Vés al contingut

Diane di Prima

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDiane di Prima
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 agost 1934 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 octubre 2020 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaActivisme contra la grassofòbia Modifica el valor a Wikidata
FormacióSwarthmore College
Hunter College High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, autobiografia i activitat traductora Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora, traductora, autobiògrafa Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata - 2020 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Naropa Modifica el valor a Wikidata
MovimentGeneració beat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsDominique di Prima Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0224227 Musicbrainz: 7e38c563-1ec3-43e8-8b65-f9e1956c51c9 Discogs: 1196143 Goodreads (autor): 3138026
Find a Grave: 217925901Modifica el valor a Wikidata

Diane di Prima (Brooklyn, Nova York, 6 d'agost de 1934 - San Francisco, Califòrnia, 25 d'octubre de 2020) fou una poeta, dramaturga, filòsofa, professora, i activista estatunidenca.[1][2][3][4]

Trajectòria

[modifica]

Considerada la principal representant de la generació beat, fins aquell moment un moviment exclusivament masculí,[1][5][6] nascuda a Brooklyn, Nova York, el 1934, començà a escriure amb set anys, i als anys cinquanta deixà la universitat i es traslladà a Greenwich Village, futur epicentre de la contracultura, on entrà en contacte amb el món del sexe, les drogues i l'alcohol, conèixent a poetes com Jack Kerouac, Frank O'Hara, Audre Lorde, Allen Ginsberg o el fundador de "Black Arts Movements", Amiri Baraka, entre d'altres. Amb aquest darrer va fundar The Floating Bear, una revista de poesia que li va valer a l'any del seu llançament, el 1961, una detenció de l'FBI per "obscenitat".[7][3][8] Després de començar la seva activitat artística a Greenwich Village, més endavant, a finals dels seixanta, acabà traslladant-se a la costa oest, a Califòrnia, on va continuar publicant prolíficament en una àmplia gamma de formes. Unida als moviments beat, hippie, contra la guerra, contra la grassofòbia[9] i feminista, Di Prima va ser una dramaturga, teòrica, filòsofa, professora, activista i poeta, autor de desenes de llibres al llarg dels anys i dedicada àmpliament a l'ensenyament.[10][1][11]

Di Prima es rebel·là contra la seva conservadora família i comunitat italoamericana, que aconseguí que ella no sortís de casa fins que es va casar, a través de les seves Memòries d'un Beatnik del 1969. Publicat per primer cop per Olympia Press, que era coneguda per publicar literatura tant avantguardista com pornogràfica. "Que fos una dona jove i italoamericana el 1969, que tingués relacions sexuals fora del matrimoni i que escrivís sobre això és el que continua sent tan remarcable encara avui". De fet, Quinn sosté que "la transgressió més gran de Di Prima fou que atrevir-se a escriure sobre ella mateixa en primer lloc". Di Prima va anar més enllà en "revelar secrets sobre la família", transgredint part de l'"omertà tradicional", o silenci, al voltant d'aquestes qüestions que no s'esperaven dels membres de la família, per donar a conèixer "els mateixos secrets de la dona italiana americana, menstruant, independent i que busca l'orgasme". Al mateix temps, di Prima va adoptar una altra tradició del seu patrimoni italoamericà, la radical de la primera generació d'immigrants italians que va arribar a un país que no els considerava civilitzats.[12][11]

La seva primera col·lecció de poesia, This Kind of Bird Flies Backward (1959), va consolidar la seva fama com a dona marginada i rebel. L'autora de més de quaranta llibres, començà a coquetejar amb l'agnosticisme, el budisme i la màgia. Però també experimentà l'experiència de ser mare, amb cinc fills, i esposa, d'Alan Marlowe, amb qui va cofundar l'editorial "The Poet Press".[7] Di Prima va escriure més de trenta col·leccions de poesia, així com obres teatrals, contes, novel·les, no-ficció i molt més. Va rebre dues beques de la National Endowment for the Arts i la seva obra ha estat traduïda a més de vint idiomes. El 2009 va ser nomenada poeta llorejada de San Francisco.[3]

Des del 2017 vivia en una residència per a gent gran on s'havia traslladat des de la casa de la parella al districte Excelsior de la ciutat, a causa de diversos problemes de salut,[1] molt debilitada per les síndromes de Parkinson i Sjögren.[7]

Publicacions[3]

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • The Poetry Deal (2014)
  • Pieces of a Song: Selected Poems (1990)
  • Loba: Parts I-VIII (1978)
  • Selected Poems: 1956-1976 (1977)
  • Poems for Freddie (1974)
  • Revolutionary Letters (1971)
  • The Book of Hours (1970)
  • Earthsongs: Poems, 1957-1959 (1968)
  • This Kind of Bird Flies Backwards (1958)

No ficcio

[modifica]
  • Recollections of My Life as a Woman: The New York Years (2001)
  • Memoirs of a Beatnik (1969)

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 Genzlinger, Neil «Diane di Prima, Poet of the Beat Era and Beyond, Dies at 86». The New York Times, 28-10-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  2. ↑ «Diane di Prima obituary Rare female voice of the Beat Generation who partied with Ginsberg and Kerouac and broke taboos with her poetry». The Sunday Times, 05-12-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  3. 1 2 3 4 Miguel, Luna «Muere la mejor mente de la generación beat: Diane di Prima, poeta de menstruaciones y astros a la que intentaron silenciar». ElDiario.es, 27-10-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  4. ↑ Marble, Steve «Diane di Prima, feminist poet and Beat generation force, dies at 86». Los Angeles Times, 28-10-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  5. ↑ Correa-Urquiza Vidal, Martín «Diane di Prima. Apuntes del beat femenino Martín Correa Urquiza Vidal». Cañamo: La revista de la cultura del cannabis, Núm. 172, 2012, p. 86-87. ISSN: 9975-4045.
  6. ↑ «Diane di Prima». Altazor. Revista electrónica de literatura. Fundación: Vicente García Huidobro Santa Cruz, 2020. ISSN: 2452-5332 [Consulta: 7 desembre 2020].
  7. 1 2 3 Piette, Jérémy «L'icone beatnik Diane di Prima s'éteint». Le Devoir, 29-10-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  8. ↑ «Diane di Prima, 1934–2020». Poetes.org. Academy of American Poets [Consulta: 7 desembre 2020].
  9. ↑ «Diane di Prima, loba indômita» (en portuguès brasiler). Editora Veneta, 13 novembre 2020. [Consulta: 1 setembre 2022].
  10. ↑ Wills, Matthew «Diane di Prima. The Italian American poet and artist’s “willingness to speak” about what was culturally unspeakable was a liberation». JSTOR Daily, 06-11-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  11. 1 2 Bellinghausen, Hermann «Diane di Prima: la poesía lo es todo». La Jornada, 02-11-2020 [Consulta: 7 desembre 2020].
  12. ↑ Quinn, Roseanne Giannini «"The Willingness to Speak": Diane di Prima and Italian American Feminist Body Politics». MELUS. Oxford University Press, Vol. 28, Núm. 3, 2003, p. 175-193. DOI: 10.2307/3595266. ISSN: 1946-3170 [Consulta: 7 desembre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diane_di_Prima&oldid=37699068»