Diego Corrientes Mateos
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 agost 1757 Utrera |
| Mort | 30 març 1781 (23 anys) Sevilla |
| Causa de mort | Pena de mort (Penjament ) |
| Activitat | |
| Ocupació | criminal |
Diego Corrientes Mateos (Utrera, província de Sevilla, 20 d'agost de 1757-Sevilla, 30 de març de 1781) va ser un bandoler espanyol del segle xviii.[1]
Biografia[modifica]
Va néixer a Utrera. Es va convertir en una llegenda popular a causa de la seva generositat amb els més pobres. Robava als rics i repartia entre els pobres una mica del botí, de manera que això feia que pugés l'estima que d'ell tenien als voltants.[2]
El rei Carles III, per mitjà del jutge Francisco de Bruna i Fumada, va ordenar en 1780 la seva captura, oferint cent peces d'or a qui el lliurés viu o mort. Aquest mateix any va fugir a Portugal per l'assetjament constant de les autoritats. Allí va ser capturat pel governador de Sevilla i una companyia portuguesa comandada del capità Arias. Poc temps després va ser traslladat a Sevilla, on va ser jutjat i condemnat a morir a la forca. Posteriorment el seu cadàver va ser esquarterat, com era costum, i enviades parts del seu cos a cadascuna de les províncies on havia actuat. El seu cap va quedar a Sevilla per a, dies més tard, rebre sepultura a l'església de Sant Roque, on va aparèixer a la fi del segle xx, durant unes operacions de restauració del temple, amb un garfi clavat al crani, com se solia fer amb els caps dels ajusticiats.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Web Museo Bandolero. «Diego Corriente Mateos».
- ↑ Diego Corrientes Mateos al web de la RAH
- ↑ «Diego Corriente fue el Robin Hood español», ABC, 14 de maig de 2015