, desapareix l'efecte esponja que produeixen els boscos; els rius van alternant els seus règims i això perjudica les persones que els utilitzen per al reg, energia i abastament d'aigua potable a les ciutats; afavoreix el rentat dels sòls durant les precipitacions, els sediments que arrossega van a parar als rius i escurcen la vida de les obres; per exemple, quan es dipositen als embassaments. A més a més, reomplen els pantans i els rius, fet que n'afavoreix el desbordament, i ocasiona greus inundacions.

Es modifica el clima del lloc; a la resta de la selva o bosc, li queda menys capacitat per a retenir la humitat, fet que provoca un clima menys humit que perjudica els cultius pels quals foren talats els arbres.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]