Dictadura militar (Xile)

De Viquipèdia
Plantilla:Infotaula esdevenimentDictadura militar
Himnehimne nacional de Xile Modifica el valor a Wikidata

Tipusperíode històric de Xile Modifica el valor a Wikidata
Vigència1973 - 1990 Modifica el valor a Wikidata
EstatXile Modifica el valor a Wikidata
Pinochet va ser el dictador de Xile entre 1973-1990.

La dictadura militar de l'Xile comença amb cop d'estat de l'11 de setembre de 1973. Immediatament després del cop d'Estat es va formar una Junta Militar, presidida per Augusto Pinochet, que ràpidament es va convertir en el líder de la dictadura. La resta de la Junta va estar conformada per José Toribio Merino (Marina), Gustavo Leigh (Força Aèria) i César Mendoza (Carabineros).[1][2] El règim va prohibir els partits polítics, i utilitzar sistemàticament la tortura contra els opositors. Almenys 30.000 persones van ser víctimes de tortures, i 200.000 foren forçades a l'exili.[1][3][4] La dictadura va col·laborar amb altres semblants, en l'operació condor, i va comptar amb la seva pròpia policia secreta, la DINA.

Inicialment la dictadura va tenir el suport dels Estats Units.[2] Tot i això, va ser un pària internacional després d'ordenar l'assassinat d'Orlando Letelier, exministre d'Allende, mitjançant un cotxe bomba. Aquest atemptat va passar en plena ciutat de Washington, en 1976. Xile va mantenir estretes relacions amb la Sud-àfrica de l'apartheid.[5][6][7][8]

Després de la celebració d'un plebiscit l'any 1980, la dictadura va establir una constitució, quest va implementar el sistema neoliberalisme, sota la comanda dels Chicago Boys, membres de la Escola d'Economia de Chicago.[2]

La crisi del deute llatinoamericà va ser especialment greu a Xile. Això va ocasionar massives protestes de la ciutadania contra la dictadura. El moviment de protesta popular va ser encapçalat per treballadors, estudiants, i diferents moviments polítics. També va haver-hi guerrilles, com va ser el cas del Movimiento de Izquierda Revolucionaria.[9]

Després de ser derrotat al plebiscit del 1988, Pinochet va deixar el poder el 1990.[10] Va continuar exercint com a Comandant de l'Exèrcit de Xile fins a 1998, quan va assumir com a "senador vitalici" segons establia la Constitució vigent.[1][4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Chile, BCN Biblioteca del Congreso Nacional de. «Historia Política», Octubre 2020. [Consulta: 23 juny 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 «D’Allende a Pinochet, el cop d’estat xilè» (en anglès), 04-01-2021. [Consulta: 23 juny 2022].
  3. «La Universitat acull un debat en línia sobre la dictadura militar xilena» (en català). [Consulta: 23 juny 2022].
  4. 4,0 4,1 Délano, Manuel «Pinochet suspende por razones de seguridad su visita a Suráfrica» (en castellà). El País [Madrid], 16-05-1991. ISSN: 1134-6582.
  5. «Los estrechos vínculos del régimen sudafricano del apartheid con la dictadura chilena» (en castellà), 11-12-2017. [Consulta: 23 juny 2022].
  6. «Chile / CIA : "Pinochet ordenó el asesinato del excanciller de Allende, Orlando Letelier, en EE.UU. y trató en encubrirlo"» (en castellà), 09-10-2015. [Consulta: 23 juny 2022].
  7. Reuters «Sanciones contra Chile.» (en castellà). El País [Madrid], 06-02-1987. ISSN: 1134-6582.
  8. Mostrador, El. «Documento secreto revela que funcionarios del gobierno de EEUU presionaron para sacar a Pinochet tras atentado a Orlando Letelier» (en castellà), 21-09-2019. [Consulta: 23 juny 2022].
  9. Silva Hidalgo, Robinson Humberto «Resistencia política y origen del movimiento social anti dictatorial en Chile (1973-1988)». , 07-05-2014.
  10. «Tres hitos que marcaron la caída de Pinochet» (en castellà), 17-09-2013. [Consulta: 23 juny 2022].