Dictador romà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Rmn-military-header.svg

Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus

Qüestor
Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de cavalleria
Tribú consular
Legat

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Magister militum
Governador
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana. Les funcions dels dos cònsols, eventualment i sempre en casos greus, podien ser assumides per un únic magistrat, amb el títol de dictador, funcions que s'exercien per sis mesos o menys. El designat dictador havia d'efectuar una cerimònia religiosa anomenada clavum fingere perquè quedés clar que assumien el càrrec per designi dels déus i no per ànsia de poder.

Funcions del dictador[modifica]

Un dictador ocupava el mateix poder que qualsevol dels cònsols, ja que aquests disposaven de tot el poder individualment i, encara que podien repartir-se les funcions, també podien exercir-les en la seva totalitat cadascun d'ells. El dictador es diferenciava en el fet que en no ser una magistratura col·legiada, no tenia el contrapoder que representa un altre magistrat amb idèntiques funcions. Els dictadors eren a més a més cap (magister) de la infanteria o de la cavalleria.

El càrrec de dictador va ser suprimit de facto al segle II aC (encara que no abolit formalment), fet que va donar excusa al senat per arrogar-se certes facultats en casos greus, com el conferiment als cònsols de certes facultats similars a la dictadura, per un temps limitat.

El primer dictador fou Aulus Postumius Albus Regillensis, al segle V aC, en revoltar-se els aliats llatins.

Clavum fingere[modifica]

A començaments de la República Romana, quan un home era nomenat dictador havia de fer la cerimònia del clavum fingere. Aquesta expressió que literalment vol dir «fixar el clau», era una manera de dir «fixar el destí». El clau esmentat tenia a veure amb un dels atributs de la deessa romana Necessitas[1] i de la deessa etrusca Athrpa (equivalent a la grega Àtropos). Segons Titus Livi, cada any al temple de Nortia, l'equivalent etrusca de Fortuna, era fixat un clau per marcar el pas del temps. A Roma, el magistrat de més edat[2] en clavava un (clavus annalis), coincidint amb l'idus de setembre, en la paret del temple de Júpiter Capitolí. Aquesta data era el dies natalis o aniversari de la construcció del temple i tot seguit se servia un banquet en honor a Júpiter (Epulum Jovis). La cerimònia del clau es realitzava en un lateral d'aquest temple, on hi havia un altar dedicat a Minerva, ja que es considerava que el concepte de nombre l'havia inventat aquesta deessa i el ritual era anterior a l'ús de l'alfabet, amb el qual es representaven les xifres romanes.[3][2]

No s'ha conservat informació de per què aquest ritual estava relacionat amb el nomenament de dictadors,[3] els dels anys 363 aC, 331 aC, 313 aC, 263 aC, van rebre aquesta responsabilitat segons la fórmula dictator clavi figendi causa.[4] Livi atribueix aquesta pràctica a una obligació religiosa, és a dir per no ofendre els déus. Podria ser que aquest ritual també es fes servir en èpoques de plagues o greus problemes com a ritual expiatori,[5] cosa que es dedueix quan Livi narra que l'any 363 aC hi va haver una epidèmia que va devastar Roma i va durar dos anys. Està registrat també que una altra vegada que hi havia epidèmia a la ciutat, aquesta es va extingir en la data del clavum fingere i potser per això se li va donar aquesta altra funció al ritual.[2] Aquest ritual va ser reformat en època d'August, que la va transferir l'any 1 dC al nou temple dedicat a Mars Ultor. Des de llavors era un censor qui fixava el clau.[6][7]

Referències[modifica]

  1. Horaci, Carmen I.35, 17, 18; 3.24, 6, 6
  2. 2,0 2,1 2,2 Brennan, 2000, p. 21.
  3. 3,0 3,1 Titus Livi, Ab Urbe condita VII.3
  4. Fasti Capitolini
  5. Versnel, 1970, p. 271–272.
  6. cassi Dió Història Romana, LV,10.4
  7. Lipka, 2009, p. 108.

Bibliografia[modifica]

  • Brennan, T. Corey. The Praetorship in the Roman Republic. Oxford University Press, 2000. 
  • Lipka, Michael. Roman Gods: A Conceptual Approach. Brill, 2009. 
  • Versnel, H.S.. Triumphus: An Inquiry into the Origin, Development and Meaning of the Roman Triumph. Brill, 1970. 
Magistratures romanes
Ordinàries:   Qüestor - Edil - Tribú - Pretor - Cònsol - Censor - Promagistrat
Extraordinàries:   Dictador - Magister equitum - Tribú consular - Triumvir - Decemvir
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dictador romà Modifica l'enllaç a Wikidata