Diane Arbus

De Viquipèdia
Infotaula de personaDiane Arbus
Diane Arbus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementDiane Nemerov
14 març 1923 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1971 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Greenwich Village (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Grup ètnicBlancs americans i russos Modifica el valor a Wikidata
FormacióEthical Culture Fieldston School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotografia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Nova York Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFotògrafa
GènereRetrat fotogràfic i retrat Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Participà en
24 juny 1977documenta 6 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Child with Toy Hand Grenade in Central Park (1962)
Identical Twins, Roselle, New Jersey, 1967 (1967)
Obres destacables
Família
CònjugeAllan Arbus (1941–1969; divorciada; 2 fills)
GermansHoward Nemerov Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm9816637 Discogs: 2291786 Modifica el valor a Wikidata

Diane Arbus (Nova York, 14 de març de 1923 - Greenwich (Nova York), 26 de juliol de 1971), nascuda amb el nom de Diane Nemerov, va ser una fotògrafa estatunidenca.[1][2] Fou coneguda per fotografiar persones d’aspecte poc convencional i socialment rebutjades, anomenades freaks. La seva obra ha estat reconeguda per institucions com la Bienal de Venècia i el MoMA.

Biografia[modifica]

Va néixer en el si d'una família jueva de Nova York. Va ser la germana de Howard Nemerov i filla de David Nemerov, un jueu polonès que inicià un negoci de moda.[3] Als 14 anys va començar la seva relació amb Allan Arbus, amb qui es va casar als 18 anys i del qual va aprendre sobre fotografia.[4]

Durant els anys 40, el matrimoni es dedicà a fer fotografies per a diverses revistes de moda com Esquire, Vogue i Harper’s Bazaar.[5] A mitjans dels anys 50 es va divorciar d'Allan Arbus.

El juliol de 1960, la revista Esquire va publicar les fotografies d’Arbus per primer cop, i a partir d’aquesta dècada, començà l'etapa més productiva de la seva carrera. Ella veia el món de la moda molt artificial, de manera que va decidir començar a fotografiar en els carrers.[6][7] Va recórrer els perillosos barris marginals de Nova York per seleccionar als personatges que retrataria, entre els quals es trobaven persones d’aspecte poc convencional i marginades de la societat com ara nans, nudistes, prostitutes i travestis. Va ser aleshores quan començà a ser coneguda com la fotògrafa dels freaks.[3]

Quan va començar a publicar les seves pròpies obres, va ser reconeguda ràpidament, obtenint dues beques pel seu treball Rites americans, maneres i costums per part de la Fundació Guggenheim.[3][7] En 1967 va realitzar l'exposició «New Documents», on mostrà trenta fotografies que la van donar a conèixer al públic majoritari.[3] Va continuar treballant per a revistes importants retratant a celebritats com Norman Mailer, Mae West i Jorge Luis Borges.

El 1971, després d'una llarga depressió, Diane Arbus se suïcida. Un any més tard el seu treball fou seleccionat per participar en la Biennal de Venècia, sent la primera fotògrafa nord-americana a ser seleccionada. A més a més, el MoMA de Nova York va organitzar la seva primera gran retrospectiva amb un total de 112 fotografies el 1972.[8][3][9]

Mort[modifica]

Diane Arbus va partir trastorns mentals, emocionals i episodis depressius, els quals potser van empitjorar degut a una hepatitis. El 26 de juliol de 1971, vivint a la Westbeth Artists Community a Nova York, se suïcidà per una sobredosi amb 48 anys.[3][5][10]

La seva obra[modifica]

Diane Arbus va abandonar la fotografia de models elegants de les revistes de moda decidint decantar-se per persones marginals, excèntriques i diferents per ser retratades, com ara bessons, malalts mentals, gegants, prostitutes, travestis, etc. Les persones que apareixien a les seves fotografies miraven directament a la càmera, aconseguint que el flaix revelés amb nitidesa els seus trets més característics. D’aquesta manera, Arbus aconseguia que l'espectador no s’identifiqués amb els retratats, ja que provocava por, vergonya i incomoditat.[6][9]

La fotografia d’Arbus representa les persones normals de forma monstruosa, però amb la intenció de mostrar una realitat i rebel·lar-se contra tot allò convencional i ‘segur’ per a la societat: En les seves imatges apareixien persones normals però en elles es veia el dolor. Provocava que les persones retratades apareguessin com éssers anormals i aïllats.[6]

La forma de retratar que tenia Diane trencava la composició, ja que situava al personatge en el centre i la seva mirada era sempre directa a l'objectiu, creant tensió i força. Ella treballava en un espai temporal i buscava que els seus models fossin plenament conscients que estaven sent retratats, participant activament en l’acció fotogràfica. Així doncs, prèviament a la captura d’imatges, mantenia un contacte directe amb els retratats per tal de captar el que volia: una mirada nova amb fascinació.[6]

L’obra fotogràfica de Diane Arbus ha influit en les següents generacions de creadors com Cindy Sherman, Nan Goldin, Robert Mapplethorpe, Gillian Wearing o Joel-Peter Witkin.[3]

Fotografies destacades[modifica]

  • Child with Toy Hand Grenade in Central Park (1962)
  • Identical Twins (1967)
  • Jewish Giant at Home with His Parents in The Bronx, NY (1970)

Pel·lícula[modifica]

Fur: An Imaginary Portrait of Diane Arbus (en anglès) o Retrat d'una obsessió (en castellà) és el títol d'una pel·lícula de ficció produïda en 2006 en la qual el personatge de Diane Arbus és el protagonista. Va ser dirigida per Steven Shainberg i protagonitzada per Nicole Kidman i Robert Downey Jr. i la trama, que és fictícia, se centra en un període de la vida de l'artista extret del llibre Diane Arbus: a Biography, de Patricia Bosworth.

Referències[modifica]

  1. «Diane Arbus». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 març 2020].
  2. Arbus, Diane. Diane Arbus. Millerton, New York: Aperture, 1972
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Diane Arbus, la princesa rota» (en español). Óscar Colorado Nates, 28-09-2014. [Consulta: 21 desembre 2007].
  4. Lubow, Arthur «Arbus Reconsidered» (en anglès). The New York Times, 14-09-2003. ISSN: 0362-4331.
  5. 5,0 5,1 Molina, Ángela «Diane Arbus: la pesadilla americana» (en castellà). El País [Madrid], 24-02-2006. ISSN: 1134-6582.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Sontag, Susan. Sobre la fotografía (en castellano). Barcelona: DEBOLSILLO, 2008. ISBN 978-84-8346-779-4. 
  7. 7,0 7,1 Celis, Barbara «La mirada crítica de Diane Arbus vuelve en una retrospectiva» (en castellà). El País [Madrid], 08-03-2005. ISSN: 1134-6582.
  8. John Simon Guggenheim Memorial Foundation. "Fellows. Diane Arbus". Arxivat 2010-11-25 a Wayback Machine. Retrieved February 4, 2010.
  9. 9,0 9,1 MacLennan, Gloria Crespo «Diane Arbus y la divinidad de las cosas ordinarias» (en castellà). El País [Madrid], 15-07-2016. ISSN: 1134-6582.
  10. Harguindey, Ángel S. «El asombro de Diane Arbus» (en castellà). El País [Madrid], 19-02-2006. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diane Arbus