Desmilitarització
La desmilitarització pot significar la reducció de les forces armades d'un estat o país, o un procés que tracta d'afrontar tots els aspectes de la militarització d'una societat amb l'objectiu de reduir-la o eliminar-la. En aquest sentit, la desmilitarització sol ser el resultat d'un tractat de pau que posa fi a una guerra o a un conflicte important. Una dràstica reducció voluntària de la grandària d'un exèrcit victoriós s'anomena desmobilització. La desmilitarització fou duta a terme a diversos països després de les dues guerres mundials.
Arran de la Primera Guerra Mundial, el Regne Unit i França van dur a terme un procés de desmobilització i desmilitarització. El Regne Unit fixà fins i tot la "Norma dels deu anys" (Ten Year Rule, en anglès) a l'agost del 1919, una pauta governamental que establia que les forces armades haurien de dissenyar les seves estimacions assumint que l'Imperi Britànic no es veuria involucrat en cap gran guerra en els següents deu anys. La posició resultant de feblesa va ser una de les causes que van conduir a la política d'apaivagament durant l'ascens del règim nazi a Alemanya .
Conceptes o definicions més comunes[modifica]
El seu principal objectiu és la reducció o eliminació dels estaments i institucions militars existents. Per a això, la desmilitarització requereix un procés de conversió dels cossos i les indústries militars a activitats civils i del control, reducció i fins i tot prohibició de la venda d'armament. La Polizia di Stato italiana, per exemple, va ser desmilitaritzada l'any 1981. La Gendarmeria d'Àustria, per altra banda, es va fusionar amb la policia nacional, formant així un nou cos civil.
La desmilitarització també pot referir-se a les polítiques dutes a terme per part de les forces aliades durant l'ocupació d'Alemanya i del Japó després de la Segona Guerra Mundial.[1] Els militars japonesos i alemanys van rebre noves insígnies per a dissociar-los de la seva recent història bèl·lica i van ser mantinguts en actiu per ajudar els aliats a fer front a la nova amenaça soviètica, que es va fer evident en finalitzar la Segona Guerra Mundial, iniciant així la Guerra Freda.
Així mateix, la desmilitarització també pot referir-se a la reducció d'un o més tipus d'armes o sistemes d'armes (vegeu Control d'armes) o l'eliminació d'equip de combat d'un vaixell de guerra. La desmilitarització inclou també reduir o eliminar el component militar dels cossos de seguretat policials o d'intel·ligència, dotant-los de major democràcia interna i, al mateix temps, sotmetent-los a un major control democràtic i ciutadà.
Una zona desmilitaritzada és una àrea específica on estan prohibides persones, equipaments o activitats militars. Funciona com una zona d'esmorteïment entre nacions que es van veure involucrades anteriorment en un conflicte armat.
La desmilitarització de la societat té també com un dels seus objectius la proposta d'alternatives a l'educació militaritzada. A aquesta activitat se l'anomena desmilitarització de l'educació, i consisteix a tractar de mostrar que valors militars com l'obediència, la disciplina, el patriarcat, l'androcentrisme i, sobretot, la violència com a mitjà per resoldre conflictes, contradiuen els valors de pau, diàleg i llibertat, pilars bàsics de l'educació de qualsevol societat democràtica. La desmilitarització de l'educació planteja que els principis de l'exèrcit s'oposen als valors propis d'una educació democràtica: la llibertat personal, el pensament crític, la solidaritat amb els més febles, el respecte a la diversitat i la igualtat entre pobles, així com entre homes i dones.
Les activitats i iniciatives per la desmilitarització se situen en el marc de la lluita contra el militarisme, prestant especial atenció a les activitats que es duen a terme des d'instàncies militars per justificar i legitimar la seva tasca, que en moltes ocasions és rebutjada i criticada per bona part de la societat.
La desmilitarització tracta de destapar les estratègies mitjançant les quals el militarisme ha intentat incloure com a part fonamental de la seva doctrina discursos de solidaritat i pau, incloent-los com a valors propis i, fins i tot, preponderants dels exèrcits i de les intervencions militars. En aquest sentit, un dels aspectes més rellevants és el denominat militarisme humanitari, que utilitza com a principal justificació de les intervencions militars el principi d'ingerència humanitària.
La desmilitarització no només rebutja les intervencions militars autodenominades humanitàries, sinó que també proposa alternatives a la concepció dels exèrcits i la via militar com a úniques maneres d'afrontar la seguretat o la defensa d'un país. Els discursos desmilitaritzadors promouen com a alternativa la seguretat humana, proposant intervencions en situacions de necessitat de seguretat i protecció a llocs on hi hagi violència armada o de qualsevol altre tipus no per la via militar, sinó a través d'intervencions humanitàries que generin espais de seguretat en relació amb la salut, la seguretat alimentària, l'accés al treball, el respecte dels drets humans, la conservació del medi natural i el dret a l'educació i a la participació política.[2]
Exemples de desmilitarització[modifica]
Alguns exemples de desmilitarització inclouen:
- El Tractat de Versalles, que prohibia a l'Alemanya posterior a la Primera Guerra Mundial tenir una força aèria, vehicles blindats i certs tipus de vaixells de guerra. A més, va establir una zona desmilitaritzada a Renània.
- L'Abolició de l'Exèrcit de Costa Rica, després que finalitzés la Guerra Civil de 1948 al país.
- Les reduccions massives de personal militar als països aliats després de la Primera Guerra Mundial.
- La Desmobilització de les Forces armades britàniques després de la Segona Guerra Mundial.
- El Tractat Naval de Washington
- La Convenció sobre Armes Químiques
Referències[modifica]
- ↑ Haller, Oliver, Destroying Weapons of Coal, Air and Water: A Critical Evaluation of the American Policy of German Industrial Demilitarization 1945 - 1952 (Philipps-Universität Marburg: Marburg, 2006).
- ↑ Calvo Rufanges, Jordi. El diccionario de la guerra, la paz y el desarme. Icaria Editorial, 2015, p. 121.
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Haller, Oliver, Destroying Weapons of Coal, Air and Water: A Critical Evaluation of the American Policy of German Industrial Demilitarization 1945 - 1952 (Philipps-Universität Marburg: Marburg, 2006).
- Calvo Rufanges, Jordi (2015). El diccionario de la guerra, la paz y el desarme. Icaria Editorial. p. 121. Arxivat des de l'original el 29 de maig de 2018.