Die Freude reget sich, BWV 36b

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióDie Freude reget sich, BWV 36b
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 36b
Més informació
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Die Freude reget sich, BWV 36b (La joia es mou), és una cantata profana de Johann Sebastian Bach, estrenada a Leipzig l'any 1735.

Origen i context[modifica]

És l'última de les cantates catalogades amb el número BWV 36, composta en homenatge a Johann Florens Rivinus, probablement amb motiu de la seva proclamació com a rector de la Universitat, l'octubre de 1735. Només han sobreviscut alguns números i de manera incompleta, encara que el coneixement d'altre versions n'ha permès una reconstrucció acceptable. Els recitatius dels números 2, 4 i 6 i el de la secció del 8, foren les úniques composicions noves, i d'aquestes només el número 4 requereix l'acompanyament de la corda, els altres són recitatius secco amb el continu; la resta de números, 1, 3, 5 i 7 són paròdies dels números corresponents de la BWV 36c.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor i cor; flauta travessera, dos oboès d'amor, corda i baix continu. Consta de vuit números

  1. Cor: Die Freude reget sich
  2. Recitatiu (tenor): Ihr seht, wie sich das Glücke
  3. Ària (tenor): Aus Gottes milden Vaterhänden
  4. Recitatiu (alto): Die Freunde sind vergnügt
  5. Ària (contralt): Das Gute, das dein Gott beschert
  6. Recitatiu (soprano): Wenn sich die Welt mit deinem Ruhme trägt
  7. Ària (soprano): Auch mit gedämpften, schwachen Stimmen
  8. Cor i recitatiu (tenor, contralt, soprano): Was wir dir vor Glücke gönnen

Discografia seleccionada[modifica]

  • J.S. Bach: Sacred Vocal Works. Edition Bachakademie Vol. 139. Helmuth Rilling, Gächinger Kantorei, Bach-Collegium Stuttgart, Christiane Oelze, Ingeborg Danz, Marcus Ullmann. (Hänssler), 2000.
  • J.S. Bach: Kantaten. Wolfgang Unger, Leipziger Universitätschor, Pauliner Barockensemble, Linda Perillo, Matthias Koch, Nils Giesecke. (Thorofon), 1996.


Bibliografia[modifica]

  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]