Diclorodifluorometà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicDiclorodifluorometà
Substància compost químic i Halon
Massa molecular 119,935 uma
Estructura química
Fórmula química CCl₂F₂
Dichlorodifluoromethane.png
SMILES canònic
Model 2D
C(F)(F)(Cl)Cl
InChI Model 3D
Propietats
Solubilitat 0,03 g/100 g dissolvent (aigua, 77 °F)
Punt de fusió -252 °F
Punt d'ebullició -22 °F
Pressió de vapor 5,7 atm
Coeficient de repartiment aigua-octanol 2,16
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 4.950 mg/m3 (10 h, Estats Units d'Amèrica)
IDLH 74.250 mg/m3
Identificadors
CAS 75-71-8
InChIKey PXBRQCKWGAHEHS-UHFFFAOYSA-N
PubChem 6391
RTECS PA8200000
AEPQ 200-893-9
ONU 1028
KEGG D03789
ChemSpider 6151
ChEMBL CHEMBL2106634
UNII OFM06SG1KO
ZVG 26210
Infocard ECHA 100.000.813
DSSTOX DTXSID6020436
RxNorm CUI 50110
NDF-RT N0000147290
UMLS CUI C0117953
Número E E940
Modifica dades a Wikidata

El Diclorodifluorometà o freó anomenat també freó-12, R12, Arcton 6, Frigen 12, o CFC-12, és un gas incolor, no corrosiu i inflamable de fórmula molecular CCl2F2


Descobriment[modifica]

Va ser descobert pel químic Thomas Midgley que treballava pels laboratoris d'investigació de General Motors els Estats Units, on se li va demanar que desenvolupés un nou refrigerant que no fos tòxic ni inflamable i presentés una gran estabilitat química. Després de llargues investigacions va descobrir el CFC-12 anomenat en els seus inicis "Freó" que complia tots els requisits exigits i era el primer de molts compostos d'aquesta família que després es van anar desenvolupant al llarg del segle XX.


Preparació[modifica]

Es pot preparar per reacció del tetraclorur de carboni amb fluorur d'hidrogen en presència d'una quantitat catalítica de pentaclorur d'antimoni:

CCl4 + 2HF → CCl2F2 + 2HCl

Aquesta reacció també pot produir triclorofluorometà (CCl3F), clorotrifluorometà (CClF3 i tetrafluorometà (CF4)


Aplicacions[modifica]

Va ser el carbur de clor i fluor més emprat en:

  • Circuits de refrigeració
  • fabricació d'escumes polimèriques
  • gas propulsor d'esprais


A partir del compliment amb el Protocol de Mont-real, la seva fabricació va ser prohibida als Estats Units, juntament amb molts altres països el 1996, a causa de la destrucció de la capa d'ozó i va ser substituït per un hidrofluorocarbur (HCFC-22), un compost sintètic.

Enllaços externs[modifica]