Diana Athill

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDiana Athill
Biografia
Naixement 21 desembre 1917
Londres
Mort 23 gener 2019 (101 anys)
Londres
Formació Lady Margaret Hall
Activitat
Ocupació Editora literària, novel·lista, crítica literària, escriptora i autobiògrafa
Ocupador BBC
Família
Parents Philip Athill (nebot)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Diana Athill (21 de desembre de 1917 – 23 de gener de 2019) fou una editora literària i novel·lista britànica que va treballar amb alguns dels escriptors més destacats del segle XX amb l'editorial londinenca André Deutsch.[1][2]

Biografia[modifica]

Diana Athill va néixer al barri londinenc de Kensington, durant la Primera Guerra Mundial.[3] Va créixer a Norfolk, en una casa de camp.[4] Els seus pares eren Lawrence Athill (1888–1957) i Alice Carr Athill (1895–1990). Va tenir un germà, Andrew, i una germana, Patience.[3][5] El seu avi matern era el biògraf William Carr (1862–1925).[6] El pare de la seva àvia materna era James Franck Brillant (1832–1920) un professor universitari d'Oxford. Athill es va graduar a Oxford el 1939 va treballar per la BBC durant tota la Segona Guerra Mundial.[7]

Carrera professional[modifica]

Després de la guerra, Athill va ajudar el seu amic André Deutsch a crear l'editorial Allan Wingate, i cinc anys més tard, el 1952, va ser fundadora de l'editorial André Deutsch.[8] Va treballar amb diversos autors, incloent Philip Roth, Norman Mailer, John Updike, Mordecai Richler, Simone de Beauvoir, Jean Rhys, Gitta Sereny, Brian Moore, V. S. Naipaul, Molly Keane, Stevie Smith, Jack Kerouac, Charles Gidley Wheeler, Margaret Atwood, i David Gurr.[9][10]

Athill es va retirar el 1993, amb 75 anys, després de més de 50 anys com a editora.[3] Va continuar influint en el sector literari publicant diverses memòries sobre la seva carrera d'editorial.

El 2008 va guanyar el Premi Costa Book pel seu llibre Somewhere Towards The End.[11] El mateix llibre li va servir per guanyar el National Books Critics Circle Award un any després, el 2009.[12] Athill va rebre l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) el 2009, pel seu servei a la literatura.

Va morir el 23 de gener de 2019.

Bibliografia seleccionada[modifica]

Ficció[modifica]

  • 1962: An Unavoidable Delay, short stories
  • 1967: Don't Look at Me Like That: a novel. London: Chatto & Windus. New edition, Granta Books, 2001. ISBN 978-1862074415
  • 2011: Midsummer Night in the Workhouse, short stories. London: Persephone Books. ISBN 978-1903155820

Autobiografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lea, Richard «Diana Athill, writer and editor, dies aged 101». , 24-01-2019.
  2. Diana Athill, "'Aconseguint les coses correctes': Recordant la seva vida mentre un del segle XX la majoria de va aclamar editors, Diana Athill, qui ha només va girar 90, era un pioner del confessional memoir. El seu llibre nou aproximadament està envellint". El Guardià, 5 gener 2008.
  3. 3,0 3,1 3,2 Patullo, Polly (24 gener 2019) Diana Athill necrologia en TheGuardian.com. Recuperat 24 gener 2019
  4. John Preston, "Diana Athill: Sent l'altra dona era quin era més a", The Daily Telegraph, 11 gener 2011. Recuperat 1 novembre 2016.
  5. «Lawrence Francis Lambert Athill». Ancestry.com. [Consulta: 3 gener 2013].
  6. «William Carr (1862–1925)». Ancestry.com. [Consulta: 3 gener 2013].
  7. Prominent alumni, Sala de Margaret de la Senyora, Oxford, Regne Unit.
  8. Diana Athill, Capítol Un, Stet[1]. Excerpted En El Guardià, 3 August 2001.[1]
  9. "Stet: La vida d'un Editor (revisió)", Editors Setmanalment, 1 March 2001.
  10. Kira Cochrane, "No dolent per 91", El Guardià, 5 gener 2009.
  11. «Costa Winners 2006 – present». costabookawards.com. [Consulta: 3 gener 2013].
  12. «All Past National Book Critics Award Winners and Finalists». bookcritics.org. [Consulta: 3 gener 2013].