Diagènesi
En geologia i oceanografia, s'anomena diagènesi al conjunt de processos químics, físics o biològics que afecten al sediment des que es diposita i fins a la formació d'una roca sedimentària (litificació), excloent l'alteració en superficie (meteorització). Aquests canvis es produeixen a baixa temperatura i pressió, i inclouen, entre d'altres, la compactació, la pèrdua d'aigua, la cimentació, l'escalfament geotèrmic i la reordenació de les partícules.[1] El límit inferior de la diagènesi és imprecís i progressiu, tot i que normalment s'estableix quan es presenta la recristal·lització i d'altres indicadors del metamorfisme.
L'evolució diagenètica es divideix en tres fases: sindiagènesi, anadiagènesi i epidiagènesi.
La majoria de les vegades la consolidació dels sediments es deu a la infiltració d'aigües que contenen matèries dissoltes. La diagènesi converteix així la sorra en gres, als fangs calcaris en calcària, a les cendres volcàniques en cinerita, etc. Les reaccions i altres fenòmens d'oxidorreducció, deshidratació, recristalització, cimentació, mineralització i substitució d'un mineral preexistent per un altre constitueixen en conjunt l'autogènesis i els minerals resultants d'aquesta són qualificats com a autogènics.
Litificació[modifica | modifica el codi]
Litificació és el procés mitjançant el qual els sediments es compacten per l'acció de la pressió, expulsen fluids, i gradualment es converteixen en roques sedimentàries. Principalment, la litificació implica una disminució de porositat a través de la compactació i la cimentació. En altres casos, durant la diagènesis es pot produir la dissolució d'alguns minerals, donant lloc a un increment de la porositat.[2]
Importància de la diagènesi en la formació d'hidrocarburs[modifica | modifica el codi]
Quan la matèria orgànica s'enterra durant la sedimentació, les molècules orgàniques (lípids, proteïnes, glúcids i components lignics-húmics) es trenquen degut a l'increment de la temperatura i la pressió. Aquesta transformació té lloc al primer centenar de metres de l'enterrament i resulta en la creació de querogen i betum.
En general, i degut a l'acció de la temperatura, els hidrocarburs es formen a alta profunditat per l'alteració del querogen, en el procés químic anomenat cracking o catagènesi.
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diagènesi  |
- ↑ Riba et al., 2008. Diccionari de Geologia. Institut d'Estudis Catalans
- ↑ A. C. Fowler and X. S. Yang, Dissolution/precipitation mechanisms for diagenesis in sedimentary basins, J. Geophys. Res., vol. 108, B10, 1029/2002JB002269, (2003)
|
  |
Açò és un esborrany sobre geologia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
