Difil·lobotriosi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaDifil·lobotriosi
Tipus helmintosi, zoonosi i cestodosis Tradueix
Especialitat infectologia
Transmissió patògena transmissió
Causat per Diphyllobothrium latum, Diphyllobothrium latum Tradueix, Diphyllobothrium cordatum Tradueix, Diphyllobothrium dendriticum Tradueix i Diphyllobothrium hians Tradueix
CIM-10 B70.0
CIM-9 123.4
Recursos externs
MeSH D004169 i D004169
UMLS CUI C0012561, C0277032 i C0012561
DOID DOID:10075 i DOID:10075
Modifica les dades a Wikidata

Difil·lobotriosi és la infecció causada pels platihelmints del gènere Diphyllobothrium, generalment Diphyllobothrium latum i Diphyllobothrium nihonkaiense.

Signes i símptomes[modifica]

Símptomes d'infecció de paràsit per peix cru: Clonorchis sinensis (un trematode), Anisakis (un nematode o cuc rodó) i Diphyllobothrium (un cestode platihelmint), tots tres presenten símptomes gastrointestinals, però diferents.[1][2][3][4][5]

La difil·lobotriosi pot persistir dècades en la persona afectada si no es tracta. La majoria d'infeccions són asimptomàtiques. Les manifestations poden incloure dolor abdominal, diarrea, vòmit i pèrdua de pes. Es pot produir carència de vitamina B12 amb la subsegüent anèmia megaloblàstica,  en les infeccions per D. latum però no per diverses dècades, possiblement a causa de la nutrició millorada. En un estudi, gairebé la meitat de la vitamina ingerida va ser absorbida per D. latum en pacients sans, mentre que en pacients amb anèmia el 80–100% va ser absorbit pel cuc. No s'ha descobert per què l'anèmia es produeix en alguns casos i no altres. Les infeccions massives poden ocasionar obstrucció intestinal. La migració de proglòtids pot causar colecistitis o colangitis.

S'han reportat desproporcionadament molts més casos en dones que en homes, probablement a causa de la més alta probabilitat d'implicar-se en la preparació dels aliments, més que per qualssevol diferències morfològiques.

Diagnosi[modifica]

La diagnosi específica consisteix en la identificació microscòpica d'ous en la femta. Els ous són normalment nombrosos i es pot demostrar sense tècniques de concentració. També té valor diagnòstic l'examen de proglòtids en la femta.

Eines diagnòstiques:

  • Microscòpia
  • Comparació morfològica amb altres paràsits intestinals

Encara que és difícil d'identificar els ous o proglòtids al nivell d'espècie, la distinció té poca importància mèdica perquè, com la majoria de cucs intestinals adults, tots els membres d'aquest gènere responen als mateixos fàrmacs.

Prevenció[modifica]

La prevenció d'aquesta infecció consisteix en evitar el consum de peix d'aigua dolça cru. Cuinar adequadament el peix o congelar-lo mata les larves del cuc enquistades en el peix. També és important l'eliminació apropiada d'aigües residuals, per tal com la femta humana és un mecanisme important per propagar els ous i pot reduir la infecció dels peixos i per tant dels éssers humans.

Tractament[modifica]

Un cop fet el diagnòstic, el tractament és bastant senzill i eficaç. El tractament estàndard per difil·lobotriosi, així com moltes altres infeccions per platihelmints, és una sola dosi de praziquantel, 5–10 mg/kg per via oral, en una sola presa, tant en adults com en nens. Un tractament alternatiu és niclosamida, 2 g per via oral una dosi en adults o 50 mg/kg (max 2 g) en nens.[6][7]  S'ha descrit també l'eficàcia de l'albendazole.[8][9] Una altra eina potencial interessant de diagnòstic i tractament és el medi de contrast, Gastrografin, introduït al duodè, la qual  cosa permet tant la visualització del paràsit, com també s'ha mostrat eficaç per provocar el despreniment i l'expulsió del cuc sencer.[10][11]

Epidemiologia[modifica]

La difil·lobotriosi es dona en àrees amb llacs i rius on es produeix consum humà de peix d'aigua dolça cru o poc cuinat. Aquestes àrees es troben a Europa, de forma recent en països de l'antiga Unió soviètica, Amèrica del Nord, Àsia, Uganda, Perú (a causa de ceviche), i Xile. La difil·lobotriosi nihonkaiense havia estat endèmica a les províncies costaneres del Japó central i del nord, on predominava la pesca del salmó.[12] En dècades recents, les regions amb D. nihonkaiense endèmica han desaparegut del Japó, encara que se'n continuen reportant casos entre urbanites que consumeixen sushi o sashimi. A Kyoto es calcula que la incidència mitjana fa 20 anys era de 0.32 casos per 100,000 habitants per any, i que el 2008 era d'1.0 cas per 100,000 habitants, la qual cosa suggereix que la infecció per D. nihonkaiense és tan prevalent al Japó com ho és D. latum en alguns països europeus.

La malaltia actualment és rara als Estats Units, tot i que antigament era més habitual i se la coneixia com la "malaltia de la dona jueva" (Jewish housewife's disease) perquè les dones jueves, preparant el tradicional "peix gefilte" sovint el tastaven abans d'acabar-lo de cuinar del tot.

Referències[modifica]

  1. WaiSays: About Consuming Raw Fish Retrieved on April 14, 2009
  2. For Chlonorchiasis: Public Health Agency of Canada > Clonorchis sinensis – Material Safety Data Sheets (MSDS) Retrieved on April 14, 2009
  3. For Anisakiasis: WrongDiagnosis: Symptoms of Anisakiasis Retrieved on April 14, 2009
  4. For Diphyllobothrium: MedlinePlus > Diphyllobothriasis Updated by: Arnold L. Lentnek, MD. Retrieved on April 14, 2009
  5. For symptoms of diphyllobothrium due to vitamin B12-deficiency University of Maryland Medical Center > Megaloblastic (Pernicious) Anemia Retrieved on April 14, 2009
  6. «Helminths: Cestode (tapeworm) infection: Niclosamide». WHO, 1995. [Consulta: 5 setembre 2015].
  7. «Diphyllobothrium – Resources for Health Professionals», 10-01-2012.
  8. «The action of albendazole on the broad tapeworm» (en ru). Meditsinskaia parazitologiia i parazitarnye bolezni, 6, Nov–Dec 1991, pàg. 46–50. PMID: 1818249.
  9. «Diphyllobothrium latum outbreak from marinated raw perch, Lake Geneva, Switzerland». Emerging Infectious Diseases, vol. 13, 12, Dec 2007, pàg. 1957–1958. DOI: 10.3201/eid1312.071034. PMC: 2876774. PMID: 18258060.
  10. «Successful treatment of Diphyllobothrium latum and Taenia saginata infection by intraduodenal 'Gastrografin' injection». Lancet, vol. 2, 8516, 1986, pàg. 1124–6. DOI: 10.1016/S0140-6736(86)90532-5. PMID: 2877274.
  11. Ko, S.B. “Observation of deworming process in intestinal Diphyllobothrium latum parasitism by Gastrografin injection into jejunum through double-balloon enteroscope.” (2008) from Letter to the Editor; American Journal of Gastroenterology, 103; 2149–2150.
  12. Arizono, Naoki; Yamada, Minoru; Nakamura-Uchiyama, Fukumi; Ohnishi, Kenji «Diphyllobothriasis Associated with Eating Raw Pacific Salmon». Emerging Infectious Diseases, vol. 15, 6, June 2009, pàg. 866–870. DOI: 10.3201/eid1506.090132.