Vés al contingut

Diane Arbus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDiane Arbus
Biografia
Naixement(en) Diane Nemerov Modifica el valor a Wikidata
14 març 1923 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1971 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Greenwich Village (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsNemerov, Diane Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaWestbeth Artists Community Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicBlancs americans i russos Modifica el valor a Wikidata
FormacióEthical Culture Fieldston School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotografia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògrafa, fotògrafa de moda, artista Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat fotogràfic i retrat Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juny 1977Documenta 6 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAllan Arbus (1941–1969) Modifica el valor a Wikidata
FillsDoon Arbus, Amy Arbus Modifica el valor a Wikidata
GermansHoward Nemerov Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm9816637 Discogs: 2291786 Goodreads (autor): 77548 Modifica el valor a Wikidata

Diane Arbus (Nova York, 14 de març de 1923 - Greenwich (Nova York), 26 de juliol de 1971), nascuda amb el nom de Diane Nemerov, va ser una fotògrafa estatunidenca.[1][2] Fou coneguda per fotografiar persones d'aspecte poc convencional i socialment rebutjades, anomenades freaks. La seva obra ha estat reconeguda per institucions com la Bienal de Venècia i el MoMA.

Biografia

[modifica]

Va néixer en una família jueva de Nova York. Era germana de Howard Nemerov i filla de David Nemerov, un jueu polonès que inicià un negoci de moda.[3] Als 14 anys va començar la seva relació amb Allan Arbus, amb qui es va casar als 18 anys i del qual va aprendre sobre fotografia.[4]

Durant els anys 40, el matrimoni es dedicà a fer fotografies per a diverses revistes de moda com Esquire, Vogue i Harper’s Bazaar.[5] A mitjans dels anys 50 es va divorciar d'Allan Arbus.

El juliol de 1960, la revista Esquire va publicar les fotografies d'Arbus per primer cop, i en aquesta dècada començà l'etapa més productiva de la seva carrera. Ella veia el món de la moda molt artificial, de manera que va decidir començar a fotografiar als carrers.[6][7] Va recórrer els barris marginals de Nova York per seleccionar els personatges que retrataria, entre els quals hi havia persones d'aspecte poc convencional i marginades de la societat com ara nans, nudistes, prostitutes i travestis. Va ser aleshores quan començà a ser coneguda com la fotògrafa dels freaks.[3]

Quan va començar a publicar les seves pròpies obres, va ser reconeguda ràpidament, obtenint dues beques pel seu treball Rites americans, maneres i costums per part de la Fundació Guggenheim.[3][7] En 1967 va fer l'exposició «New Documents», on mostrà trenta fotografies que la van donar a conèixer al públic general.[3] Va continuar treballant per a revistes importants retratant a celebritats com Norman Mailer, Mae West i Jorge Luis Borges.

El 1971, després d'una llarga depressió, Diane Arbus se suïcidà. Un any més tard el seu treball fou seleccionat per participar a la Biennal de Venècia, sent la primera fotògrafa nord-americana a ser seleccionada. El MoMA a Nova York va organitzar el 1972 la seva primera gran retrospectiva amb un total de 112 fotografies.[8][3][9]

Mort

[modifica]

Diane Arbus va partir trastorns mentals, emocionals i episodis depressius, els quals potser van empitjorar degut a una hepatitis. El 26 de juliol de 1971, vivint a la Westbeth Artists Community a Nova York, se suïcidà per una sobredosi amb 48 anys.[3][5][10]

La seva obra

[modifica]

Diane Arbus va abandonar la fotografia de models elegants de les revistes de moda decidint decantar-se per persones marginals, excèntriques i diferents per ser retratades, com ara bessons, malalts mentals, gegants, prostitutes, travestis, etc. Les persones que apareixien a les seves fotografies miraven directament a la càmera, aconseguint que el flaix revelés amb nitidesa els seus trets més característics. D'aquesta manera, Arbus aconseguia que l'espectador no s'identifiqués amb els retratats, que podia provocar por, vergonya i incomoditat.[6][9]

La fotografia d'Arbus té la intenció de mostrar una realitat i rebel·lar-se contra tot allò convencional i ‘segur’ per a la societat. A les seves imatges també apareixien persones corrents però en elles es veia el dolor. En aquests casos provocava que les persones retratades apareguessin com éssers fora del comú i aïllats.[6]

La forma de retratar que tenia Diane trencava la composició, ja que situava el personatge al centre mirant directament a l'objectiu, creant tensió i força. Ella treballava en un espai temporal i buscava que els seus models fossin plenament conscients que estaven sent retratats, participant activament en l'acció fotogràfica. Prèviament a la captura d'imatges, mantenia un contacte directe amb els retratats per tal d'assolir el que volia: una mirada nova amb fascinació.[6]

L'obra fotogràfica de Diane Arbus ha influit a les següents generacions de creadors tals com Cindy Sherman, Nan Goldin, Robert Mapplethorpe, Gillian Wearing o Joel-Peter Witkin.[3]

Fotografies destacades

[modifica]
  • Child with Toy Hand Grenade in Central Park (1962)
  • Identical Twins (1967)
  • Jewish Giant at Home with His Parents in The Bronx, NY (1970)

Pel·lícula

[modifica]

Fur: An Imaginary Portrait of Diane Arbus (en anglès), traduït com a Retrat d'una obsessió, és el títol d'una pel·lícula de ficció produïda el 2006 en la que el personatge de Diane Arbus és el protagonista. Va ser dirigida per Steven Shainberg i protagonitzada per Nicole Kidman i Robert Downey Jr. i la trama, que és fictícia, se centra en un període de la vida de l'artista extret del llibre Diane Arbus: a Biography, de Patricia Bosworth.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Diane Arbus». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 març 2020].
  2. ↑ Arbus, Diane. Diane Arbus. Millerton, New York: Aperture, 1972
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Diane Arbus, la princesa rota» (en castellà). Óscar Colorado Nates, 28-09-2014. [Consulta: 21 desembre 2007].
  4. ↑ Lubow, Arthur «Arbus Reconsidered» (en anglès). The New York Times, 14-09-2003. ISSN: 0362-4331.
  5. ↑ 5,0 5,1 Molina, Ángela «Diane Arbus: la pesadilla americana» (en castellà). El País [Madrid], 24-02-2006. ISSN: 1134-6582.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Sontag, Susan. Sobre la fotografía (en castellà). Barcelona: DEBOLSILLO, 2008. ISBN 978-84-8346-779-4. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Celis, Barbara «La mirada crítica de Diane Arbus vuelve en una retrospectiva» (en castellà). El País [Madrid], 08-03-2005. ISSN: 1134-6582.
  8. ↑ John Simon Guggenheim Memorial Foundation. "Fellows. Diane Arbus". Arxivat 2010-11-25 a Wayback Machine. Retrieved February 4, 2010.
  9. ↑ 9,0 9,1 MacLennan, Gloria Crespo «Diane Arbus y la divinidad de las cosas ordinarias» (en castellà). El País [Madrid], 15-07-2016. ISSN: 1134-6582.
  10. ↑ Harguindey, Ángel S. «El asombro de Diane Arbus» (en castellà). El País [Madrid], 19-02-2006. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diane Arbus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diane_Arbus&oldid=36332901»