Deux jours à tuer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Deux jours à tuer
Deux jours à tuer.jpg
Pòster francès del film
Fitxa tècnica
Direcció Jean Becker
Protagonistes Albert Dupontel
Marie-Josée Croze
Producció Louis Becker
Guió Eric Assous
Jérôme Beaujour
Música Alain Goraguer
Patrick Goraguer
Fotografia Arthur Cloquet
Muntatge Jacques Witta
Distribuïdora Studio Canal
Dades i xifres
País França
Data d'estrena 2008
Durada 85 min.
Idioma original francès
Lloc de rodatge París
Temàtica
Gènere Drama
Més informació
IMDB Fitxa 7.0/10 stars
FilmAffinity 7.2/10 stars
AlloCiné Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Deux jours à tuer és una pel·lícula francesa dirigida l'any 2008 per Jean Becker.

Argument[modifica | modifica el codi]

Antoine, 42 anys, publicista, és un home d'èxit. Està casat amb Cécile, és pare de dos fills, viu en una bonica casa no lluny de París i té molt bones relacions amb els veïns. La seva discreta relació amb Marion no va tan seriosament com per pertorbar la seva vida equilibrada. Tanmateix, un dia com qualsevol altre, la seva vida canvia. Durant una reunió amb un client important, perd els estreps i, de passada, el projecte. El seu soci li proposa que prengui uns dies de vacances per descansar, però Antoine està decidit a acabar una vegada per sempre i ofereix vendre-li la seva part. De tornada a casa per al cap de setmana, comença a destruir sistemàticament el que ha construït durant anys. N'hi ha hagut prou amb un cap de setmana perquè Antoine, un home aparentment sense problemes, destrueixi tota la seva vida.[1]

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Fill del reverenciat mestre del cinema francès Jacques Becker, de qui va ser ajudant de direcció en obres mestres com Le trou (1960), Jean Becker (París, 1938) manté intacta la seva devoció per una comèdia naturalista, amb rivets de tragicomèdia, que s'erigeix en mirall de les contradiccions humanes. Estimables obres seves com La fortuna de viure (1999), Un crime au paradis (2001) o Dialogue avec mon jardinier (2007) han deixat constància del seu talent per radiografiar les misèries i grandeses quotidianes de gent que sobreviu a l'adversitat o fins i tot a l'èxit inesperat.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Albert Dupontel

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Love Me No More». IMDb.