Dickita
Cristalls de dickita de la mina Magmont, Bixby, Districte de Viburnum Trend, Comtat d'Iron, Missouri, Estats Units | |
| Fórmula química | Al₂(Si₂O₅)(OH)₄ |
| Epònim | Allan B. Dick (en) |
| Localitat tipus | Amlwch |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.ED.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.10a |
| Dana | 71.01.01.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls pseudohexagonals, agregats de plaquetes, compacta, massiva |
| Estructura cristal·lina | a = 5.150 Å, b = 8.940 Å, c = 14.424 Å; β = 96.8°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínica domàtica (m) Cc |
| Color | blanc, incolor, groguenc |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Tenacitat | flexible però inelàstica |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 2,6 |
| Densitat | 2,6 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.561 - 1.564 nβ = 1.561 - 1.566 nγ = 1.566 - 1.570 |
| Birefringència | δ = 0,005 a 0,006 |
| Angle 2V | mesurat: 50° a 80° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Dck |
| Referències | [1] |
La dickita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), que pertany al grup caolinita-serpentina.[2] Va ser descoberta l'any 1930, i rep el seu nom del químic metal·lúrgic escocès Allan Brugh Dick (1833-1926).
Característiques
[modifica]La dickita és un polimorf de la hal·loysita, de la caolinita i de la nacrita, que cristal·litza en el sistema monoclínic. Pertany al grup caolinita-serpentina de minerals. La seva fórmula és Al₂(Si₂O₅)(OH)₄. És rara en estat pur, i sol tenir impureses que li donen diferents coloracions, com són: Ti, Fe, Mg, Ca, Na o K. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dickita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari generalment d'origen hidrotermal associat amb filons, derivat en part de l'alteració de minerals aluminosilicats. També es presenta com una fase sedimentària autigènica. Sol aparèixer associada a la calcedònia. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Regia (Bellmunt del Priorat, Priorat), a la pegmatita Mas Joanhuix (Sant Hilari Sacalm, Selva), al Correc d'en Llinassos (Oms, Rosselló)[3] i al Mas Vicenç (Queixàs, Rossellló).[4]
Varietats
[modifica]Es coneixen dues varietats de dickita:
- La pedra Changhua, o Changhua Stone, una densa varietat groga de dickita que s'utilitza per tallar. En general, conté petites quantitats d'alunita com una impuresa.[5]
- La pedra Gaoshan, o Gaoshan Stone, una densa varietat de dickita amb taques vermelles d'hematita, que s'utilitza per tallar. També conté quars i pirofilita com impureses menors. Els xinesos consideren aquest material com una varietat de pedra Shoushan, encara que la veritable pedra Shoushan es compon principalment de pirofilita.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Dickite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].
- ↑ «Kaolinite-Serpentine Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].
- ↑ Berbain, Christian; Georges Favreau «Le Correc d'en Llinassos à Oms — Un exemple peu courant de minéralisation nickélifère». Le Cahier des micromonteurs, 1, 95, 2-2007 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ BERBAIN, C; FAVREAU, G. & MORENO, C. «Mas Vicenç, Fontcouverte, Caixas (Pyrénées-Orientales)». Le Cahier des Micromonteurs, 107, 2010, pàg. 20-25 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ «Changhua Stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].
- ↑ «Gaoshan Stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].