Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de publicacions periòdiquesDiana constitucional política y mercantil de la villa de Reus
Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus.jpeg
Tipus publicació periòdica
Fitxa tècnica
Llengua castellà
Inici publicació 2 abril 1822
Tancament 29 setembre 1822
Fundat per Jaume Josep Ardèvol i Cabrer
Lloc de publicació Reus
Estat Espanya
Dades editorials i contingut
Ideologia liberalisme
Modifica dades a Wikidata

La Diana Constitucional Política y Mercantil de la villa de Reus va ser un periòdic liberal aparegut el 2 d'abril de 1822, hereu del Periódico Político y Mercantil de la villa de Reus i fundat, igual que el Periódico... pel síndic i metge Jaume Ardèvol, amb la voluntat de defensar el sistema constitucional.

Origen[modifica]

El Trienni Liberal ens ofereix una visió sintètica del que serà la primera meitat del segle XIX a Catalunya i Espanya: la confrontació entre el vell i el nou règim, entre l’absolutisme i el liberalisme, entre la revolució i la contrarevolució, i en aquest context hem d’inserir la Diana Constitucional política y mercantil de la villa de Reus.[1] A partir del març de 1820, amb la restauració de la Constitució de Càdis, s'aprovà la nova Llei de Llibertat d'Impremta, molt avançada per l'època, que propicià l'aparició durant el Trienni d'una gran quantitat de periòdics de signe liberal o reialista conservador.[2] La Diana Constitucional... s'insereix en aquest moment històric, afavorit pel sentiment liberal d'una part important de la burgesia i els menestrals reusencs.

Història[modifica]

Des del primer número fins al final, el 29 de setembre de 1822 l’administració i la impressió anaven a càrrec de la Impremta de la Viuda Compte, al carrer Major. Sortiren en total 78 números.

Segons els mateixos redactors, deixaren la publicació a finals de setembre per problemes amb els correus ocasionats per la guerra civil, però tot sembla indicar que en aquell moment, optaren per defensar el sistema constitucional per altres mitjans, com ara les armes.[3] Pere Gras diu que els seus redactors val llençar "la pluma para empuñar el fusil".[4]

Continguts[modifica]

El contingut abastava informació econòmica i política, tant de Reus i comarca com de Catalunya i l’estat. Alhora volia recollir les opinions dels lectors. Però la radicalització dels enfrontaments entre liberals moderats i exaltats i entre constitucionalistes i reialistes aniran ocupant cada com més espai a la Diana Constitucional, tant a les pàgines dedicades a notícies com a les dedicades a opinions.

El nom triat pel periòdic és programàtic: “Mucho hemos discurrido sobre qué nombre le daríamos, pues unos querían nombrarle con una voz altisonante, otros quería otra, y muchos nos aconsejaron después de todos estos debates que llamásemos a nuestro periódico Diana Constitucional Política y Mercantil. Hemos preferido esta nomenclatura porque expresa con más claridad todas las materias de las que nos hemos propuesto tratar. Nuestra Diana caminará sin desviarse unatilde por la senda constitucional”[5]

Un dels aspectes més interessants del periòdic és l’ampli espai que es dedicava a recollir opinions de tots tipus sobre aspectes diversos de la dinàmica política i social del Trienni. A les seccions “Discurso político”, “Variedades” o “Artículo comunicado” és on destaquen les participacions assídues i anònimes de : El Aldeano, El Despreocupado, El Liberal, El Patriota, El Amante de su Patria, El Amigo de la Verdad, El Vigilante, El Filantrópico, S.P.R. [Sixte Pàmies Rovellat], J.S.C., P.M.P., que intenten amb un llenguatge planer i a l’abast de tothom propagar les idees constitucionals i refutar les reialistes.

Gras i Elías comenta: "Era una eterna loa a D. Rafael del Riego, a los expatriados piamonteses que habían intentado inútilmente en Italia asentar nuestro código de 1812, y refugiados algunos de ellos en nuestra ciudad se alistaban voluntariamente en la milicia, y hacían alarde públicamente de su amor a la libertad, al progreso y a la Tribuna Patriótica".[6]

La Diana Constitucional va complir perfectament el seu doble paper de mitjà d'informació amb notícies d'arreu de Catalunya i de l'estat i de mitjà d'opinió participant en el debat polític del país, defensant els principis constitucionals i els posicionaments del liberalisme exaltat. La propaganda política i ideològica liberal que trobem a la Diana Constitucional, és força comuna arreu del país: crítica aferrissada de l'Antic règim i de la monarquia absoluta, sobretot en dos aspectes: la desigualtat i el poder absolut, bases de la injustícia, l'explotació del poble i la misèria del país; defensa de la Constitució com a garantia de llibertat, propietat, seguretat i igualtat, amb les seves connotacions pràctiques: llibertat d'impremta, igualtat en la contribució i el servei militar, elecció dels representants, Corts. etc.[7]

Equip de redacció[modifica]

El director del periòdic era el jutge Paulino de los Arcos, i entre els membres de la redacció destaquen el metge Pere Mata (pare de Pere Mata Fontanet), el farmacèutic Antoni Andreu Carrera, el prevere de Sant Pere, Prudenci Marcó i Casas, l’advocat Joan Baptista Simó, el primer alcalde del Trienni Marià Fonts Ciurana, el Comandant de la Milícia de Reus i diputat provincial Marcel·lí Vallduví, l'alcalde liberal Joan Rincón i alguns expatriats italians, tots plegats eren assidus a la Tribuna Patriòtica de la ciutat. A més, hi havia les col·laboracions ciutadanes. El periòdic edità alguns números monogràfics, a part de l'edició normal, amb els articles més interessants.

Aspectes tècnics[modifica]

Era un trisetmanari que sortia els dimarts, els divendres i els diumenges, tenia quatre pàgines de format foli a dues columnes. Aquest format és característic del període, ja que tradicionalment la premsa s'editava en format quart. El creixement de mida de la pàgina de quart a foli significa una distribució diferent de l’espai, amb la composició a dues columnes i la percepció visual d’un periòdic amb més informació[8] Es venia a 4 quarts el número i la subscripció mensual costava 5 rals (més o menys el jornal diari d’un obrer). Pel que fa a la distribució de les informacions se segueix una mena de model que va de les informacions més llunyanes o foranes (estrangeres, d'Espanya, de les Corts, o d'altres indrets de Catalunya), a les més properes o ciutadanes. Per altra banda hi ha una mena de divisió temàtica: una part informativa d'aspectes diversos i una part d'opinió (els articles comunicats, els discursos polítics) que cada cop aniran eixamplant-se més. S'imprimia a la Imprenta Nacional de la viuda Compte.

Localització[modifica]

Col·lecció completa a la Biblioteca central Xavier Amorós. Reus[9]

Referències[modifica]

  1. Arnabat, Ramon. La Diana Constitucional Política y Mercantil de la villa de Reus en el marc del Trienni Liberal (1822). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2007, p. XXII. ISBN 8493410853. 
  2. Fuentes, Juan F. «Estructura de la prensa española en el Trienio Liberal». Trienio, núm. 24, 1994, pàg. 165-196.
  3. Arnabat, Ramon. Verds i Blancs: el trienni liberal a Reus i al Baix Camp (1820-1823). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 92. ISBN 8493232416. 
  4. Gras i Bellvé, Pere «Reus bajo el reinado de Fernando VII». El Eco del Centro de Lectura, núm. 25, 1879, pàg. 3.
  5. Prospecto al nuevo periódico de la villa de Reus titulado Diana Constitucional, Política y mercantil. Reus: Imprenta de la viuda Compte, 1822, p. 1. 
  6. Gras i Elías, Francesc. El Periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros días (1904). Tarragona: Tipografía de F. Arís e Hijo, 1904, p. 8-9. 
  7. Arnabat, Ramon. Verds i Blancs: el trienni liberal a Reus i al baix camp (1820-1823). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 97. ISBN 8493232416. 
  8. Guillamet, Jaume. Els Orígens de la premsa a Catalunya : catàleg de periòdics antics (1641-1833). Barcelona: Arxiu Municipal de Barcelona, 2003, p. 219. ISBN 8476096704. 
  9. «Diana constitucional política y mercantil de la villa de Reus».

Bibliografia[modifica]

  • La Diana Constitucional, Política y Mercantil de la villa de Reus en el marc del Trienni Liberal (1822). Introducció de Ramon Arnabat. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2007. Inclou l'edició facsímil del periòdic
  • Guillamet, Jaume. Els Orígens de la premsa a Catalunya : catàleg de periòdics antics (1641-1833). Barcelona: Arxiu Històric de Barcelona, 2003
  • Gras i Elías, Francesc. El periodismo en Reus desde 1813 hasta nuestros días (1904). Tarragona: Tipografía de Francisco Arís e Hijo, 1904
  • Gil Novales, Alberto. Las sociedades patrióticas (1820-1823). Madrid : Tecnos, 1975. ISBN 8430905707