Diari de Reus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesDiari de Reus
Diario de Reus
Diario de Reus 1844.jpg
Tipus diari
Ideologia conservadorisme
Fundació 1 novembre 1844
Tancament 26 gener 1939
Lloc de publicació Reus
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata

Diari de Reus, el diari de més llarga durada de la ciutat, es va editar a Reus sota diverses formes entre 1844 i 1939. Originàriament portava el nom de Diario de Reus

Història[modifica | modifica el codi]

Aparegué per primer cop l'1 de novembre de 1844, fundat per Andreu de Bofarull i l'imprimien Joan Baptista Vidal i Àngel Camí, que en aquell temps feien societat. Portava a la capçalera l’escut de la ciutat, els sants del dia i les afeccions astronòmiques. A les seves pàgines es poden trobar el moviment dels ports de Tarragona i Salou, els preus del mercat, etc. De les quatre pàgines de què constava, dues les dedicava a publicar un fulletó titulat “Crónica de Reus”. Desaparegué el 6 d'agost de 1845. La publicació es reprèn l'1 de juliol de 1859 impulsada per Andreu de Bofarull, Esteve Balañà, fabricant de cintes, el metge Josep Alberich i el notari Antoni Bech. Malgrat que presenta diferències amb el de l’època anterior, no serà fins al dia 28 del mateix mes (així ho anuncia en una nota el dia 25) que s’introduiran els canvis més notables: augment considerable del format, d’una columna passa a tres, nous tipus d’impressió, etc. Lligat des dels seus orígens al partit conservador, polemitzà sempre amb la premsa liberal, sobretot durant el sexenni democràtic de 1868 a 1874, quan publicà gran quantitat d'editorials contra l'evolució de la situació política i contra la República. En aquest període comptà amb el suport de El Crepúsculo, i El Reusense, periòdics fundats i dirigits per Marià Pons. Quan va aparèixer La Redención del Pueblo la polèmica va tenir punts molt agres.[1] Al llarg dels anys experimentarà altres modificacions, tant pel que fa a la presentació com a la informació. El seu nom fou catalanitzat el 1932 (de Diario de Reus es va passar a Diari de Reus d'avisos i notícies). Durant la segona República, fou el portaveu local de la Lliga Regionalista, que arrendà el diari només per 5 anys, i així, el 23 de febrer de 1935, finalitzat el període d’arrendament, s’acomiada dels seus lectors, perquè l’endemà s’iniciarà la publicació del nou diari Avui: diari d'avisos i notícies, fundat pel mateix partit. El dia 1 de maig, el Diari de Reus es converteix en portaveu de la CEDA.[2] Durant aquest període republicà el Diari de Reus és un element imprescindible per a l'estudi de la vida política local i de l'evolució de la Lliga Catalana i d'Acció Popular Catalana (CEDA). També proporciona, igual que durant tota la seva història, informació sobre la vida econòmica, social, cultural i política locals i comarcals[3]

Diario de Reus 1859

En esclatar la guerra civil, el diari deixa de publicar-se el 20 de juliol i reapareix el 30 del mateix mes com a “portantveu del comitè antifeixista”, subtítol que mantindrà amb algunes variants fins al 30 de gener de 1938, data de l’últim exemplar que es coneix

Durant molts anys va mantenir freqüents polèmiques amb Les Circumstàncies, diari d'ideologia política oposada, i amb Foment. I també amb les revistes satíriques que anaven sorgint al llarg del temps, com ara La Pipa (1890), Lo Moro de Foch (1892), Lo Camell (1909), Migranya, (1922) La Sibeca (1932), i altres.

El 20 de gener de 1939 va tornar a sortir amb el seu nom en castellà (Diario de Reus de avisos y noticias), propiciat per l'Ajuntament provisional i com a portaveu del règim de Franco. En van sortir sis números fins al dia 26 (el 23 no es va publicar, ja que els dilluns no hi havia premsa). El va substituir el dia 27 el Boletín Oficial del Ayuntamiento de Reus, de curta volada.

Més tard un grup de reusencs van intentar tornar-lo a editar, però el nom estava registrat i només es va poder publicar un setmanari. Vegeu Setmanari Reus

Aspectes tècnics[modifica | modifica el codi]

Format: Diario de Reus: vuitè. A partir de l’1 de juliol de 1859, quart. A partir del 12 de febrer de 1860, foli. A partir de gener de 1871, gran foli. Diari de Reus: gran foli. Diario de Reus, a la postguerra, foli.

Equip de direcció i redacció[modifica | modifica el codi]

Editor responsable: Andreu de Bofarull (1844-1845 i 1859), José Prats (a partir del 2 de setembre de 1859). Director: Josep Domènech Grau, Gaietà Sabater, Josep Maria Sabater. Diari de Reus: Josep Fort Sugranyes, Joan Vilanova Montanyà, Marcial Badia Arnal.

Redactors i col·laboradors: Josep Alberich, Antoni Bech, Josep M. Llobet, Francesc Bartrina, Joaquim M. Bartrina, Víctor Rosselló, J. Güell i Mercader, Josep Martí Folguera, Pere Gras i Bellvé, Antoni de Bofarull, Pere Nolasc Gay, Josep Domènech i Martí, Francesc Gras i Elías, Marian Pons, Josep Carbonell i Alsina, J. Banús i Sans, Ferran Gay Massó, J. M. Vidal i Pallejà, Josep Serra i Pàmies, Salvador Sedó, E. Espinós, i altres. (Català): Josep M. Guix Sugranyes Alfred Gallart, Josep Molas, Miquel Capdevila, Eufemià Fort, Josep Miquel i Macaya, i altres. Diario de Reus (postguerra) Josep Banús i Sans, José Fort Sugrañes i altres.

Localització[modifica | modifica el codi]

  • Una col·lecció a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus[4]
  • Una col·lecció a la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, A l'Arxiu Històric de Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya i a la Universitat de Barcelona[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Anguera, Pere. "Entre la reacció i la revolució (1800-1875)" A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 140-141. ISBN 8489688206
  2. 200 anys de premsa diària a Catalunya. Barcelona: Arxiu Històric de la ciutat, 1995, p. 102-103. 
  3. La premsa a la província de Tarragona durant la Segona República 1931-1936. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1996, p. 246-302. ISBN 848861828X. 
  4. «Diari de Reus». [Consulta: 1-II-2014].
  5. «Diari de Reus». [Consulta: 1-II-2014].

Consulta en línia[modifica | modifica el codi]

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • Salvador ARAGONÉS. La Revolución de septiembre y el "Diario de Reus". Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1969
  • Francesc GRAS i ELÍAS. El periodismo en Reus desde sus inicios hasta nuestros días. Tarragona: Tip. de F. Arís é hijo, 1904
  • Joan TORRENT; Rafael TASIS. Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, 1966