Dijous gras
| Tipus | dia festiu  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | carnaval | ||
| Dia | 52 dies abans de Pasqua | ||
El Dijous Gras,[a] Dijous Llarder[b] o Dijous de Carnaval[c] és el primer dia del Carnaval.[3] Se celebra el dijous anterior al Dimecres de Cendra i, antigament, marcava l'inici d'una setmana destinada a atipar-se amb àpats prohibits durant la Quaresma, que comença el mateix Dimecres de Cendra.[4]
Aquest dia és tradició menjar botifarra d'ou, a més d'altres de semblants com la blanca o la negra; també és costum prendre truita de botifarra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons.[5]
El dijous de les comares és el dijous anterior al dijous llarder, i dos dijous anteriors al dijous gras és el dijous dels compares. Actualment, es llancen ous, a vegades conformant actes vandàlics, introduint així l'arribada de carnaval.
Particularitats regionals[modifica]
Una coca típica de Reus i comarca el dijous gras, és l'anomenada coca d'ou, no només perquè porta ou entre els seus ingredients, sinó, sobretot, perquè se li afegeix una barreja d'ou i sucre pel damunt, que qualla al forn durant els últims minuts de cocció de la massa.[6]
Aquests dies també era tradició, sobretot a les comarques gironines, preparar escudelles o ranxos amb tot tipus de carns, com ara la “sopa de Verges”, el “ranxo de Vidreres” i “l’arròs d’Albons”; uns plats d’origen medieval i de fort arrelament en la vida d’aquestes poblacions.[7]
A Mallorca són tradicionals les ensaïmades de tallades, fetes amb bocins de carabassa confitada i sobrassada al damunt.
Cançó Dijous llarder[modifica]
El dijous llarder
botifarra, botifarra
el dijous llarder
botifarra menjaré
Si no en vols menjar
Una truita, una truita
Si no en vols menjar
Una truita per sopar[8]
Una festa mòbil[modifica]
El Dijous Gras és una de les festes mòbils del calendari juntament amb altres com la Quaresma, el Carnestoltes, la Setmana Santa o el Corpus, i el seu càlcul va lligat al calendari lunar.[9]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dijous gras |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Veny, Joan; Pons i Griera, Lídia. Petit Atles Lingüístic del Domini Català. vol. 3. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011, p. 564. Fitxa 376. ISBN 978-84-9965-096-8.
- ↑ Recasens, Daniel. Fonètica històrica del català. Institut d'Estudis Catalans, 2017, p. 377. ISBN 8499653502.
- ↑ «Dijous Gras». Festes d'Hivern. Festes.org. [Consulta: 27 febrer 2014].
- ↑ «Què és el Dijous Gras o Dijous Llarder? El dia de la truita, coca de llardons i botifarra d'ou». betevé, 19-02-2020. [Consulta: 19 febrer 2020].
- ↑ «Dijous gras». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Coca d'ou». Els fogons de la Bordeta, 8-II-2015. [Consulta: 13-II-2015].
- ↑ «Guisats de Dijous Gras. Calendari l'Ermità», 2023.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep. Inventari de l'Arxiu de l'obra del cançoner popular de Catalunya, Part 2. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.522. ISBN 9788478265695 [Consulta: 3 març 2014].
- ↑ «Dijous Gras o Llarder. Calendari l'Ermità», 2023.
Notes[modifica]
- ↑ A la Catalunya Nord i del sud i a l'Alguer.[1]
- ↑ A les Illes Balears i a la Catalunya Central, però també en determinats indrets del nord del País Valencià, del Matarranya i de la resta del Principat.[1] A les Balears, i ocasionalment també a la resta del territori, es pronuncia dijous jarder,[1] per assimilació de la palatal a la fricativa en el mateix fenomen que converteix llibrell en gibrell.[2]
- ↑ En alguns indrets de les Comarques Centrals del País Valencià.[1]