Didier Queloz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDidier Queloz
Didier Queloz at the ESO 50th Anniversary Gala Event - 01.jpg
A la gala del 50è Aniversari de l'European Southern Observatory, Residenz, Munic, 11 d'octubre de 2012.
Biografia
Naixement(fr) Didier Patrick Queloz Modifica el valor a Wikidata
23 febrer 1966 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatSuïssa
FormacióUniversitat de Ginebra
Tesi acadèmicaResearch by cross-correlation techniques (1995)
Director de tesiMichel Mayor
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, astrofísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorETH Zürich (2021–)
Universitat de Ginebra
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAmaury Triaud
Premis
Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement 2011

Didier Patrick Queloz (23 de febrer del 1966) és un astrònom suís amb un prolífic rècord en la recerca de planetes extrasolars.

Didier Queloz estudià a la Universitat de Ginebra on s'hi doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor. En el decurs del seu treball de doctorat descobriren el primer exoplaneta al voltant d'una estel de seqüència principal. Queloz va realitzar una anàlisi en 51 Pegasi utilitzant els mesuraments de velocitat radial (efecte Doppler) i es va sorprendre de trobar un planeta amb un període orbital de 4,2 dies.[1] Ell estava duent a terme l'anàlisi com un exercici per perfeccionar les seves habilitats.[2] El planeta, 51 Pegasi b, va desafiar els punts de vista acceptats de llavors de formació planetària, sent un Júpiter calent. Ha estat guardonat al costat de Michael Major amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement 2011 en la categoria de Ciències Bàsiques. Des del 2013 és professor del Laboratory d'Astronomia del Departament de Física de la Universitat de Cambridge.

El 2019, va rebre el Premi Nobel de Física amb Michel Mayor "per la descoberta d'un exoplaneta en orbita d'un estel de tipus solar" (en paral·lel amb Philip James Edwin Peebles pels seus treballs teòrics de cosmologia).[3]

Referències[modifica]

  1. Overbye, Dennis «Finder of New Worlds». New York Times, 12-05-2013 [Consulta: 13 maig 2014].
  2. Major, Michael; Queloz, Didier «A Jupiter-mass companion to a solar-type star». Nature, 378, 1995, pàg. 355?359. DOI: 10.1038/378355a0.
  3. «The Nobel Prize in Physics 2019». Nobel Foundation.

Enllaços externs[modifica]