Didier Queloz
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Didier Patrick Queloz  23 febrer 1966 (60 anys)Ginebra (Suïssa) | ||
| Nacionalitat | Suïssa | ||
| Formació | Universitat de Ginebra | ||
| Tesi acadèmica | Research by cross-correlation techniques (1995) | ||
| Director de tesi | Michel Mayor | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Astronomia | ||
| Ocupació | astrònom, astrofísic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universidad del Norte, Colombia (en)  (1999–) Universitat de Ginebra Universitat de Cambridge ETH Zürich, catedràtic | ||
| Membre de | |||
| Interessat en | Astronomia | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Amaury Triaud | ||
| Premis | |||
Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement 2011 | |||
Didier Patrick Queloz (23 de febrer del 1966) és un astrònom suís amb un prolífic rècord en la recerca de planetes extrasolars.
Didier Queloz estudià a la Universitat de Ginebra on s'hi doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor. En el decurs del seu treball de doctorat descobriren el primer exoplaneta al voltant d'una estel de seqüència principal. Queloz va realitzar una anàlisi en 51 Pegasi utilitzant els mesuraments de velocitat radial (efecte Doppler) i es va sorprendre de trobar un planeta amb un període orbital de 4,2 dies.[1] Ell estava duent a terme l'anàlisi com un exercici per perfeccionar les seves habilitats.[2] El planeta, 51 Pegasi b, va desafiar els punts de vista acceptats de llavors de formació planetària, sent un Júpiter calent. Ha estat guardonat al costat de Michael Major amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement 2011 en la categoria de Ciències Bàsiques. Des del 2013 és professor del Laboratory d'Astronomia del Departament de Física de la Universitat de Cambridge.
El 2019 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Física, juntament amb Michel Mayor, «per les contribucions a la nostra comprensió de l'evolució de l'univers i del lloc de la Terra al cosmos, [especialment] pel descobriment d'un exoplaneta que orbita una estrella de tipus solar». L'altra meitat va ser per James Peebles «per les contribucions a la nostra comprensió de l'evolució de l'univers i del lloc de la Terra al cosmos, [especialment] per descobriments teòrics en cosmologia física».[3]
Referències
[modifica]- ↑ Overbye, Dennis «Finder of New Worlds». New York Times, 12 maig 2013 [Consulta: 13 maig 2014].
- ↑ Major, Michael; Queloz, Didier «A Jupiter-mass companion to a solar-type star». Nature, 378, 1995, p. 355?359. DOI: 10.1038/378355a0.
- ↑ «Didier Queloz» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
Enllaços externs
[modifica]- «Didier Queloz» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- Entrada de la MRAO