Diccionari Grec-Català
 |
Aquest article té massa referències a fonts primàries. |
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Joan Alberich i Mariné, Jaume Almirall i Sardà, Xavier Crosas i Casacuberta, Francesc J. Cuartero i Iborra, Josep Granados i Serrat, Joan Andreu Martí i Gebellí, Daniel Ramon i Garcia i Montserrat Ros i Ribas. |
| Llengua | Català i grec antic |
| Publicació | Barcelona, Catalunya, 2015 |
| Editorial | Enciclopèdia Catalana i Fundació Cambó |
| Format | Tapa dura amb sobrecoberta |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Diccionari bilingüe |
| Nombre de pàgines | 1.888 |
| Altres | |
| ISBN | 9788441224223 |
El Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC, és un diccionari bilingüe grec antic-català, fruit de l'obra col·lectiva d'un grup d'hel·lenistes catalans, sota la direcció de Joan Alberich i Mariné i Francesc J. Cuartero i Iborra, publicat l'any 2015.[1][2][3]
Autors[modifica]
Els seus autors són els hel·lenistes Joan Alberich i Mariné, Jaume Almirall i Sardà, Xavier Crosas i Casacuberta, Francesc J. Cuartero i Iborra, Josep Granados i Serrat, Joan Andreu Martí i Gebellí, Daniel Ramon i Garcia i Montserrat Ros i Ribas.[4][1][5] L'obra és fruit de 20 anys de treball,[6] i és el primer diccionari grec antic-català en què el corpus lèxic grec no és copiat d'algun altre diccionari previ.[6][4]
Contingut[modifica]
El diccionari comprèn el corpus lèxic dels textos grecs inclosos entre el període que s'inicia amb Homer i els poemes hesiòdics, fins als volts de l'any 200 dC. Per tant, inclou el vocabulari de l'època anomenada arcaica, el classicisme, l'hel·lenisme, gran part de la literatura d'època imperial, incloent-ho la Segona Sofística, els textos veterotestamentaris (versió dels Setanta) i neotestamentaris, i els primers autors cristians.[4] L'obra també conté noms propis (antropònims, patronímics, gentilicis, teònims, topònims, etc.) i, per tant, en fa la normalització pel que fa a la seva transliteració al català.[6][7] En el seu ànim exhaustiu, inclou també una gran proporció d'hàpaxs i dìs legómena (mots documentats només una o dues vegades, respectivament).[4]
Criteris per a la transcripció catalana de noms propis, noms comuns i adjectius d'origen grec[modifica]
La transcripció catalana de noms propis, noms comuns i adjectius grecs es du a terme en el diccionari, en general, d'acord amb les normes habituals, especialment les seguides a les edicions de la Fundació Bernat Metge[7] i a partir de les llistes i de les normes establertes en l'obra La transcripció dels noms propis grecs i llatins, de J. Alberich, M. Ros i J. Morera.[8][9]
El diccionari fa extensius els criteris de transcripció dels noms propis grecs a la grafia dels noms comuns i dels adjectius d'origen grec,[10] amb l'ànim, expressat pels autors, de contribuir a «generalitzar les formes catalanes resultants de la transcripció adequada en substitució d'altres».[10] En la introducció al diccionari es fan, no obstant això, algunes precisions:
Dígrafs -mm-, -nn- o -ll-[modifica]
Si en grec, o també en llatí, es troben -mm-, -nn- o -ll-, en català s'escriu -mm-, -nn- o -l·l-. Així: Britànnia, britànnic, Còmmode, crisàl·lide, Peloponnès, etc.[10]
Sigma o única essa[modifica]
Quan en grec i en llatí només hi ha una sigma o una sola essa, en català es transcriu amb una sola essa. Així, per exemple: Cnosos.[10]
Grup consonàntic -ct- davant i[modifica]
El grup consonàntic -ct- davant i es transcriu en català per -cc-. Així, per exemple: amficcionia, de la mateixa manera que en català es grafia acció.[10]
Accentuació[modifica]
Parteix del criteri de respecte de les normes de la prosòdia llatina i, per tant, té en compte la quantitat vocàlica de la penúltima síl·laba. Així, doncs, el criteri seguit és evitar l'accentuació dislocada quan la penúltima síl·laba del mot grec és llarga, com Antioquia, Berenice, Cleonica, decàtlon, Filadelfia, Heraclit, iber, Ifigenia, Nicodemia, octasil, odèon, Pantèon, pentàtlon, Policlit, Tessalonica, etc. També queda reflectida la síl·laba breu en casos com Càstor, Nàucratis, amàzona, estilòbata, Hèlena, Mèntor, Ocèan, òmega, pedòtriba, tíasos, troglòdita, Úranos, etc.[10] També segueix el criteri d'evitar l'accent dislocat en la grafia catalana de duúmvir, triúmvir i pòntifex, mots d'origen llatí amb vocal breu a la penúltima síl·laba.[10] També té en compte el criteri consistent en considerar breu una vocal que ho és per naturalesa, encara que vagi seguida de dues consonants, sempre que la primera sigui una oclusiva i la segona una lateral, és a dir, el grup format per muta cum liquida. Així, en català són mots esdrúixols: càtedra, èxedra, clèpsidra, tànagra, Tànagra, Pàtrocle, Pèricles, etc.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Oliver i Alabau 2015
- ↑ Llovet 2016
- ↑ Camps 2015
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Propòsit i característiques del Diccionari, pàg. 13. Dins de Diccionari Grec-Català
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. Presentació del diccionari
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Torné 2015
- ↑ 7,0 7,1 Propòsit i característiques del Diccionari. Diccionari Grec-Català, pàg. 13
- ↑ Propòsit i característiques del Diccionari. Diccionari Grec-Català, pàg. 13-14
- ↑ Alberich i Mariné, Joan; Ros, Montserrat; Morera, Joan. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, 1993.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 Propòsit i característiques del Diccionari. Diccionari Grec-Català, pàg. 15
Bibliografia[modifica]
- Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015. ISBN 9788441224223.
- Oliver i Alabau, Griselda «Entrevista a Joan Alberich» (html). Homo Fabra. NÚVOL, el digital de la cultura, 30-09-2015 [Consulta: 27 desembre 2015].
- Institut d'Estudis Catalans «Presentació del 'Diccionari grec-català. D'Homer al segle II dC' (audiovisual)». . IEC, 30-09-2015 [Consulta: 27 desembre 2015].
- Llovet, Jordi «El gran diccionari grec-català» (htlm). El País, 03-02-2016 [Consulta: 19 setembre 2016].
- Camps, Magí «El grec és tan necessari com l'oxigen» (htlm). La Vanguardia, 13-11-2015 [Consulta: 19 setembre 2016].
- Torné Teixidó, Ramon. «Diccionari Grec-Català, una gran eina per al nostre segle». ΠΡΟ ΓΟΩΝ ΔΕ ΜΝΑΣΤΙΣ, 17-07-2015. [Consulta: 27 desembre 2015].
Enllaços externs[modifica]
- Institut d'Estudis Catalans. «Presentació del 'Diccionari grec-català. D'Homer al segle II dC'» (vídeo), 07-10-2015.