Bisbat de Freising

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Diòcesi de Freising)
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Múnic i Freising
Archidioecesis Monacensis et Frisingensis
Imatge
La Catedral de Nostra Senyora de Múnic vista des de Sant Pere
Localització
Map
 48° 08′ 19″ N, 11° 34′ 26″ E / 48.1386°N,11.5739°E / 48.1386; 11.5739
Alemanya Alemanya
Baviera Baviera
Parròquies757
Conté la subdivisió
Separat deSt Peter's Archabbey Salzburg (en) Tradueix
bisbat de Passau Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.789.351 (2019) Modifica el valor a Wikidata (313,64 hab./km²)
Llengua utilitzadaalemany Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície12.082 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat d'Augsburg, nord-oest
bisbat de Linz, est
arquebisbat de Salzburg, sud-est
bisbat de Passau, nord-est
bisbat de Ratisbona, nord
bisbat d'Innsbruck, sud Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació739
Esdeveniment clau
PatrociniSant Corbinià
CatedralCatedral de Nostra Senyora de Múnic , Weihenstephan (cocatedral)
Organització política
• arquebisbe metropolitàcardenal Reinhard Marx
Membre de
Lloc webwww.erzbistum-muenchen-und-freising.de
Twitter (X): ebmuc Youtube: UCm1rc7Hf75bn14_0CKilUeA Modifica el valor a Wikidata


Catedral
Orgue
Palau arquebisbal (Palau Holnstein)
Escut de l'arxidiòcesi

El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la moderna Arxidiòcesi de Múnic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya. Està dirigida per l'Arquebisbe de Múnic i Freising, que administra la seu des de la cocatedral a Múnic, la Frauenkirche, que mai no s'anomena en alemany com catedral de Múnic. L'altra cocatedral, molt més vella, és la catedral de Freising.

La seu fou establerta aproximadament el 739 per Bonifaci de Fulda com a Diòcesi de Freising i al segle xi els territoris de domini temporal del bisbes es convertiren en un principat-bisbat que fou reconegut i ratificat el 1294. El 1803 amb la secularització dels estats eclesiàstics alemanys i l'esfondrament del Sacre Imperi, el principat-bisbat va desaparèixer annexionat a l'electorat i regne de Baviera, encara que un bisbe titular va governar fins a l'1 d'abril de 1818, quan la diòcesi fou elevava pel papa Pius VII a arxidiòcesi. Fou dividida en 40 deganats i 758 parròquies. Té com a sufraganis al bisbat d'Augsburg, el bisbat de Passau i el bisbat de Regensburg (Ratisbona). L'arquebisbe més famós en fou Joseph Ratzinger, que més tard fou elegit papa com Benet XVI.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn part del sud de Baviera.

La seu episcopal és la ciutat de Múnic, on es troba la catedral de la Verge Maria. A Freising es troba la cocatedral de Santa Maria i sant Corbinià.

Al territori es troben quatre basíliques menors: la basílica de l'Assumpció a Tuntenhausen, la basílica de l'Assumpció i de la Santa Creu a Scheyren, la basílica de Sant Martí i Càstul a Landshut i l'basílica de Nostra Senyora Assumpta a Ettal.

El territori s'estén sobre 11.998 km², i està dividit en 748 parròquies, agrupades en 3 regions pastorals i 40 vicariats.

La província eclesiàstica[modifica]

La província eclesiàstica de Múnic i Freising, instituïda el 1818, comprèn les següents diòcesis sufragànies:

Història[modifica]

L'any 716 sant Corbinià arribà a Baviera per donar una organització a l'Església. Erigí un monestir benedictí sobre un turó prop de Freising.

La diòcesi de Freising va ser erigida l'any 739 per sant Bonifaci.

Des del 1239 els bisbes de Freising van ser també prínceps-bisbes. La diòcesi s'estenia sobre una vasta àrea,

Inclòs San Candido, ara a Itàlia. Era sufragàniade l'arxidiòcesi de Salzburg.

Amb el final del Sacre Imperi Romanogermànic i la secularització dels principats eclesiàstics (1803), Freising va viure un llarg període de sede vacante, durant el qual va patir danys severs en els seus actius.

Després del concordat de 1817 entre el Regne de Baviera i la Santa Seu, la seu del bisbe es va traslladar a Múnic i va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana amb el nom actual. Aquestes disposicions van ser consagrades l'1 d'abril de 1818 amb la butlla Dei ac Domini Nostri del Papa Pius VII, que també preveia que la nova arxidiòcesi incorporaria tots els territoris de Baviera de la suprimida diòcesi de Chiemsee, de l'arxidiòcesi de Salzburg i de la prebostura de Berchtesgaden.[1]

El primer arquebisbe, Lothar Anselm von Gebsattel, elegit el febrer de 1818, va haver d'esperar fins al 15 d'agost de 1821 per ser consagrat, a causa de desacords sobre l'aplicació del concordat.

Episcopologi[modifica]

Bisbes de Freising
  • Sant Corbinià (723-730; fundador de l'orde benedictí a Freising, encara que la diòcesi no es va organitzar fins al 739 per obra de Bonifaci de Fulda)
  • Erembert (739-747; germà de l'anterior
  • Josep de Freising, també conegut com a Josep de Verona (747-764)
  • Arbeu (764-783)
  • Attó (784-810)
  • Hittó (811-834)
  • Erchambert (835-854)
  • Annó (855-875)
  • Arnold (875-883)
  • Waldo (883-903)
  • Uttó (903-907)
  • Dracholf (907-926)
  • Wolfram (926-937)
  • Lantbert (937-957)
  • Abraham (957-994)
  • Gottschalk (994-1006)
  • Egilbert de Moosburg (1006-1039)
  • Nitker (1039-1052)
  • Ellenhard comte de Meran (1052-1078)
  • Meginhard comte de Scheyern (1078-1098)
  • Heinrich I d'Ebersdorf (1098-1137)
  • Otó I (1138-1158)
  • Albert I (1158-1184)
  • Otó II (1184-1220)
  • Gerold von Waldeck (1220-1230)
  • Konrad I von Tölz und Hohenburg (1230-1258)
  • Konrad II of Wittelsbach (1258-1278)
  • Friedrich von Montalban (1279-1282)
  • Emicó de Wittelsbach (1283-1311)
Prínceps-bisbes
Arquebisbes de Múnic i Freising

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 1.759.896 batejats sobre una població de 3.603.361 persones, equivalent al 48,8% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 1.744.574 2.057.220 84,8 2.106 1.327 779 828 1.076 7.537 551
1970 2.288.085 2.854.354 80,2 1.719 1.464 255 1.331 713 8.007 614
1980 2.200.000 2.900.000 75,9 1.717 1.235 482 1.281 35 751 5.808 753
1990 2.090.078 2.924.904 71,5 1.547 1.112 435 1.351 105 646 4.783 755
1999 1.901.570 3.269.000 58,2 1.359 944 415 1.399 157 594 3.512 755
2000 1.885.350 3.304.000 57,1 1.351 931 420 1.395 169 588 3.218 756
2001 1.874.835 3.343.000 56,1 1.349 938 411 1.389 174 604 3.085 757
2002 1.855.153 3.392.400 54,7 1.362 936 426 1.362 188 621 3.017 757
2003 1.840.425 3.415.000 53,9 1.355 928 427 1.358 193 617 2.926 757
2004 1.824.758 3.425.000 53,3 1.344 915 429 1.357 193 608 2.726 757
2013 1.759.896 3.603.361 48,8 1.216 806 410 1.447 255 539 2.159 748

Referències[modifica]

  1. ↑ Per la variazione dei confini meridionali della Baviera, porzioni minori di territorio erano stati ceduti alla stessa arcidiocesi di Salisburgo e alla diocesi di Bressanone.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Freising
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Freising&oldid=32404597»