Diclorometà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicDiclorometà
Sample of dichloromethane.jpg
Substància compost químic, líquid inflamable i carcinògen ocupacional
Massa molecular 83,953 uma
Estructura química
Fórmula química CH₂Cl₂
Dichloromethane.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,33 g/cm³ (a 20 °C)
Solubilitat 2 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió −95 °C
Punt d'ebullició 40 °C (a 760 Torr)
Pressió de vapor 350 mm Hg (a 68 °F)
Perills
Límit inferior d'explosivitat 13 %
Límit superior d'explosivitat 23 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 85,75 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició a curt termini 433,75 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 0 mg/m³ (sense valor)
IDLH 7.981 mg/m³
Modifica les dades a Wikidata

El diclorometà (DCM)—o clorur de metilè—és un compost orgànic amb la fórmula CH2Cl2. És un líquid incolor volàtil amb una aroma moderadament suau i que és molt usat com solvent. Encara que no és miscible amb aigua ho és amb molts solvents orgànics.[1]

Història[modifica]

El DCM es va preparar primer pel químic Henri Victor Regnault (1810–1878), qui el va aïllar d'una mescla de clorometà i de clor que havia estat exposat a la llum solar.

Producció[modifica]

El DCM es produeix per reacció ja sigui amb el clorur de metil o el metà amb gas clor a 400–500 °C.

CH4 + Cl2CH3Cl + HCl
CH3Cl + Cl2 → CH2Cl2 + HCl
CH2Cl2 + Cl2CHCl3 + HCl
CHCl3 + Cl2CCl4 + HCl

El producte d'aquests processos és una mescla de clorur de metil, diclorometà, cloroform, i tetraclorur de carboni. Aquests compostos se separen per destil·lació.

Usos[modifica]

El DCM és útil en molts processos químics. Pels problemes en la salut s'han cercat alternatives per aquestes aplicacions.[1]

S'ha fet servir en pintures i com desgreixant. També en la descafeïnació del cafè i del te i per preparar extractes de saboritzants.[2] Altres usos són per extreure la calor de petites diferències de temperatures utilitzat, per exemple, en joguines com l'ocell que beu. També en certs plàstics.


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 M. Rossberg et al. "Chlorinated Hydrocarbons" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2006, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_233.pub2
  2. Office of Environmental Health Hazard Assessment. «Dichloromethane». Public Health Goals for Chemicals in Drinking Water. California Environmental Protection Agency, September 2000.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diclorometà Modifica l'enllaç a Wikidata