Dijous gras

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Botifarra d'ou

Tradicionalment el dijous gras o dijous llarder és el primer dia del Carnaval o Carnestoltes,[1][2] tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s'ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició prendre la botifarra d'ou en aquest dia a més d'altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l'hora d'esmorzar, per postres o per berenar, en els carnavals més autòctons es menja la coca de llardons.[3]

Una coca típica de Reus i comarca el Dijous gras, és l’anomenada coca d’ou, no només perquè porta ou entre els seus ingredients, sinó, sobretot, perquè se li afegeix una barreja d’ou i sucre pel damunt, que qualla al forn durant els últims minuts de cocció de la massa.[4]

El dijous de les comares és el dijous anterior al dijous llarder i dos dijous anteriors al dijous gras és el dijous dels compares. Actualment es llancen ous, a vegades confrontant actes vandàlics, introduint així l'arribada de carnaval.

El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn

Cançó Dijous llarder[modifica | modifica el codi]

El dijous llarder
botifarra, botifarra
el dijous llarder
botifarra menjaré[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dijous gras Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Dijous Gras». Festes d'Hivern. Festes.org. [Consulta: 27 febrer 2014].
  2. «El Dijous Gras a Vic». els Matins. TV3, Televisió de Catalunya. [Consulta: 27 febrer 2014].
  3. «Dijous Gras». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Coca d'ou». Els fogons de la Bordeta, 8-II-2015. [Consulta: 13-ii-2015].
  5. Massot i Muntaner, Josep. Inventari de l'Arxiu de l'obra del cançoner popular de Catalunya, Part 2. L'Abadia de Montserrat, 1994, p.522. ISBN 9788478265695 [Consulta: 3 març 2014].