Deshidroemetina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicDeshidroemetina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular478,283 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂₉H₃₈N₂O₄ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CCC1=C(CC2C3=CC(=C(C=C3CCN2C1)OC)OC)CC4C5=CC(=C(C=C5CCN4)OC)OC Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CCC1=C(C[C@H]2NCCC3=CC(OC)=C(OC)C=C23)C[C@@H]4N(CCC5=C4C=C(OC)C(OC)=C5)C1 Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

La deshidroemetina, és un alcaloide derivat de la ipecacuana, igual que el seu anàleg l'emetina és un amebicida tissular.

Indicacions[modifica]

La deshidroemetina es va usar com amebicida sistèmic d'acció directa. Igual que la emetina, alguna vegada va utilitzar àmpliament per combatre la amebiasi intestinal invasora i greu i la amebiasi extraintestinal, però encara que se la considera com un producte menys tòxic, ha estat substituïda pel metronidazole que té la mateixa eficàcia i posseeix menor toxicitat. La deshidroemetina posseeix propietats farmacològiques similars a l'emetina.[1]encara que la deshidroemetina és lleugerament menys cardiotóxica.

Indicacions especials[modifica]

Els abscessos hepàtics es tracten amb metronidazole, però, quan aquest fàrmac estigui contraindicat se substitueix amb deshidroemetina. La deshidroemetina posseeix activitat amebicida enfront de trofozoïts de E. histolytica, però no davant de quists; per això és eficaç en les formes tissulars d'amebiasi i en l'amebiasi intestinal greu.[2]

Als Estats Units la deshidroemetina es pot obtenir si se sol·licita al servei de farmacologia dels CDC, gràcies a un protocol de recerca de fàrmacs nous.

Referències[modifica]

  1. Goodman Gilman, Alfred; Theodore W. Rall, Alan S. Nies, Palmer Taylor. Goodman And Gilman's The Pharmacological Basis Of Therapeutics. 8ª. USA: Pergamon Press, 1991, p. 1005. ISBN 0-02-946568-0. 
  2. Florez, Jesús; Juan Antonio Armijo, África Mediavilla. Farmacología Humana. 3a edició. España: Masson, 1998, p. 1225. ISBN 84-458-0613-0. 

Vegeu també[modifica]