Diòxid d'estany

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicDiòxid d'estany

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular151,892 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaO₂Sn Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
O=[Sn]=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat6,95 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició2.500 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt de descomposició1.630 °C Modifica el valor a Wikidata
Entalpia estàndard de formació−577,63 kJ/mol Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps2 mg/m³ (10 h, cap valor) Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'òxid d'estany (IV), també conegut com a òxid estànnic, és el compost inorgànic amb la fórmula SnO₂. La forma mineral del SnO ₂ s'anomena cassiterita, i aquest és el principal mineral de l'estany. Amb molts altres noms, aquest òxid d'estany és un material important en la química de l'estany. És un sòlid incolor, diamagnètic i amfòter.

L'òxid d'estany (IV) cristal·litza amb l'estructura del rutil. Com a tal, els àtoms d'estany tenen sis coordenades i els àtoms d'oxigen tres coordenades. SnO ₂ normalment es considera un semiconductor de tipus n amb deficiència d'oxigen.[1]

Les formes hidros de SnO ₂ s'han descrit com àcid estannic. Aquests materials semblen ser partícules hidratades de SnO₂ on la composició reflecteix la mida de la partícula.

L'òxid d'estany (IV) es produeix de manera natural. L'òxid sintètic d'estany (IV) es produeix cremant metall d'estany a l'aire.[2] La producció anual està en el rang de 10 quilotones. SnO₂ es redueix industrialment al metall amb carboni en un forn de reverberació a 1200–1300 °C.

SnO₂ s'utilitza en sensors de gasos combustibles incloent detectors de monòxid de carboni. En aquests l'àrea del sensor s'escalfa a una temperatura constant (uns centenars de °C) i en presència d'un gas combustible la resistivitat elèctrica baixa.[3] També s'estan desenvolupant sensors de gas a temperatura ambient utilitzant compostos d'òxid de grafè -SnO₂ reduïts (per exemple, per a la detecció d'etanol).[4]

S'ha investigat el dopatge amb diversos compostos (per exemple, amb CuO [5]). El dopatge amb cobalt i manganès, dóna un material que es pot utilitzar per exemple en varistors d'alta tensió.[6] L'òxid d'estany (IV) es pot dopar amb els òxids de ferro o manganès.[7]

Referències[modifica]

  1. Solid State Chemistry: An Introduction Lesley Smart, Elaine A. Moore (2005) CRC Press ISBN 0-7487-7516-1
  2. Plantilla:Holleman&Wiberg
  3. Joseph Watson The stannic oxide semiconductor gas sensor in The Electrical engineering Handbook 3d Edition; Sensors Nanoscience Biomedical Engineering and Instruments ed R.C Dorf CRC Press Taylor and Francis ISBN 0-8493-7346-8
  4. Jayaweera, M.T.V.P., De Silva, R.C.L., Kottegoda, I.R.M. and Rosa, S.R.D., 2015. Synthesis, characterization and ethanol vapor sensing performance of SnO2/Graphene composite film. Sri Lankan Journal of Physics, 15, pp.1–10. DOI: http://doi.org/10.4038/sljp.v15i0.6345
  5. Wang, Chun-Ming; Wang, Jin-Feng; Su, Wen-Bin Journal of the American Ceramic Society, 89, 8, 2006, pàg. 2502–2508. DOI: 10.1111/j.1551-2916.2006.01076.x.
  6. Dibb A.; Cilense M; Bueno P.R; Maniette Y.; Varela J.A. Materials Research, 9, 3, 2006, pàg. 339–343. DOI: 10.1590/S1516-14392006000300015 [Consulta: free].
  7. A. Punnoose; J. Hays; A. Thurber; M. H. Engelhard; R. K. Kukkadapu Phys. Rev. B, 72, 8, 2005, pàg. 054402. Bibcode: 2005PhRvB..72e4402P. DOI: 10.1103/PhysRevB.72.054402.