Diamela Eltit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDiamela Eltit
Diamela Eltit 2018.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1947 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Floruit2010 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Xile
Pontifícia Universitat Catòlica de Xile Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, artista i professora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRaúl Zurita Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1481028 Modifica el valor a Wikidata

Diamela Eltit González (Santiago, 24 d'agost de 1947[1]) és una escriptora xilena.[2][3] El 2018 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.[4]

Biografia[modifica]

Entre 1966 i 1970 cursa estudis a la Universitat Catòlica de Xile i el 1971 es gradua com a professora d'estat de castellà.[5] Entre 1973 i 1976 fa un postgrau al departament d'Estudis Humanístics de la Universitat de Xile per obtenir una llicenciatura en Literatura.

A partir de 1977 inicia una extensa carrera com a professora a diversos establiments educacionals, entre els més destacats l'Institut Nacional i el Liceu Carmela Carvajal de Prat. El 1984 comença ensenyar a la Universitat ARCIS. Posteriorment fa classes a diferents universitats xilenes i estrangeres i estableix una pertinença a la Universitat Tecnològica Metropolitana, que perdura fins ara, i inicia la pràctica de dirigir tallers literaris.

A l'exterior ha estat professora convidada a les Universitats de Stanford, Washington en Saint Louis, Columbia, Johns Hopkins, Pittsburgh, Virginia, Berkeley i New York University, en la qual des de 2007 fins ara és Professora Distingida Global al Programa d'Escriptura Creativa en castellà. L'any acadèmic 2014-2015 va ser nominada a la Càtedra Simón Bolívar al Centre d'Estudis Llatinoamericans de la Universitat de Cambridge.

El 1998 va contreure matrimoni amb el polític socialista Jorge Arrate, exministre de Mineria del president Salvador Allende i candidat presidencial de l'esquerra xilena el 2009.

Obres[modifica]

  • Lumpérica, novel·la, Las Ediciones del Ornitorrinco, Santiago, 1983; disponible a Memoria Chilena
  • Por la patria, novel·la, Las Ediciones del Ornitorrinco, Santiago, 1986; disponible a Memoria Chilena
  • El cuarto mundo, novel·la, Planeta, Santiago, 1988
  • El padre mío, libro de testimonios, Francisco Zegers Editor, Santiago, 1989; disponible a Memoria Chilena
  • Vaca sagrada, novel·la, Planeta, Buenos Aires, 1991
  • El infarto del alma, libro documental, con fotografías de Paz Errázuriz, 1994
  • Los vigilantes, novel·la, Sudamericana, Santiago, 1994
  • Crónica del sufragio femenino en Chile, assaig, Servicio Nacional de la Mujer SERNAM, Santiago, 1994; disponible a Memoria Chilena
  • Los trabajadores de la muerte, novel·la, Seix Barral, Santiago, 1998
  • Emergencias. Escritos sobre literatura, arte y política, assaig, Planeta, Santiago, 2000
  • Mano de obra, novel·la, Seix Barral, Santiago, 2002; disponible a Memoria Chilena
  • Puño y letra, sobre Carlos Prats, Seix Barral, Santiago, 2005.[6]
  • Jamás el fuego nunca, novel·la, Seix Barral, Santiago, 2007
  • Signos vitales. Escritos sobre literatura, arte y política, Ediciones UDP, Santiago, 2007
  • Colonizadas, relato en la antología Excesos del cuerpo. Ficciones de contagio y enfermedad en América Latina, Eterna Cadencia, Buenos Aires, 2009
  • Impuesto a la carne, novel·la, Seix Barral, Santiago / Eterna Cadencia, Buenos Aires, 2010
  • Antología personal, editorial de la Universidad de Talca, 2012
  • Fuerzas especiales, novel·la, Seix Barral, Santiago, 2013
  • Réplicas. Escritos sobre literatura, arte y política, assaig, Editorial Planeta, Santiago (2016)
  • A máquina Pinochet e outros ensaios
  • Sumar, novel·la, Seix Barral, Santiago, 2018

Referències[modifica]

  1. Acta de matrimonio de Diamela Eltit con Raul Zurita.
  2. Les millors 100 novel·les de la llengua espanyola dels últims 25 anys
  3. Pedro Pablo Guerrero. El prestigi internacional de Diamela Eltit[1], Revista de Llibres del Mercuri, 22.01.2012; accés 23.01.2012
  4. «Diamela Eltit recibe el Premio Nacional de Literatura 2018». La Tercera, 28-09-2018. [Consulta: 28 setembre 2018].
  5. Bustos, Violeta. «Diamela Eltit es nombrada Premio Nacional de Literatura 2018». www.uc.cl. [Consulta: 1r octubre 2018].[Enllaç no actiu]
  6. Álvaro Matus. Escritora de avanzada, Revista de Libros de El Mercurio, 04.11.2005; acceso 07.08.2012

Vegeu també[modifica]