Dinastia Jin (1115-1234)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Dinastia Jin».
Infotaula d'organitzacióDinastia Jin
Dades
Tipusdinastia xinesa
estat xinès històric Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaDinastia Song del Nord (1127)
Dinastia Liao (1125)
Liao del Nord (1123) Modifica el valor a Wikidata
Creació1115 (Gregorià)
FundadorJin Taizu Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1234 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perImperi Mongol Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deSong Liao Jin Xia Modifica el valor a Wikidata
Història de la Xina
Història de la Xina
Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
 Zhou Occidental
 Zhou Oriental
   Primaveres i Tardors
   Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental
Tres Regnes 220–280
  Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
  Jin Occidental 16 Regnes
304–439
  Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals
420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
  ( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties &
10 Regnes
907–960 		Dinastia Liao
907–1125
Dinastia Song
960–1279
  Song del Nord Xia Occ.
  Song del Sud Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular
de la Xina
Des del 1949 		República de
la Xina (Taiwan)
Des del 1945
Aquesta caixa:
    Dinastia Jin (en blau) prop del 1141

    La dinastia Jin (金, Jīn en pinyin, Anchu en jurtxet), també coneguda com a dinastia Jurtxen, fou fundada pels Wanyan (完顏 Wányán), clan dels jurtxets, els avantpassats dels manxús que establiren la dinastia Qing 500 anys més tard. El nom és a vegades escrit com a Jinn per diferenciar-lo de la dinastia Jin prèvia, el nom de la qual és igual en l'alfabet romànic.

    Història[modifica]

    A principis de 1114, Wányán Āgǔdǎ, líder del clan Wanyan, al nord de Manxúria va enviar espies al territori Liao i es va preparar per revoltar-se contra el règim dels khitan, que considerava decadent, capturant Ningjiangzhou i derrotant-lo a la batalla de Chuhedian al novembre. El gener de 1115, després d'una sèrie d'èxits militars controlava prou territori i es va proclamar emperador de la Xina establint la dinastia Jin.[1] A l'agost, el seu exèrcit va conquerir la prefectura de Huanglong ​​i va derrotar de nou a Liao a la batalla de Hubudagang.[2] El 1116, Aguda havia completat la conquesta de tota la península de Liaodong. Entre 1119 i 1122, el seu exèrcit va derrotar repetidament les forces Liao i va capturar totes les cinc capitals de la dinastia Liao. La dinastia va ser destruïda el 1125 amb la captura de l'emperador Tianzuo de Liao.[3] Tanmateix, els khitans restants, dirigits per Yelü Dashi (emperador Dezong de Liao), van establir la dinastia Liao occidental o Kara-khitai,[4] que va governar parts d'Àsia Central durant gairebé un segle abans de ser conquerida pels mongols de Khublai Khan, que va establir la dinastia Yuan.[5]

    Mort Wányán Āgǔdǎ en 1123, el seu fill i successor Wányán Wúqǐmǎi (完顏吳乞買) -que havia pres el nom imperial de Tàizōng (太宗)- anihilà amb èxit la dinastia Liao l'any 1125,[6] que havia existit entre Manxúria i la frontera nord de la Xina durant segles. El 9 de gener del 1127, les forces Jin de Wányán Wúqǐmǎi saquejaren Kaifeng, capital de la Song del nord i capturaren el nou emperador Qinzong, que havia ascendit al tron després de l'abdicació del seu pare, l'emperador Huizong, en veure la necessitat d'enfrontar-se a l'exèrcit Jin. Seguint la caiguda de Kaifeng, els Song, sota el lideratge de l'hereua dinastia Song del sud, continuaren la lluita durant més d'una dècada contra la puixança dels Jin, signant finalment un tractat de pau el 1141 i cedint tot el nord de la Xina als Jin el 1142 per obtenir la pau.

    Després de dominar el nord de la Xina, la dinastia Jin a poc a poc s'anà adaptant a la cultura xinesa, traslladant la seva capital des de Huining Fu, al nord de Manxúria, (al sud de l'actual Harbin) a Zhongdu (l'actual Pequín). A principis del segle xiii començà a sentir la pressió dels mongols des del nord. El 1214, la dinastia Jin mogué la seva capital a Kaifeng per fugir dels mongols, però sota les forces de l'imperi mongol liderat per Ugedei Khan, tercer fill de Genguis Khan i dels seus aliats de la dinastia Song del sud, s'ensorrà el 1234.

    El 1616, els manxús que es trobaven sota el lideratge de Nurhaci formaren la dinastia Jin posterior, prenent el seu nom d'aquesta dinastia. La Jin posterior fou reanomenada dinastia Qing el 1636 i continuà la conquesta de la Xina, convertint-se en l'última dinastia de la Xina imperial.

    Sobirans de la dinastia Jin (1115-1234)[modifica]

    Nom
    Miao Hao
    廟號
    miàohào     		Nom pòstum
    Shi Hao
    諡號
    shìhào     		Nom de naixement
     
    姓名
    xìngmíng     		Anys
    Regnat     		Nom de l'era Nian Hao年號
    niánhào
    i anys
    Convencional: "Jin" + nom o nom pòstum
    Tàizǔ 太祖 (1) Wányán Āgǔdǎ
    完顏阿骨打     		1115-1123

    Shōuguó 收國 1115-1116
    Tiānfǔ 天輔 1117-1123

    Tàizōng 太宗 (1) Wányán Wúqǐmǎi
    完顏吳乞買
    Wányán (Shèng o Chéng)
    完顏晟     		1123-1134 Tiānhuì 天會 1123-1134
    Xīzōng 熙宗 (1) Wányán Hélá
    完顏合剌
    Wányán Dǎn
    完顏亶     		1135-1149

    Tiānhuì 天會 1135-1138
    Tiānjuàn 天眷 1138-1141
    Huángtǒng 皇統 1141-1149

    (2) Hǎilíngwáng
    海陵王
    		 Wányán Liàng
    完顏亮     		1149-1161

    Tiāndé 天德 1149-1153
    Zhènyuán 貞元 1153-1156
    Zhènglóng 正隆 1156-1161

    Shìzōng 世宗 (1) Wányán Yōng
    完顏雍     		1161-1189 Dàdìng 大定 1161-1189
    Zhāngzōng 章宗 (1) Wányán Jǐng
    完顏璟     		1190-1208 Míngchāng 明昌 1190-1196

    Chéng'ān 承安 1196-1200
    Tàihé 泰和 1200-1208

    (2) Wèishàowáng
    衛紹王
    Wèiwáng
    衛王     		Wányán Yǒngjì
    完顏永濟     		1209-1213 Dà'ān 大安 1209-1212

    Chóngqìng 崇慶 1212-1213
    Zhìníng 至寧 1213

    Xuānzōng 宣宗 (1) Wányán Xún
    完顏珣     		1213-1223 Zhēnyòu 貞祐 1213-1217

    Xīngdìng 興定 1217-1222
    Yuánguāng 元光 1222-1223

    Āizōng 哀宗 (1) Wányán Shǒuxù
    完顏守緒     		1224-1234 Zhèngdà 正大 1224-1232

    Kāixīng 開興 1232
    Tiānxīng 天興 1232-1234

    (2)
    		 Mòdì 末帝 Wányán Chénglín
    完顏承麟     		1234 (2)

    (1) Nom llarg i no utilitzat en referir-se a aquest sobirà.
    (2) No existeix

    Referències[modifica]

    1. ↑ Brown, Kerry. Berkshire Dictionary of Chinese Biography (en anglès). Kerry Brown, 2017, p. 793. ISBN 9781933782614. 
    2. ↑ Brown, Kerry. Berkshire Dictionary of Chinese Biography (en anglès). Kerry Brown, 2017, p. 794. ISBN 9781933782614. 
    3. ↑ Muhammad Seyfeydinovich Asimov, C.E. Bosworth. «Karakhanids, Seljuqs and Kara Khitay». A: History of civilizations of Central Asia, v. 4: The Age of achievement, A.D. 750 to the end of the fifteenth century; Pt. I: the historical, social and economic setting (en anglès). UNESCO, 1998, p. 138-140. 
    4. ↑ Biran, Michal. The Empire of the Qara Khitai in Eurasian History: Between China and the Islamic World (en anglès). Cambridge, England: Cambridge University Press, 2005, p. 38. ISBN 0521842263. 
    5. ↑ Journal of Central Asia. Vol. 16. Centre for the Study of the Civilizations of Central Asia, 1993, p. 19. 
    6. ↑ Muhammad Seyfeydinovich Asimov, C.E. Bosworth. «Karakhanids, Seljuqs and Kara Khitay». A: History of civilizations of Central Asia, v. 4: The Age of achievement, A.D. 750 to the end of the fifteenth century; Pt. I: the historical, social and economic setting (en anglès). UNESCO, 1998, p. 138-140. 

    Vegeu també[modifica]

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Jin
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_Jin_(1115-1234)&oldid=31782116»