Despotat de Morea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Δεσποτάτο του Μορέως
Despotat de Morea

província de l'Imperi Bizantí

Byzantine Empire Flag (1350 AD).svg
Armoiries Achaïe.svg
1348 – 1460 Fictitious Ottoman flag 2.svg
de}}} de}}}
Bandera Escut
Ubicació de
El Despotat de Morea en la seva màxima expansió el 1450, després de l'assimilació del Principat d'Acaia
Capital Mistràs (1261-1432)
Idioma oficial grec
Religió ortodoxa grega (popular)

Període històric

edat mitjana
 • Establiment de Manel, primer dèspota 1348
 • Conquerit per l'Imperi Otomà 1460
Forma de govern despotat
dèspota
 • (1349-1316) Manel Cantacuzè
 • (1449-1460) Demetri II Paleòleg

El Despotat de Morea (en grec:Μορέας o Μοριάς), és el nom que va prendre la província bizantina de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg. Aquesta península s'anomenava Morea durant l'edat mitjana i va començar a dir-se Despotat de Morea a partir del moment que els seus governants van tenir el títol de dèspota el 1348. La seva existència es va perllongar fins al 1460 i el seu territori va anar augmentant al llarg dels més de 100 anys d'existència, fins que va acabar estenent-se a la totalitat de la península. El despotat normalment va ser governat per algun membre proper a la família de l'emperador bizantí. En aquesta època el títol de dèspota o despoinis era un títol nobiliari d'alt rang, concedit per l'emperador, que no s'ha de confondre amb el concepte de despotisme. La seva capital va ser la ciutat fortificada de Mistràs, a prop de l'antiga Esparta, que va esdevenir un important focus de la cultura bizantina. A diferència del Despotat de l'Epir, Morea no va ser mai un estat independent, sinó una regió bizantina que finalment es va sotmetre a l'Imperi Otomà quan aquest van conquerir tot el territori bizantí.

Origen[modifica | modifica el codi]

Durant la quarta croada els croats van conquerir Constantinoble l'any 1204 i van enderrocar l'Imperi Bizantí. Els croats van fundar el Principat d'Acaia a l'antic territori bizantí de Morea, amb Guillem II d'Acaia com a governant.[1] Però l'any 1259 l'emperador de Nicea Miquel VIII Paleòleg, que s'havia proposat recuperar l'antic Imperi Bizantí,[2][3] el va derrotar i el va capturar a la batalla de Pelagònia. Com a resultat d'aquesta batalla els bizantins van recuperar el control de la part sud de la península de Morea, que va esdevenir el nucli del futur despotat bizantí de Morea i va estar en permanent en lluita contra el Principat croat d'Acaia. Poc després, l'emperador Miquel VIII Paleòleg va recuperar Constantinoble i va declarar restaurat l'Imperi Bizantí.[4][5] El 1263 sis mil mercenaris turcs van arribar al territori bizantí —els turcople— que governava el sebastocràtor Constantí, cunyat de Miquel VIII; la majoria van tornar a Anatòlia però alguns van restar i amb el temps es van fer cristians. A l'inici del segle XIV els catalans i els turcs de la costa anatòlica (Aydin i Mentese) es van aliar i van fer algunes incursions a Morea.

Constitució i expansió[modifica | modifica el codi]

Escut de Mistràs

L'emperador bizantí Joan VI Cantacuzè (1347-1355) va reorganitzar políticament la província bizantina i la va constituir com un despotat perquè fos governat pel seu fill i successor Manel Cantacuzè.[6] El 1383 va haver un canvi de dinastia a càrrec del govern, iniciada per Teodor I Paleòleg, que va ser nomenat per l'emperador Joan V Paleòleg.[7] Durant el seu govern, que va durar fins al 1407, no va parar de batallar fins a consolidar l'hegemonia bizantina a la península. Amb Teodor II Paleòleg el despotat va arribar a la seva màxima extensió i quan va caure el darrer reducte del poder croat 1432, la ciutat de Patres, el Principat d'Acaia va quedar assimilat dins el territori de la Morea.[8] Després de la derrota otomana a Ankara el juliol del 1402 (contra Tamerlà), i fins al 1423, el despotat havia estat en pau amb els otomans, però en aquest any Murad II va enviar a Turakhan Beg en revenja pel suport donat per l'emperador Manel II Paleòleg al fals Mustafà Celebi. Els bizantins havien construït l'Hexamilion, una muralla de 10 km amb fortificacions a l'istme de Corint, però no va ser prou per aturar als turcs. En els anys següents els bizantins van reforçar les seves posicions al nord i els venecians al sud (Navarino, Modona i Koron). La croada de Varna el 1444 va encoratjar al dèspota Constantí Paleòleg (1428-1449), després emperador, a arranjar i reforçar l'Hexamilion, però l'artilleria turca hi va obrir forat i els geníssers van poder passar, i ja no es va tornar a arranjar. Morea esdevingué un estat vassall de l'Imperi Otomà. El 1452 Turakhan va retornar a Morea per impedir al dèspota enviar ajut a Constantinoble, assetjada pels otomans.[9]

Desaparició[modifica | modifica el codi]

El 1453 Constantinoble va caure definitivament a mans dels turcs otomans sense poder rebre auxili des del Despotat de Morea. El 1456 el Ducat d'Atenes (florentí), que portava retard en el tribut, fou annexionat i el 1458 es va enviar un exèrcit a Morea que va ocupar un terç del territori (del qual en fou nomenat governador Omer) i va imposar un tribut més fort al dèspota. Hi va haver una revolta encapçalada per Manel Cantacuzè i en la que van participar sobretot els immigrants albanesos, que els dèspotes es van veure incapaços de sufocar.[10] Finalment el 1460 el sultà Mehmet II va procedir a la seva conquesta: Zaghanos Pasha fou enviat contra Patres i Acaia i les poblacions bizantines van caure una darrera l'altra.[11] La darrera fou Salmenikon manada per Constantí Graetzas Paleòleg, el juliol de 1461. Només Monemvàsia es va lliurar de ser ocupada perquè es va posar sota protecció del Papa i de Venècia. Constantí va fugir a Naupacte. El darrer dèspota Demetri II Paleòleg (1428-1460) fou tractat bé mercès a la intervenció de l'historiador Cristòbul Mehemmed i va rebre les rendes de les illes de Samotràcia, Lemnos i Tasos. Tota la península era ara otomana excepte Monemvàsia, Koron, Modona, Navarino, Argos, Nàuplia i el territori interior de Maïna on el 1465 el cap local Corcodeilos Cladas es va revoltar.

Llistat dels dèspotes de Morea[modifica | modifica el codi]

Mapa del Despotat de Morea, el 1265, també anomenada província de Mistràs.
(William R. Shepherd, Historical Atlas, 1911).

Creació del govern col·legiat per parelles de dos dèspotes:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Despotat de Morea Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Andrews, 2006, p. 258.
  2. Nicol, 1993, p. 32.
  3. Treadgold, 1997, p. 732.
  4. Bréhier, 2006, p. 320-321.
  5. Treadgold, 1997, p. 733.
  6. Treadgold, 1997, p. 777.
  7. Nicol, 2000, p. 159.
  8. Miller, 1908, p. 388–392.
  9. Setton, 1978, p. 38, 96, 97, 146.
  10. Treadgold, 1997, p. 802.
  11. Miller, 1908, p. 426-427.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Andrews, Kevin. Castles of the Morea. ASCSA, 2006. 
  • Bréhier, Louis. Vie et Mort de Byzance. Albin Michel, 2006. ISBN 2-226-17102-9. 
  • Miller, William. The Latins in the Levant, a History of Frankish Greece (1204–1566). Nova York: E. P. Dutton and Company, 1908. 
  • Nicol, Donald M. The Despotate of Epiros 1267–1479: A Contribution to the History of Greece in the Middle Ages, 2010. ISBN 978-0-521-13089-9. 
  • Nicol, Donald M. The Last Centuries of Byzantium, 1261–1453. Cambridge University Press. ISBN 1993. 
  • Setton, Kenneth M. The Papacy and the Levant (1204–1571), Volume II: The Fifteenth Century. Philadelphia, Pennsylvania: The American Philosophical Society, 1978. ISBN 0-87169-127-2. 
  • Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 1997. 

Coord.: 37° 30′ N, 22° 30′ E / 37.5°N,22.5°E / 37.5; 22.5