Desviació (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaDesviació
Detour
DetourPoster1.jpg
Fitxa
DireccióEdgar G. Ulmer
Protagonistes
Tom Neal
Ann Savage
Claudia Drake
Edmund MacDonald
Tim Ryan
Director artísticEdward C. Jewell
ProduccióLeon Fromkess
GuióMartin Goldsmith
Martin Mooney
MúsicaLeo Erdody
FotografiaBenjamin H. Kline
MuntatgeGeorge McGuire
VestuariMona Barry
DistribuïdorProducers Releasing Corporation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1945
Durada67 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal, drama i cinema negre Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0037638 Filmaffinity: 952196 Allocine: 6030 Allmovie: v13446 TCM: 72927 Modifica els identificadors a Wikidata

Desviació (títol original en anglès: Detour) és una pel·lícula negra dirigida per Edgar George Ulmer el 1945. Originalment de sèrie B, rodada en sis dies amb un petit pressupost, la pel·lícula recull lloances a través dels anys i ara és tinguda en gran estima. Es tracta d'una adaptació de la novel·la homònima de Martin Goldsmith per ell mateix i Martin Mooney; aquesta pel·lícula atapeïda (68 min) va ser produïda per Producers Releasing Corporation (PRC). Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Un pianista de bar, Al Roberts, marxa en autoestop a reunir-se amb la seva promesa a Califòrnia. A la carretera, un desconegut en descapotable l'agafa. Havent agafat el volant, Al s'atura per posar la capota sota la pluja i descobreix que el propietari del cotxe és mort mentre dormia. Espantat, llança el cos i torna a agafar de pressa la carretera. S'atura per agafar una autoestopista, Vera, però aquesta amenaça de denunciar-ho per presumpte homicidi a menys que assumeixi la identitat del mort per tocar una herència...[2]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Fotograma del títol.
Ann Savage i Tom Neal.

Muntatge[modifica]

Obligat per les preses per manca de pressupost Edgar George Ulmer va prendre la decisió de privilegiar la narració a costa de la continuïtat. Un exemple notable és la inversió visual de les seqüències d'autoestop. Amb l'objectiu d'atorgar el periple de Nova York a Los Angeles de l'heroi al moviment de dreta a l'esquerra a través de la pantalla, nombrosos plans van ser rodats amb mirall. Cosa que fa aparèixer els cotxes al costat esquerre de la carretera i que l'autoestopista pugi del costat del conductor.

Censura[modifica]

El codi de censura de l'època exigia que els homicides passessin per la justícia a totes les pel·lícules produïdes, i Ulmer va haver de satisfer els censors acabant la seva pel·lícula amb la detenció del desafortunat autoestopista després l'haver-ho predit ell mateix.

« I know. Someday a car will stop to pick me up that I never thumbed. Yes, fate, or some mysterious force can put the finger on you or me for no good reason at all[3] »

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Desviació (en català). esadir.cat. 
  2. «Detour». The New York Times.
  3. Ho sé. Un dia un cotxe m'agafarà sense que ho demani. Sí, el destí, o alguna misteriosa força et pot marcar sense cap raó.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Desviació