Dinastia Ducas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióDinastia Ducas
Dades
Tipuscasa noble modifica

Els Ducas, en grec antic Δούκας, femení Δούκαινα, plural Δοῦκαι, és el nom d'una família noble de l'Imperi Romà d'Orient, les branques de la qual van proporcionar diversos generals i governants notables entre els segles IX i XI.[1] Una branca femenina, els Comnè-Ducas, va fundar el Despotat de l'Epir al segle XIII, amb una altra branca que governava a Tessàlia. Després del segle XII, els Ducas i els seus parents van ser importants a tot el món bizantí, i de vegades es presentaven com a descendents directes de la família original o de la branca posterior del Despotat de l'Epir. Sembla que el nom prové del títol llatí dux, "general", hel·lenitzat com a δοὺξ. La Dinastia dels Ducas, com a tal, va governar des de l'any 1059 fins al 1078.

No es coneix amb certesa l’origen de la família. La tradició posterior, que explica l’historiador Nicèfor Brienni el Jove, afirmava que descendien d'un cosí de l'emperador romà Constantí I el Gran que havia emigrat a Constantinoble al segle IV i que suposadament es convertí en governador de la ciutat amb el títol de dux.[2]

Isaac I Comnè va renunciar al tron en favor del seu ministre Constantí Ducas, donant inici a la Dinastia.

Emperadors[modifica]

De vegades es considera també d'aquesta Dinastia Nicèfor III Botaneiates, casat amb Maria d'Alània quan aquesta va enviudar.[2][1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Baynes, Norman H. El Imperio Bizantino. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1996, p. 46-47. ISBN 9681607201. 
  2. 2,0 2,1 Polemis, Demetrios I. The Doukai: a contribution to Byzantine prosopography. London: Athlone Press, 1968, p. 1-7, 16-25. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Ducas