Dimitris Mitrópulos

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Dimitri Mitropoulos)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDimitris Mitrópulos
Dimitri Mitropoulos.jpg
Dibuix de Dimitris Mitrópoulos
Nom original (el) Δημήτρης Μητρόπουλος
Biografia
Naixement 18 de febrer de 1896
Atenes, Grècia
Mort 2 de novembre de 1960(1960-11-02) (als 64 anys)
Milà, Itàlia
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament First Cemetery of Athens Tradueix
Nacionalitat Grècia Grècia
Estats Units Estats Units
Educació Conservatori reial de Brussel·les
Activitat
Ocupació Director d'orquestra, compositor, pianista
Professors Armand Marsick Tradueix
Alumnes Claudio Scimone
Instrument Piano
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Dmitris Mitrópulos (en grec: Δημήτρης Μητρόπουλος) fou un pianista, compositor i director d'orquestra grec naturalitzat estatunidenc. Va néixer a Atenes l'18 de febrer de 1896 i morí a Milà el 2 de novembre de 1960. Fou un dels més prestigiosos directors d'orquestra del segle XX.

Biografia[modifica]

Era fill de Iannis i Anguelikí Mitrópulos. Musicalment precoç, estudià en els conservatoris d'Atenes, amb A. Marsick i a Brussel·les amb Paul Gilson. Completà la seva formació a Berlín entre 1921 i 1924 amb Ferruccio Busoni. Fou preparador vocal i assistent d'Erich Kleiber a la Staatsoper Unter den Linden. Fou professor en el Conservatori d'Atenes on entre d'altres alumnes tingué a Theodoros Karyotakis.[1] El 1919 va compondre l'òpera Sor Beatriu que fou portada a l'escena a Atenes.

Va dirigir l'Orquestra Municipal d'Atenes, encara que també actuà amb certa freqüència com a pianista. El 1932 es presentà a París on inicià així una brillant carrera que el convertiria en un dels més grans directors del seu temps. El 1937, va ser nomenat director fix de la Minneapolis Orchestra, i el 1949 dirigí al costat de Leopold Stokowski l'Orquestra Filharmònica de Nova York, de la que en fou titular de 1950 a 1958.

En aquests anys es dedicà cada vegada més a l'òpera, dirigint amb freqüència en el Metropolitan de Nova York i en alguns teatres europeus. Quasi sempre preferia el repertori verdià i puccinià tardoral, i realitzà importants incursions en les obres contemporànies. En els seus últims anys, dirigí sovint també en l'Òpera de Viena (òperes de Puccini i Verdi), i cridà poderosament l'atenció per la seva Elektra en el Festival de Salzburg.

La seva homosexualitat el porta a no casar-se mai amb ningú. Morí d'un atac cardíac mentre dirigia a La Scala de Milà, poc després d'haver interpretat La forza del destino a Viena.

Discografia seleccionada[modifica]

  • Hector Berlioz: Simfonia fantàstica amb la New York Philarmonic Orchestra
  • Modest Mussorgski: Una nit a la muntanya pelada amb la New York Philarmonic Orchestra
  • Dmitri Shostakovich: Simfonia núm. 9 i 10 amb la New York Philarmonic Orchestra
  • Giuseppe Verdi: Un ballo in maschera amb Milanov, Tucker, Metternich, Peters, Madeira, Moscona i la Metropolitan Opera Orchestra
  • Giuseppe Verdi: La forza del destino amb Tebaldi, Del Monaco, Protti, Siepi, Capecchi, Barbieri amb l'Orchestra del Maggio Musicale Fiorentino

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dimitris Mitrópulos Modifica l'enllaç a Wikidata
  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 298, d'Enciclopedias Planeta (ISBN 84-08-02160-5)
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 658. (ISBN 84-7291-255-8)