Vés al contingut

Segrest

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Detenció il·legal)
Il·lustració del segle XVIII representant el segrest d'Estanislau August Poniatowski el 1771.
Exercici policial de simulació de segrest

Un segrest és l'acció de privar una persona o un bé de la seva llibertat o disponibilitat. Aquest terme pot referir-se a diversos conceptes, segons el context.

Un segrest pot ser un delicte consistent a privar una persona il·legalment de la seva llibertat, usualment en retenir-la a un espai per demanar una compensació o obtenir uns diners (rescat).[1][2][3][4] En l'àmbit polític, el segrest pot prendre la forma de desviació forçosa del rumb d'un avió o una nau, amb l'objectiu, per exemple, de cridar l'atenció sobre causes polítiques o la discriminació d'un grup ètnic.[5]

Un segrest també pot ser un sinònim de confiscació jurídica: quan un reu perd temporàniament o definitivament la lliure disposició de béns seus per què van ser adquirits per una acció criminal o que han de servir de garantia per als eventuals indemnitats a pagar a la fi del procés, quan hi ha un risc que el reu podria fer-se insolvent i doncs incapaç de pagar.[6][7]

Síndrome d'Estocolm

[modifica]

Una de les respostes psicològiques que poden derivar-se d'un segrest és l'anomenada síndrome d'Estocolm. Les persones amb síndrome d'Estocolm formen una connexió psicològica amb els seus captors i comencen a simpatitzar amb ells. El nom d'aquesta síndrome té origen en el robatori d'un banc al barri de Norrmalmstorg (Estocolm) el 1973. Alguns empleats del banc van ser segrestats durant uns dies; després de ser alliberats es van negar a testificar contra els lladres, i fins i tot van recaptar diners per a la seva defensa.[8]

Segrests famosos

[modifica]
L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.
«  E en Berenguer Dentença feu armar sa gent, e dona la proa en terra, e estech ab la popa defora de les cinch galees; e los Genouesos saludarenlos, e puix ab una barca anaren a ell per assegurarlo. E lo capita de les galees conuidal a menjar en la sua galea, e en Berenguer Dentença mala a sos ops fias en ells, e ana a la galea del capita. E mentre menjauen, e la gent fo desarmada den Berenguer Dentença, anaren los dos e prengueren les quatre galees, e hi prengueren totes les gents, e hi mataren mes de CC persones.  »
  • Moctezuma II
  • Atahualpa
  • Miguel de Cervantes Saavedra
  • Fill de Charles Lindbergh.[13]
  • John Paul Getty III.[14]
  • Adolf Eichmann
    • L'1 de maig de 1960 un grup de Nokmin (venjadors) de l'espionatge israelià iniciaren l'«Operació Garibaldi» (batejada així pel nom del carrer on vivia Eichmann). Aquest equip, dirigit per Rafael Eitan i coordinat per Peter Malkin, especialista en segrestos, va endegar una vigilància que duraria gairebé dues setmanes. L'11 de maig de 1960 el segrestaren en ple carrer quan Eichmann arribava de la feina i l'enviaren a Israel, on arribà set dies més tard. Va ser sotmès a un polèmic i llarg judici que acabà el 15 de desembre de 1961 i en el qual fou condemnat a morir a la forca per crims contra la humanitat, sentència que es va executar l'1 de juny de 1962.[15][16]
  • Patty Hearst. Es va fer famosa internacionalment arran del seu segrest l'any 1974 per l'Exèrcit Simbiòtic d'Alliberament. Dinou mesos després de la seva desaparició fou trobada i arrestada, perquè en aquell moment era fugitiva per crims comesos juntament amb el grup que l'havia segrestada. Fou detinguda, i es va especular que els recursos de la seva família li permetrien eludir la presó.
  • Aldo Moro
  • Massacre de Múnic
    • El 4 de setembre, els atletes israelians havien gaudit d'una sortida nocturna per la ciutat, abans de tornar a la vila olímpica. Als volts de les 4:40 del dia 5, mentre els esportistes dormien, vuit membres del grup armat palestí Setembre Negre, vestits amb xandall i portant pistoles i granades en bosses d'esport, escalaven la tanca de dos metres d'alçada que envoltava el complex.[17]

L'entrenador de l'equip de lluita, Moshé Weinberg, de 33 anys, va sentir un soroll darrere la porta del primer apartament i, observant que algú obria lleugerament la porta, s'hi va abraonar, al mateix temps que cridava "Nois, escapeu!", mentre intentava tancar-la forcejant amb els assaltants. Aprofitant el desconcert i la confusió, nou atletes van poder escapar i altres vuit van aconseguir amagar-se. El lluitador Joseph Romano, que en aquell moment tornava de menjar en un restaurant, va agafar l'arma a un dels guerrillers, però va resultar mort per un tret. Així mateix, Moshé Weinberg, va ser assassinat quan va intentar atacar un dels assaltants amb un ganivet de fruita.[18]

Després de la mort d'aquest, els guerrillers van prendre com a ostatges nou integrants de l'equip: David Berger, Ze'ev Friedman, Joseph Gottfreund, Eliezer Halfin, Andrei Schpitzer, Amitsur Shapira, Kahat Shorr, Mark Slavin i Yaakov Springer.

  • Enrique Castro González, Quini.[19]
    • L'1 de març de 1981 va protagonitzar un fet que va convulsionar el futbol espanyol. Sent el davanter centre del FC Barcelona, va ser segrestat hores després d'un partit de Lliga, en el qual Quini havia marcat tres gols al Camp Nou a l'Hèrcules d'Alacant. El segrest va durar 25 dies i va causar un gran impacte en la societat espanyola. El seu segrest va truncar la trajectòria d'un Barcelona que, després d'un molt mal començament, s'havia situat segon a la lliga a només 2 punts del líder,[20] l'Atlètic de Madrid, al qual havia de visitar la jornada següent. L'episodi va tenir també un gran impacte per als seus companys i se cita com un dels motius que van portar l'equip a perdre aquella lliga.[21]

Va ser alliberat el 25 de març de 1981 en una operació de la Policia Nacional Espanyola, que el va rescatar d'un amagatall situat als baixos d'un magatzem de Saragossa. El seu alliberament va produir una explosió d'alegria a tot Espanya. Com a anècdota, cal assenyalar que, la mateixa tarda del seu alliberament, la selecció espanyola de futbol, de la qual Quini era habitual, jugava un partit contra Anglaterra a l'estadi de Wembley, a Londres. L'alegria dels jugadors espanyols per l'alliberament de Quini, els va portar a guanyar per primera vegada a la història a la selecció anglesa en el seu propi país (1-2).

  • Moïse Tshombé.[22]
  • Guerra de Gaza
    • La ràtzia va començar amb el llançament d'un mínim de 3.000 coets dirigits cap a territori israelià des de la Franja.[23] Simultàniament, uns 2.500 militants de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam, el braç armat de Hamàs,[24] van traspassar diversos punts del mur, van prendre posicions militars frontereres i van assaltar, matar i capturar civils a 22 localitats israelianes.[25][26] En total, els atacs van causar la mort de 1.139 israelians (815 civils i 324 militars) i nacionals forans, incloent-hi 260 persones que assistien a un festival de música a Re'im.[27][28][29] A més, 251 ostatges, tant civils com soldats, varen ser portats per la força a la Franja de Gaza,[30][31] incloent-hi dones, nens i persones grans, amb la intenció de negociar un intercanvi amb presoners palestins.[32][33] El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va declarar Israel en «estat de guerra» durant un discurs televisiu després de l'inici dels atacs.[34] Les Forces de Defensa d'Israel (FDI), però, van iniciar atacs de represàlia abans que el govern israelià declarés formalment la guerra a Hamàs l'endemà.[35]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Secuestro». [Consulta: 16 juliol 2021].
  2. ↑ «Kidnapping» (en anglès). [Consulta: 30 agost 2021].
  3. ↑ «kidnapping | Definition, Types, & Examples | Britannica» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2022].
  4. ↑ «Kidnapping» (en anglès). [Consulta: 21 febrer 2024].
  5. ↑ «Segrest». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 6 gener 2024].
  6. ↑ «Segrest». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 6 gener 2024].
  7. ↑ «Secuestro - Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 3 març 2024].
  8. ↑ «Stockholm Syndrome: What It Is, Symptoms & How to Treat». [Consulta: 31 octubre 2022].
  9. ↑ «The Time Julius Caesar Was Captured by Pirates». Encyclopedia Britannica, 13-06-2025. [Consulta: 3 febrer 2026].
  10. ↑ Villatoro, Manuel P. «La venganza de Julio César contra los piratas que le tuvieron 38 días secuestrado en una isla perdida de Asia» (en castellà). Diario ABC, 25-08-2023. [Consulta: 3 febrer 2026].
  11. ↑ Fuhrmann, 1986, p. 182.
  12. ↑ «Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/421». Viquitexts. [Consulta: 3 febrer 2026].
  13. ↑ «Lindbergh Kidnapping». Federal Bureau of Investigation, 21-10-2022. [Consulta: 3 febrer 2026].
  14. ↑ Amiguet, Teresa. «Getty: el misterioso secuestro del nieto del hombre más rico y tacaño del mundo» (en castellà). La Vanguardia, 17-01-2019. [Consulta: 3 febrer 2026].
  15. ↑ «Qui va detenir Adolf Eichmann?». Sàpiens, 10-05-2019. [Consulta: 21 maig 2019].
  16. ↑ Garcia, Anna «Els serveis secrets israelians mostren com van atrapar Eichmann: El Mossad desvetlla com va ser l'operació de captura d'un nazi». Ara, 10-04-2012.
  17. ↑ «When the terror began» (en anglès). TIME, 02-09-2002. Arxivat de l'original el 2013-01-29 [Consulta: 26 desembre 2016]. Arxivat 2013-01-29 a Wayback Machine.
  18. ↑ Reeve, Simon. One Day in September: the full story of the 1972 Munich Olympic massacre and Israeli revenge operation "Wrath of God", 2001. ISBN 1-55970-547-7.
  19. ↑ Muñoz, Xavier. «Cuarenta años del secuestro de Quini» (en castellà). Mundo Deportivo, 01-03-2021. [Consulta: 3 febrer 2026].
  20. ↑ Lliga 1980-81, jornada 26, Futbolme.Com
  21. ↑ Martin, Andreu «Quini, història d'un segrest». Sàpiens [Barcelona], núm. 89, 3-2010, p. 42-46. ISSN: 1695-2014.
  22. ↑ Agüera, Antoni. «El secuestro aéreo del dictador del Congo a quien Franco afincó en Mallorca» (en castellà). Ultima Hora, 02-12-2025. [Consulta: 3 febrer 2026].
  23. ↑ «Around 1,000 dead in Israel-Hamas war, as Hezbollah also launches strikes». South China Morning Post, 08-10-2023.
  24. ↑ «Israel declara l'alerta de guerra després d'un atac de Hamás des de Gaza». ARA, 07-10-2023.
  25. ↑ «Hamas Leaves Trail of Terror in Israel». The New York Times, 10-10-2023.
  26. ↑ DC (ACW), Arab Center Washington. «The Hamas Attack on Israel: Context, Analysis, and Potential Repercussions» (en anglès americà), 16-10-2023. [Consulta: 18 octubre 2023].
  27. ↑ Daniel Byman, Riley McCabe, Alexander Palmer, Catrina Doxsee, Mackenzie Holtz,i Delaney Duff. «Hamas's October 7 Attack: Visualizing the Data» (en anglès). Center for Strategic & International Studies, 19-12-2023. [Consulta: 14 abril 2024].
  28. ↑ «Ataque en Israel: "50 terroristas llegaron en vans y empezaron a disparar": el horror en un festival de música electrónica en el que murieron al menos 260 personas». BBC Mundo, 08-10-2023.
  29. ↑ «Foreigners killed, abducted or missing after Hamas attack». France24, 18-10-2023.
  30. ↑ «Vergonya i derrota”: por, sorpresa i commoció a Israel després de l'atac d'Hamàs». Vilaweb, 08-10-2023.
  31. ↑ Sherwood, Harriet «Hamas says 250 people held hostage in Gaza» (en anglès). The Guardian, 17-10-2023. ISSN: 0261-3077.
  32. ↑ «How Israel jails hundreds of Palestinians without charge». BBC, 15-12-2023.
  33. ↑ «Hamas says it has enough Israeli captives to free all Palestinian prisoners». Al-Jazeera, 07-10-2023 [Consulta: 7 octubre 2023].
  34. ↑ «'We are at war,' Netanyahu says, after Hamas launches devastating surprise attack» (en anglès americà). Times of Israel. [Consulta: 7 octubre 2023].
  35. ↑ George, Susannah; Dadouch, Sarah; Parker, Claire; Rubin, Shira «Israel formally declares war against Hamas as more than 1,000 killed on both sides» (en anglès). Washington Post, 09-10-2023. ISSN: 0190-8286.

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Segrest&oldid=36814469»