Diederik Korteweg
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 març 1848 's-Hertogenbosch (Països Baixos) |
| Mort | 10 maig 1941 (93 anys) Amsterdam (Països Baixos) |
| Rector de la Universitat d'Amsterdam | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Tècnica de Delft Universitat d'Amsterdam |
| Tesi acadèmica | Over voortplantings-snelheid van golven in elastische buizen (Sobre la velocitat de propagació de les ones en tubs elàstics) (1878) |
| Director de tesi | Johannes Diderik van der Waals |
| Es coneix per | Equació de Korteweg-de Vries |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat d'Amsterdam |
| Membre de | |
| Alumnes | Gerrit Mannoury |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Johan Barrau Luitzen Brouwer Gustav de Vries Hendrick de Vries Frederick Schuh Julius Wolff |
| Família | |
| Cònjuge | Wibbina Maria d'Aulnis de Bourouill |
| Pares | Adrianus Johannes Korteweg i Cornelia Margareta Holster |
Diederik Johannes Korteweg (1848-1941) va ser un matemàtic neerlandès, conegut per l'equació que porta el seu nom.
Vida i Obra[modifica]
Fill d'un jutge no catòlic en un districte catòlic, la seva família vivia socialment força aïllada.[1] El 1865 va ingressar a la Polytechnische School (actual Universitat Tècnica de Delft) per estudiar enginyeria però el va decebre el baix nivell de matemàtiques que tenia. El 1869 es va titular com a professor de secundària i els anys següents va ser professor a Tilburg i Breda, mentre continuava estudiant matemàtiques en el seu temps lliure.[2] El 1876, després de passar l'examen d'accés, va començar a estudiar matemàtiques a la universitat d'Utrecht durant un curs i passant a la universitat d'Amsterdam el curs següent.[3] A Amsterdam va ser assistent del futur premi Nobel de física Johannes Diderik van der Waals, qui també li va dirigir la tesi doctoral el 1878.
El 1881 va ser nomenat professor de matemàtiques de la universitat d'Amsterdam, en la que va romandre la resta de la seva carrera acadèmica. El 1893 o 1894 ell i la seva dona, que no tenien fills, van adoptar els fills del difunt Nicolaas de Roever, arxiver de la ciutat d'Amsterdam.[4] El 1913 va deixar la docència, essent substituït per un dels seus il·lustres deixebles: Luitzen Brouwer.
La recerca de Korteweg es va desenvolupar en moltes àrees diferents de les matemàtiques aplicades: va ser editor de les obres completes de Christiaan Huygens, va fer descobriments importants sobre la influència de Snel en Descartes, va col·laborar amb el catàleg holandès de literatura científica i va publicar diferents treballs en revistes científiques.[5]
Va estar molt interessat en la termodinàmica de les fases crítiques i de transició dels fluids, i d'aquest interès va sorgir la avui coneguda equació de Korteweg-de Vries. També va fer aportacions importants en l'estudi de la capil·laritat.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Willink, 2007, p. 3.
- ↑ Willink, 2007, p. 4.
- ↑ Levelt Sengers i Levelt, 2002, p. 47.
- ↑ Willink, 2007, p. 6.
- ↑ Willink, 2007, p. 5.
- ↑ Maugin, 2017, p. 129.
Bibliografia[modifica]
- Levelt Sengers, Anneke; Levelt, Ton «Diederik Korteweg, Pioneer of Criticality» (en anglès). Physics Today, Vol. 55, Num. 12, 2002, pàg. 47-53. DOI: 10.1063/1.1537912.
- Maugin, Gérard A. Non-Classical Continuum Mechanics (en anglès). Springer, 2017. ISBN 978-981-10-2433-7.
- Willink, Bastiaan «The Collaboration between Korteweg and de Vries - An enquiry into personalities» (en anglès). arXiv, 2007, pàg. 1-16.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diederik Korteweg |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Diederik Korteweg» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Struik, D.J. «Korteweg, Diederik Johannes». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 gener 2018]. (anglès)