Dimítrios Gúnaris
Dimítrios Gúnaris (en grec:Δημήτριος Γούναρης) (Patres, 1866 - Atenes, 1922) fou un advocat i polític grec, que va ser primer ministre de Grècia del 10 de març al 23 d'agost de 1915 i del 8 d'abril de 1921 al 16 de maig de 1922. Fou l'adversari polític de dretes del seu contemporani Elefthérios Venizelos.
Biografia[modifica]
El 1906 va formar part dels diputats de l'oposició al govern de Georgios Theotokis a favor de les reformes conegut informalment com a «partit japonès», per les reformes d'aquell país que havien portat la seva victòria sobre l'Imperi Rus en la recent Guerra Russojaponesa.[1] El juliol del 1908, tanmateix, va acceptar el lloc de ministre d'Economia al govern de Theotokis, fracassant en el seu intent d'aprovar les reformes des del govern i dissolent-se l'agrupació de l'oposició.[1]
Primer gabinet[modifica]
A començaments de 1915 Venizelos va defensar la participació de Grècia, aleshores neutral, a l'expedició de la Triple Entesa contra Gal·lípoli per tractar de prendre els estrets de la Mar Negra.[2] Després de dubtar, el rei Constantí va rebutjar la proposta i Venizelos va dimitir, fent pas al primer govern de Gúnaris al març.[2] Mentre els Aliats s'enfrontaven a la dura resistència otomana Gúnaris va expressar la seva intenció de mantenir la neutralitat del país, negant-se a sumar-se a l'ofensiva.[2]
A les eleccions de maig i juny de 1915, va ser àmpliament derrotat per Venizelos, que va tornar al govern a l'agost després de la renúncia de Gúnaris.[2]
Intermedi[modifica]
A l'octubre les restes de l'expedició aliada van desembarcar a Grècia, que romania neutral.[3] Això va aguditzar l'enfrontament entre el monarca, proalemany,[2] i Venizelos, partidari de l'Entesa.[3] Davant la intenció de Venizelos d'acudir en ajut del Sèrbia, el sobirà va exigir la seva renúncia, formant-se un nou govern amb Alexandros Zaimis on va participar Gúnaris. El govern va ser d'efímer i va rebutjar l'oferta Aliada de Xipre a canvi de la seva entrada a la guerra.[3]
En data 20 d ejuny de 1917, després de la presa del poder per Venizelos amb suport dels Aliats i l'exili del rei, Gúnaris va ser arrestat junt amb una altra trentena de destacats monàrquics i exiliat.[4] Va escapar del seu exili vigilat a Còrsega i va passar a Itàlia al costat de Ioannis Metaxàs.[5]
Segon gabinet i mort[modifica]
Després del seu retorn a Grècia a finals 1920 va mantenir la guerra contra Turquia, el que li va enfrontar al seu antic aliat Metaxas.[6] Va ser nomenat ministre de Defensa després de la gran derrota electoral del 14 de novembre de 1920 que va permetre el retorn dels exiliats monàrquics.[7][8]
El 1921, amb l'empitjorament de la crisi política per la campanya a l'Àsia Menor, Gúnaris va formar un nou govern.[9]
Gounaris va ser condemnat per traïció y executat el 15 de novembre de 1922,[10] amb altres quatre membres del Govern i un general, a causa de les serie d'errades que van portar a l'anomenada «catàstrofe de l'Àsia Menor» durant la guerra entre Grècia i Turquia, que va culminar amb la destrucció d'Esmirna. Al segle xxi, la sentència va ser recorreguda per Michalis Protopapadakis, net d'un dels executats, i 2l 20 d'octubre de 2010 el tribunal suprem grec va anul·lar la sentència.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Papacosma (1979), p. 32
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vatikiotis (1998), p. 95
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Vatikiotis (1998), p. 96
- ↑ Vatikiotis (1998), p. 101
- ↑ Vatikiotis (1998), p. 103
- ↑ Vatikiotis (1998), p. 108
- ↑ Vatikiotis (1998), p. 110
- ↑ Vatikiotis (1998), p. 113
- ↑ Vatikiotis (1998), p. 119
- ↑ Vatikiotis (1998), p. 158
- ↑ Greek Court Rewrites History on 1922 'Traitors'
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dimítrios Gúnaris |
- Papacosma, S. Victor. The Military in Greek Politics: The 1909 Coup D'etat (en anglès). Kent State Univ Press, 1979. ISBN 9780873382083.
- Vatikiotis, P. J.. Popular autocracy in Greece, 1936-41: a political biography of general Ioannis Metaxas (en anglès). Frank Cass, 1998. ISBN 9780714644455.