Digueu-li Catalunya

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:30, 9 oct 2016 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
S'ha proposat fusionar aquest article a «Josep Guia i Marín». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: desembre de 2014
Infotaula de llibreDigueu-li Catalunya
(ca) És molt senzill: digueu-li Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJosep Guia i Marín Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1985 Modifica el valor a Wikidata
EditorialEl Llamp (editorial) Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temapancatalanisme i independentisme català Modifica el valor a Wikidata
Gènereassaig Modifica el valor a Wikidata

Digueu-li Catalunya (originàriament És molt senzill: digueu-li Catalunya) subtitulat Centre i perifèria en la nació catalana, és un llibre d'assaig polític de Josep Guia,[1] publicat per primera vegada l'any 1985.[2] El treball proposa la generalització de l'ús del terme Catalunya per al conjunt de territoris dels Països Catalans, i planteja estratègies de recuperació i reconstrucció nacional basades en la interacció entre centre i perifèria.

L'obra ha estat reeditada diverses vegades d'ençà de la seva primera aparició, que va tenir el títol És molt senzill: digueu-li Catalunya. La seva publicació va ser objecte de múltiples crítiques, favorables i contràries, en diversos mitjans. Aquesta primera acollida del llibre, diversa, és resumida en les seves edicions posteriors.

Un dels referents immediats d'aquest text és el treball de Joan Fuster, qui impulsava en el seu assaig Qüestió de noms l'ús del terme compost Països Catalans, tot expressant que l'ideal fóra la denominació de Catalunya per denotar tota la nació catalana.[3] La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca.

Referències

  1. ↑ «El professor Josep Guia obre la setmana cultural del Micalet». El Punt Avui, 25-11-2014. [Consulta: 29 novembre 2014].
  2. ↑ Rodríguez-Bernabeu, Emili. Alacant contra València. Universitat de València, 2005, p. 45. ISBN 8437061024. 
  3. ↑ Martí, Antoni. Joan Fuster. Edicions Universitat Barcelona, 2012, p. 16. ISBN 8447536505. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Digueu-li_Catalunya&oldid=17587576»