Diego Ruiz Rodríguez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1881  Màlaga (Espanya) |
| Mort | 1959 (77/78 anys) Tolosa (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, psiquiatre, traductor |
Diego Ruiz i Rodríguez (Màlaga, 1881 – Tolosa de Llenguadoc, 1959), fou un psiquiatre, escriptor, filòsof i periodista.[1] Llicenciat en medicina a Barcelona, s'especialitzà en psiquiatria a l'estranger, essent nomenat director del manicomi de Salt (1909-1910).[2] Escriví en català, castellà, alemany i italià sobre filosofia, sociopolítica i medicina, i en l'àmbit literari fou autor de contes.[1][2] Molt actiu en la vida intel·lectual i social catalana: impulsà associacions, freqüentà tertúlies, donà conferències i col·laborà habitualment en diaris i revistes.[1] Personatge controvertit i extravagant, mantingué durant un temps amisat amb Prudenci Bertrana qui no obstant, posteriorment, el convertí en personatge literari a Jo! Memòries d'un metge filòsof, on quedava ridiculitzat.[2] El 1907 traduí al castellà Del asesinato considerado como una de las bellas artes, de Thomas de Quincey, i el 1908 la Biblioteca Popular dels Grans Mestres publicà una versió seva en català de Macbeth, de Shakespeare, no gaire fidel a l'original segons els crítics.[1] Era nebot del metge Rafael Rodríguez Méndez germà de la seva mare Carmen Rodríguez Méndez presidenta del Helenico Foot-ball Club l'any 1913 essent la primera dona a presidir un club de futbol a l'Estat espanyol.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Fontcuberta, Judit. «Ruiz i Rodríguez, Diego». A: Montserrat Bacardí i Pilar Godayol. Diccionari de la traducció catalana (html). Vic: Eumo Editorial / Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de les Illes Balears / Universitat Jaume I / Universitat de Vic, 2011. ISBN 9788497663960 [Consulta: 10 juliol 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gasull, Blai «Diego Ruiz, el fundador de la filosofia de l'entusiasme». Diari ARA, 21-11-2013 [Consulta: 10 juliol 2017].
- ↑ «Nueva entidad». La Publicidad : eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias:, 08-04-1913.
Bibliografia[modifica]
- Anglada Bau, Ramon «Notes per a una lectura dels contes de Diego Ruiz des de l'imaginaroi decadentista». Els Marges: revista de llengua i literatura, núm. 55, 1999, pàg. 79-87. ISSN: 2339-8256 [Consulta: 10 juliol 2017].
- Panyella, Vinyet «Diego Ruiz i Joaquim Sunyer» (pdf). Miscel·lània penedesenca, I, 1978, pàg. 155 i ss [Consulta: 10 juliol 2017].