Dilma Rousseff

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dilma Vana Rousseff
Dilma Rousseff - foto oficial 2011-01-09.jpg
36a presidenta del Brasil
Coat of arms of Brazil.svg
En el càrrec des de 1 de gener de 2011
Vicepresident Michel Temer
Ministra de la Casa Civil
21 de juny de 2005 – 31 de març del 2010
Ministra de Mines i Energia
1 de gener de 2003 – 21 de juny de 2005
Naixement 14 de desembre de 1947 (1947-12-14) (68 anys)
Belo Horizonte, Minas Gerais, Brasil Brasil
Nacionalitat Brasil Brasil
Ocupació Economista
Partit polític Partido dos Trabalhadores
Parella Cláudio Galeno de Magalhães Linhares (1967-1969)
Carlos Franklin Paixão de Araújo (1969-2000)
Signatura
Twitter dilmabr
Modifica dades a Wikidata

Dilma Vana Rousseff (Belo Horizonte, 14 de desembre de 1947) és l'actual presidenta del Brasil. Es va imposar en la segona volta de les eleccions el 31 d'octubre al seu opositor José Serra amb el 56% dels vots.[1] És economista i membre del Partido dos Trabalhadores (Partit dels Treballadors); el 2005 va ser nomenada ministra de la Casa Civil pel president Luiz Inácio Lula da Silva, esdevenint la primera dona a assumir aquest càrrec. Va assumir el càrrec de presidenta l'1 de gener del 2011, essent la primera dona també a ocupar aquest càrrec.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda en una família de classe mitjana alta a Belo Horizonte, de pare búlgar i mare brasileira. Dilma es va interessar pel socialisme en la seva joventut, després del cop d'estat de 1964. Aviat es va unir a organitzacions que van lluitar contra la dictadura militar. Les seves activitats en aquestes organitzacions és considerat objecte de polèmica, encara que ella declari mai haver participat de la lluita armada. Després de ser capturada per les forces de la repressió, va passar gairebé tres anys en la presó, entre 1970 i 1972, període en el qual afirma haver estat «brutalment torturada».[3]

Després de sortir de la presó, Dilma ha refet la seva vida a Rio Grande do Sul, amb Carlos Araújo, que seria seu company per 30 anys. Ells van ajudar a organitzar el Partido Democrático Trabalhista (Partit Democràtic Laborista, PDT) a l'estat, participant activament en diverses campanyes electorals. Ella es va fer Secretària d'Hisenda de Porto Alegre durant el govern Alceu Collares, i posteriorment Secretària d'Energia del Rio Grande do Sul, en els governs de Collares i de Olívio Dutra. El 2000, després d'una disputa interna, va deixar el PDT i es va unir al Partido dos Trabalhadores.

El 2002, Dilma es va unir a l'equip responsable per establir un pla energètic de govern per al llavors candidat Luiz Inácio Lula da Silva. Després d'una participació destacada en aquell grup, Lula la va convidar a fer-se ministra d'Energia. Una vegada més reconeguda pels seus mèrits tècnics i directius, va ser indicada ministra de la Casa Civil, després de la crisi política que va conduir a la resignació de José Dirceu. Coneguda pel seu geni fort, ella es va convertir en el centre de diverses controvèrsies, encara que Lula la va escollir com la seva candidata favorita per a succeir-li.[3][4][5][6]

El 26 d'abril de 2009 va anunciar que tres setmanes abans se li havia detectat un càncer limfàtic i que s'haurà de sotmetre a un tractament de quimioteràpia, tot i que va afirmar que no disminuiria el seu ritme de treball; va afegir també que ja se li havia extirpat un tumor i que el que li havien detectat tenia un alt percentatge de curació.[7]

El 31 d'octubre de 2010 es va imposar en la segona volta de les eleccions del país al seu opositor José Serra amb el 56% dels vots, esdevenint així la primera dona presidenta del Brasil.[2][8]

El 21 de setembre de 2011, s'ha convertit en la primera dona a obrir els debats de l'Assemblea General de l'ONU.[9]

Procés d'impeachment[modifica | modifica el codi]

El 2 de desembre del 2015 el president de la Cambra dels Diputats, Eduardo Cunha, va acceptar la denúncia per crim de responsabilitat facilitada pel procurador de justícia Hélio Bicudo i pels advocats Miguel Reale Júnior i Janaina Paschoal.[10][11] Les acusacions a les quals s'afrontava Dilma Rousseff eren la violació de la la Llei de pressuposts i la llei de probabilitat administrativa, a més de sospites d'implicació de la presidenta en l'afer Petrobras, per suposada corrupció, l'objecte del qual s'estava investigant per part de la Policia Federal, dins de l'anomenada Operació Lava Jato.[12][13][14][15]

El 18 d'abril del 2016, en una "interminable" sessió de més de sis hores de durada, la Cambra dels Diputats del Brasil va decidir donar continuïtat a la moció de censura contra la presidenta del país. Per 367 vots a favor i només 137 en contra, l'oposició va posar a la corda fluixa la líder del Partit dels Treballadors.[16][17] El 12 de maig següent el Senat brasiler va decidir apartar Rousseff de la presidència. Després d’una jornada de votació i debat que es va allargar entre l'11 i 12 de maig, els vots van assolir el mínim de quaranta-un senadors necessaris per a fer possible l'impeachment. El judici per les acusacions de manipulació dels comptes i sol·licitud de crèdits sense el permís del parlament es preveia per al mes de desembre del 2016. Mentrestant, com era previst, Michel Temer va prendre el relleu.[18]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Divulgação de Resultados das Eleições 2010» (en portuguès). Tribunal Superior Eleitoral.
  2. 2,0 2,1 Coello, Isabel. «Dilma Rousseff se convierte en la primera mujer que preside Brasil». Público, 31 d'octubre del 2010.
  3. 3,0 3,1 «Her master's voice» (en anglès). The Economist, 12 de novembre de 2009. [Consulta: 29 gener 2010].
  4. Barón, Francho. «Dilma Rousseff: "En 2014 no vamos a reconocer al Brasil"» (en castellà). El País, 28 de setembre del 2009. [Consulta: 29 setembre 2009].
  5. Carroll, Rory. «Brazil could have first woman president after Lula picks successor» (en anglès). The Guardian, 21 de febrer de 2010. [Consulta: 22 febrer 2010].
  6. «Dilma Rousseff, la "dame de fer" brésilienne chargée de succéder à Lula» (en francès). Le Monde, 20 de febrer del 2010. [Consulta: 22 febrer 2010].
  7. Arias, Juan. «La candidata a la sucesión de Lula revela que padece cáncer» (en castellà). El País, 27 d'abril del 2009. [Consulta: 27 abril 2009].
  8. «Dilma Rousseff guanya les eleccions al Brasil i serà la primera presidenta del país» (en català). 3cat24.cat, 1 de novembre del 2010. [Consulta: 1 novembre 2010].
  9. «Dilma Rousseff reclama un lloc permanent per al Brasil al Consell de Seguretat de l'ONU». ara.cat, 21-09-2011. [Consulta: 24 setembre 2011].
  10. http://www.bbc.com/portuguese/noticias/2015/12/151202_impeachment_pedido_pai
  11. http://www.migalhas.com.br/arquivos/2015/9/art20150901-04.pdf
  12. http://noticias.uol.com.br/politica/listas/veja-argumentos-a-favor-e-contra-o-impeachment-de-dilma.htm
  13. http://www.bbc.com/portuguese/noticias/2015/10/150923_ritos_impeachment_ms_ab
  14. http://www.bbc.com/portuguese/noticias/2015/12/151201_impeachment_2visoes_juristas_jp
  15. http://www.ara.cat/internacional/Brazil-Rousseff_0_1540046061.html
  16. «La Cambra de Diputats del Brasil aprova limpeachment' a Dilma Rousseff». Periódico de Catalunya, 18 D'ABRIL DEL 2016.
  17. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta :1
  18. «Dilma Rousseff, apartada de la presidència del Brasil». VilaWeb, 12-05-2016.
  19. «The Woodrow Wilson Award for Public Service honoring President Dilma Rousseff» (en anglès). Woodrow Wilson Center, 25-08-2011. [Consulta: 24 setembre 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dilma Rousseff Modifica l'enllaç a Wikidata