Vés al contingut

Dimitrana Ivanova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDimitrana Ivanova

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(bg) Димитрана Иванова Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(bg) Димитрана Петрова Иванова Modifica el valor a Wikidata
1r febrer 1881 Modifica el valor a Wikidata
Ruse (Principat de Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1960 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Sofia (República Popular de Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
CiutadaniaBulgària Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Sofia (1921–1927) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora, activista pels drets de les dones, periodista, suffragette Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUnió de dones de Bulgaria Modifica el valor a Wikidata
Membre de
LlenguaBúlgar i francès Modifica el valor a Wikidata

Dimitrana Ivanova, prenom Petrova (1 de febrer de 188129 de maig de 1960), fou una reformista educativa, sufragista i activista dels drets de les dones. Presidí la Unió de Dones Búlgares de 1926 a 1944.[1][2]

Educació[modifica]

Filla d'un comerciant de Russe, l'educaren en el col·legi i institut locals per a xiques.[3] A Bulgària, les dones podien escoltar conferències a la Universitat de Sofia des de 1896, però no en pogueren ser alumnes fins a 1901, i fins i tot llavors era difícil, quan els instituts per a xiques oferien només sis dels set graus secundaris requerits per a l'entrada a la universitat. Dimitrana Ivanova fou rebutjada per estudiar Dret a Sofia, però fou la primera dona que estudià Educació i Filosofia a la Universitat de Zúric.[1] Quan torna a Bulgària al 1900, la contracten com a professora, pràcticament l'única professió oberta a les dones llavors (malgrat que fins al 1904 estava prohibida a les dones casades). El 1914 es casa amb el professor Donchu Ivanov, però continuà la seua vida professional. El 1921 sol·licita estudiar a la Facultat de Dret de la Universitat de Sofia, i en acabant l'any li ho permeteren: s'hi graduà al 1927.

Sufragi femení[modifica]

El 1926, succeí Iulia Malinova com a presidenta de la Unió de Dones Búlgares, fundada el 1901.[1] De 1935 a 1940 fou membre de la junta directiva de l'Aliança Internacional de Dones.[3] Era una coneguda figura polèmica en els debats públics i la solien caricaturitzar a la premsa. Com a presidenta, tingué dos afers importants: el permís per a les dones per exercir Dret, cosa que es veia com una qüestió simbòlica important com a dret de les dones per a entrar en altres professions de la mateixa classe; i el dret al sufragi.[4] Les dones búlgares assoliren un dret condicional per votar el 1937, però no podien presentar-se a les eleccions si eren vídues, casades o divorciades.

Ivanova fou arrestada després de l'ascens comunista al poder, a Bulgària, al 1944, quan totes les organitzacions cíviques "burgeses" foren abolides. Fou alliberada per la intervenció d'un dels seus contactes en el moviment comunista el 1945.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Daskalova, Krassimira «The women's movement in Bulgaria in a life story». Women's History Review, 13, 1, pàg. 91–104. DOI: 10.1080/09612020400200384.
  2. de Haan, Francisca; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 182-184. ISBN 978-963-7326-39-4. 
  3. 3,0 3,1 Haan, Francisca de; Daskalova; Loutfi. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglés). Central European University Press, l'1 de gener de 2006. ISBN 9789637326394. 
  4. Ruiz, Blanca Rodriguez; Rubio-Marín. The Struggle for Female Suffrage in Europe: Voting to Become Citizens (en anglés). BRILL, 7 de juny de 2012. ISBN 9004224254.