Diccionari històric del valencià col·loquial

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreDiccionari històric del valencià col·loquial
Tipus diccionari
Modifica les dades a Wikidata

El diccionari històric del valencià col·loquial és un diccionari històric ambiciós sobre un aspecte del lèxic menystingut sobre ara: els mots, les locucions i les accepcions populars del valencià, extrets de documents, sovint inèdits, dels segles XVII, XVIII i XIX. El diccionari és obra de l'escriptor Joaquim Martí Mestre, i té com a finalitat reunir un corpus representatiu del lèxic col·loquial valencià dels segles XVII, XVIII i XIX. El títol descriu de manera clara i sintètica el contingut de l'obra. Es tracta d'un repertori lexicogràfic amb unes dimensions diatòpiques i diacròniques concretes: els col·loquialismes (mots, locucions i accepcions) que el diccionari recull provenen de prop de 600 obres escrites en valencià durant els segles XVII, XVIII i XIX. Ni la temàtica ni el gènere d'aquestes obres, que constitueixen les fonts documentades del diccionari, no són casuals, sinó ben al contrari.

Un treball pioner dins la lexicografia catalana, dins la qual s'emmarca l'estudi de cada mot o locució, amb informació sovint ignorada pel grans repertoris catalans. Els col·loquis, els sermons, els llibrets de falla, les comèdies i el teatre en general, la poesia i la prosa festives i populars, la premsa satírica, així com qualsevol altra obra que reprodueixi l'oralitat són obres testimonials del lèxic col·loquial valencià. D'entre les fons de què Martí Mestre se serveix, n'hi ha de tots i de cadascun d'aquests gèneres: del segle XVII són destacables alguns col·loquis i sermons, així com les produccions del Pare Mulet i de Pere Jacint Morlà. Del segle XVII, les fonts documentals són, entre altres, col·loquis i reculls de poesies. I del segle XIX, l'interés recau en els col·loquis, en els reculls de caràcter folklòric de Joaquim Martí Gadea, en les peces teatrals de Josep Bernat i Baldoví, d'Eduard Escalante i Mateu, d'Eduard Escalante i Feo, etc., i especialment en la premsa satírica, la qual prolifera a bastament durant aquest segle.

Exemples[modifica]

Els versos de les produccions del Pare Mulet i de Pere Jacint Morlà estan plens de veus col·loquials. Entre elles Martí Mestre recull al diccionari per exemple: descansador de les ulleres 'nas' (Mulet) o fer lo gorumbé del pobres 'copular' (Morlà). Exemples de la premsa satírica: El Mole, La Donsaina, El Tabalet, etc. Altres expressions curioses i divertides, o mots indecorosos o pocavergonyes, però sempre més o menys encoberts, com afluixar el gatillo, caldo d'olives, panfué, fossa del pa, trencar les anous (a una dona) o fer allioli.

Vegeu també[modifica]

Referències i fonts[modifica]

  • Martí Mestre, Joaquim. Diccionari històric del valencià col·loquial. Universitat de València. 2006.
  • http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/142115 (ressenya de Laia Rosàs)
  • Alpera, Lluis. Gran encert lexicogràfic. 2007. Notícia publicada al diari AVUI, pàg. 12. 28 Juny 2007. web: http//www.normalitzacio.cat/testimonis/index.php?sec=testimonis&n=3964