Dinastia IV d'Egipte
 |
| Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre parèntesis any aproximat d'inici, sempre aC) |
| Període predinàstic |
| Període protodinàstic |
| Període arcaic |
| I (3100) - II (2890) |
| Regne Antic |
| III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
| Primer Període Intermedi |
| VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
| Regne Mitjà |
| XI (Tot Egipte) |
| XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
| Segon Període Intermedi |
| XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
| Regne Nou |
| XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
| Tercer Període Intermedi |
| XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
| Primer període persa (525) |
| Baix imperi |
| XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
| Segon període persa (343) |
| Període hel·lenístic |
| Alexandre el Gran (332) |
| Dinastia ptolemaica (323) |
| Província romana (30) |
| Conquesta àrab |
| Conquesta otomana |
La dinastia IV fou un període de l'antic Egipte, segons la divisió encara vigent establerta per Manethó.
Fou el període de les grans piràmides.
La successió dels faraons sembla ben determinada i es coneix la seva relació familiar. Però no és totalment coincident amb la llista de Manethó.
La cronologia mínima o curta situa aquesta dinastia entre, aproximadament, el 2500 i el 2400 aC; la cronologia màxima o llarga la situa entre els anys 2700 i el 2550 aC, més o menys.
Avui, els regnats poden ser fixats amb bastant precisió. Seguint la cronologia assignada a l'anterior dinastia, la dinastia IV hauria regnat entre el 2515 i el 2400 aC, amb un marge de pocs anys d'oscil·lació.
El període total de la dinastia es fixa en uns 111 anys i Manethó dona l'exagerada quantitat de 243, però assigna als constructors de les piràmides llargs regnats que no es van produir, sens dubte influït per la suposició que la construcció de piràmides tan grans necessitava molts anys, mentre que avui se sap que calien menys treballadors i menys temps que el que se suposava.
La llista de faraons és la següent:
- Snefru (Snofru), grec Soris, 24 anys, piràmide de Dashur.
- Quèops (Khufu), grec Sophis I, 23 anys, piràmide de Kheops a Giza.
- Djedefre, 8 anys, piràmide d'Abu Rawash.
- Quefrè (Khafre), grec Sophis II, 26 anys, piràmide de Khefren a Giza.
- Bikka (Baka), grec Bicheris, 4 anys, piràmide de Zawiet al-Arian.
- Menkaure, grec Mykerinos (Micerinos), 18 anys, piràmide de Micerinos a Giza.
- Shepseskaf, grec Severkeris, 7 anys, piràmide de Saqqara sud.
Manethó col·loca Bicheris després de Menkaure, i hi afegeix dos faraons més:
- Ratoisis, amb 25 anys de regnat, entre Menkaure i Baka;
- i Thamphtis, amb 9 anys, que tanca la dinastia.
Genealogia
[modifica]L'arbre és bastant complet, però confeccionat d'acord amb les dades conegudes, que segons les fonts presenten algunes variacions menors en noms o relacions familiars. L'arqueologia ha determinat moltes dades, però malauradament no totes han resultat coincidents amb les indicades per Manetó.
Els noms de les princeses està en itàlica.
Una corona es troba al damunt de cada faraó.
Les línies de punts marquen l'inici i final de la dinastia.
Les línies no contínues assenyalen les relacions dubtoses.
Cal notar que Baufre i Baka podrien ser la mateixa persona. La corona només figura en un dels dos noms, en aquest cas en el de Baka, tot i que podria estar en qualsevol dels dos.
El darrer faraó esmentat en l'arbre amb el nom de Djedefptah és el presumpte faraó de nom Tamphtis de la llista de Manetó, la personalitat del qual és avui dia encara discutida.
L'arbre és el següent:
| ? |  Huni | Meresankh I | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abans d'aquesta línia de punts : Dinastia III d'Egipte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hetep-Heres I | Snefru | ? | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khamernebti I | Meritites I | Kheops | Nubet | Henutsen | Nefermaat | Nefertkau | ? | Kanefer | Ankhkhaf | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Horbaf | Nefermaat | ? | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| re-casada amb Kefren | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hordjedef | Kauab I | Hetep-Heres II | Djedefre | Khentetenka | Khufukhaf I | Khefren | Khamernebti I | Hemiunu | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Baufre | Meresankh II | Meresankh III | Snefroukhaf | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Setka | Hernet | Micerinos | Khamernebti II | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Diversos fills | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Neferhetep | Neferhetepes | Baka | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khentkaus I | Shepseskaf | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ptahchepses I | Khamaat | Djedefptah | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Després d'aquesta línia de punts: Dinastia V d'Egipte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Userkaf | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Arbre genealògic de la dinastia V d'Egipte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grans construccions
[modifica]
El Regne Antic d'Egipte va assolir el zenit sota la dinastia IV. Snefru, el primer rei de la Quarta Dinastia, va ocupar territori des de la regió de Líbia a l'oest fins a la península del Sinaí a l'est, i fins a Núbia al sud. Es va fundar un assentament egipci a Buhen, a Núbia, que va durar 200 anys. Després de Djoser, Snefru va ser el següent gran constructor de piràmides, encarregant la construcció de tres piràmides. La primera fou la piràmide de Meidum, s'inicià com una piràmide esglaonada[1] i abandonada després que la carcassa exterior caigués de la piràmide. La piràmide de Meidum va ser la primera a tenir una cambra funerària sobre el terra.
El fill i successor de Snefru, Quèops, va construir a Guiza la piràmide de Quèops a la que es van afegir la del seu fill Quefrè, i la de Menkaure. El successor de Quèops, el seu fill Djedefre, va començar una piràmide a Abu Rawash, i Bakka en va començar una a Zawiet al-Arian. L'últim rei conegut de la dinastia, Xepseskaf, va construir una mastaba monumental al sud de Saqqara i va ser l'únic governant del Regne Antic que no va començar una piràmide. Aquestes obres, especialment la Gran Piràmide, mostren un gran domini de la topogràfia i la planificació, i la maçoneria monumental amb grans o colossals blocs individuals ajustats amb molta precisió.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Thompson, Jason. A History of Egypt From Earliest Times to the Present (en anglès). American University in Cairo Press, A History of Egypt From Earliest Times to the Present, p. 35. ISBN 9789774160912.
- ↑ «The Old Kingdom (c. 2543–c. 2120 bce) and the First Intermediate period (c. 2118–c. 1980 bce)» (en anglès). Britannica. [Consulta: 8 juny 2025].
