Diatrema
Un diatrema, també anomenat volcà maar-diatrema, és una canonada volcànica produïda per les explosions gasoses. És un conducte cilíndric i gairebé vertical, obert per la força explosiva del magma i els gasos.[1]
Quan el magma ascendeix per una esquerda fins a l'escorça i troba una massa poc profunda d'aigua subterrània, amb l'expansió del vapor d'aigua i els gasos volcànics, sovint es produeixen explosions. De les explosions en resta un cràter, generalment de poca profunditat (conegut com a maar) i una fractura plena de roca (el diatrema) a l'escorça.
Un cop acabada la fase explosiva el diatrema pot quedar reblert de bretxa i de materials procedents de les profunditats, dels vessants o del rocam superficial. En superfície, els diatremes mostren un cràter del tipus maar. Després, els materials s'erosionen i s'acomoden com un tuf bretxós.[1]
Terminologia
[modifica]Hi ha una barreja dels termes comuns i geològics per a diatrema. Els termes cràter i tuf se solen usar amb el terme maar, i maar sovint s'utilitza amb el terme diatrema, o només diatrema excloent el terme maar. El terme s'ha aplicat de manera més general a qualsevol forma cóncava a la roca, tallada, per forces explosives o hidroestàtiques, a banda que estiguin o no relacionades amb el vulcanisme.[2] L'accepció geològica actual és que el terme diatrema s'adreça a l'estructura tallada en el substrat (canonada o canonada volcànica).[2]
Etimologia
[modifica]La paraula prové del grec antic δία- ( dia- ) "a través de, a través de, per sobre" i τρῆμα (trêma) "forat, obertura".
Geologia
[modifica]En un diatrema simple, el conducte s'estreny regularment en la profunditat i finalment acaba al dic, o part d'un dic, que va alimentar l'erupció. La transició de diatrema a dic es produeix a la part més baixa de l'estructura del diatrema, immediatament per sobre del dic, que comprèn roca ígnia coherent. Els volcans maar-diatrema són volcans produïts per erupcions explosives que tallen profundament la roca, De fet, el maar és el cràter tallat en el rocam previ existent i envoltat per un anell de materials expulsats.[2]
Les extrusions ígnies causen la formació d'un diatrema només en l'entorn específic on existeix aigua subterrània. La majoria d'intrusions ígnies no produeixen diatremes, ja que no arriben a la superfície per convertir-se realment en extrusions i, a més a més, no intercepten una quantitat significativa d'aigua subterrània quan aquestes es converteixen en extrusions.
Distribució geogràfica
[modifica]Els volcans de maar-diatrema no són els més infreqüents, però són el segon tipus de volcà més comú en continents i illes. A la superfície poden ser difícils de reconèixer, sobretot si són poc profunds, secs o erosionats. Poden arribar a atenyer una amplada de fins a 3 quilòmetres, però n'hi ha de més petits. Exemples de diatremes típics inclouen el diatrema de Blackfoot i el diatrema de Cross a la Columbia Britànica, Canadà.[3][4][5]
Utilitat econòmica
[modifica]Els diatremes de vegades resten emplenats de dipòsits de minerals que poden ser econòmicament interessants, com ara el magma de kimberlita, que s'origina al mantell superior. Quan es forma un diatrema a causa d'una intrusió de kimberlita, hi ha la possibilitat que contingui diamants, atès que els diamants es formen a profunditats de 150-200 quilòmetres.
Referències
[modifica]- 1 2 Riba Arderiu, O.. «diatrema». Diccionari de geologia, Roques efusives i vulcanites, 1997. [Consulta: 5 octubre 2025].
- 1 2 3 White, J.; Ross, P-S. «Maar-diatreme volcanoes: a review». Journal of Volcanology and Geothermal Research, 2011, p. 2.
- ↑ Lorenz, V. «On the growth of maars and diatremes and its relevance to the formation of tuff rings». Bulletin of vulcanology, 48, 1986, p. abstract. DOI: 10.1007/BF01081755.
- ↑ Lorenz, V. «Syn- and posteruptive hazards of maar–diatreme volcanoes». Journal of Volcanology and Geothermal Research, 159, 1-3, 2007, p. resum. DOI: 10.1016/j.jvolgeores.2006.02.015.
- ↑ Jennifer Pel «Diatreme breccias in British Columbia». British Columbia Geological Survey, Geological Fieldwork 1985, 1985, p. 243-247.