Despertar nacional letó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El Despertar nacional letó (en letó: latviešu [o latvju] tautas atmoda) es refereix a tres moviments nacionals diferents, però ideològicament relacionats: [1]

  • el «primer despertar» es refereix al renaixement nacional liderat pels nous letons a partir dels anys 1850 al 1880,
  • el «segon despertar», al moviment que va conduir a la proclamació de la independència de Letònia el 1918,[2]
  • el «tercer despertar», al moviment que va portar a la restauració de la independència de Letònia en la Revolució Cantada de 1987-1991.[3]

Aplicació del terme[modifica]

Encara que el terme «despertar» va ser introduït pels mateixos nous letons, la seva aplicació va ser influïda per l'ideòleg nacionalista Ernests Blanks i més tard per l'acadèmic Jānis Stradiņš.[4] Stradiņš va ser la primera persona a utilitzar el terme «tercer despertar» —durant l'assemblea plenària de la Unió d'Escriptors de la República Socialista Soviètica de Letònia al juny de 1988—, oposant-se als que havien començat a nomenar «segon despertar» al renaixement nacional al període de glàsnost —el primer va ser la dels nous letons.

Blanks va tractar de distingir entre el nou corrent (en letó: Jauna Strava) —un moviment ampli i radical socioeconòmic, polític i cultural que va durar des de finals de 1880 fins a la Revolució de 1905, dirigit per Rainis i influït pel marxisme—, enfront del sentit més nacionalista pres el 1903 per Ernests Rolavs i Mikelis Valters; segons Blanks, a la dècada de 1890 «podrien ser eliminats per complet de la història del pensament nacional». Blanks considerava la nacionalista Unió Social Demòcrata Letona (en letó: Sociāldemokratu savienība, de vegades abreujat com SDS) de Rolavs i Valters —un grup socialista crític radical del cosmopolitisme del Partit Socialdemòcrata Obrer Letó ( Latvijas Sociāldemokrātiskā Strādnieku Partija, LSDSP)— com el descendent directe de les ideologies dels nous letons. Va ser l'SDS el primer partit a exigir la independència política per a Letònia.[5]

Stradiņš va basar la seva visió sobre el renaixement als anys 1980 al dels espais en blanc, tenint-ne en compte igualment el «Segon despertar», que va inspirar la formació del grup de fusellers letons, les activitats dels immigrants letons a Suïssa, el Comitè per a la Protecció de refugiats letons a Rússia, les batalles per la independència i la Declaració sobre la Restauració de la Independència de la República de Letònia.[6]

Referències[modifica]

  1. O'Connor, 2003, p. 48.
  2. «Latvia on the Crossroads of History» (en anglès). [Consulta: 5 abril 2015].
  3. «1988. -1991.gads. Trešā Atmoda» (en letó). latvija20gadsimts.lv. [Consulta: 5 abril 2015].
  4. «Jānis Stradiņš. 1933 Chemist, science historian, public figure» (PDF) (en anglès). [Consulta: 5 abril 2015].
  5. Ernests Blanks. Latvju tautas ceļš uz neatkarīgu valsti. Västerås: Ziemeļblāzma, 1970
  6. Jānis Stradiņš: Trešā atmoda. Rīga: Zinātne, 1992

Bibliografia[modifica]

  • O'Connor, Kevin. The History of the Baltic States (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2003. ISBN 9780313323553.