Dinastia Jin (1115-1234)
Dades | |
---|---|
Tipus | dinastia xinesa estat xinès històric ![]() |
Història | |
Reemplaça | Dinastia Song del Nord (1127) Dinastia Liao (1125) Liao del Nord (1123) ![]() |
Creació | 1115 (Gregorià) |
Fundador | Jin Taizu ![]() |
Data de dissolució o abolició | 1234 (Gregorià) ![]() |
Reemplaçat per | Imperi Mongol ![]() |
Governança corporativa | |
Part de | Song Liao Jin Xia ![]() |
ANTIGA | |||||||
3 Augustos i 5 Emperadors | |||||||
Dinastia Xia 2100–1600 aC | |||||||
Dinastia Shang 1600–1046 aC | |||||||
Dinastia Zhou 1045–256 aC | |||||||
Zhou Occidental | |||||||
Zhou Oriental | |||||||
Primaveres i Tardors | |||||||
Regnes Combatents | |||||||
IMPERIAL | |||||||
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC | |||||||
Dinastia Han 206 aEC–220 EC | |||||||
Han Occidental | |||||||
Dinastia Xin | |||||||
Han Oriental | |||||||
Tres Regnes 220–280 | |||||||
Wei, Shu i Wu | |||||||
Dinastia Jin 265–420 | |||||||
Jin Occidental | 16 Regnes 304–439 | ||||||
Jin Oriental | |||||||
D. Meridionals i Septentrionals 420–589 | |||||||
Dinastia Sui 581–618 | |||||||
Dinastia Tang 618–907 | |||||||
( Segon Zhou 690–705 ) | |||||||
5 Dinasties & 10 Regnes 907–960 |
Dinastia Liao 907–1125 | ||||||
Dinastia Song 960–1279 |
|||||||
Song del Nord | Xia Occ. | ||||||
Song del Sud | Jin | ||||||
Dinastia Yuan 1271–1368 | |||||||
Dinastia Ming 1368–1644 | |||||||
Dinastia Qing 1644–1911 | |||||||
MODERNA | |||||||
República de la Xina 1912–1949 | |||||||
República Popular de la Xina Des del 1949 |
República de la Xina (Taiwan) Des del 1945 | ||||||

La dinastia Jin (金, Jīn en pinyin, Anchu en jurtxet), també coneguda com a dinastia Jurtxen, fou fundada pels Wanyan (完顏 Wányán), clan dels jurtxets, els avantpassats dels manxús que establiren la dinastia Qing 500 anys més tard. El nom és a vegades escrit com a Jinn per diferenciar-lo de la dinastia Jin prèvia, el nom de la qual és igual en l'alfabet romànic.
Història[modifica]
A principis de 1114, Wányán Āgǔdǎ, líder del clan Wanyan, al nord de Manxúria va enviar espies al territori Liao i es va preparar per revoltar-se contra el règim dels khitan, que considerava decadent, capturant Ningjiangzhou i derrotant-lo a la batalla de Chuhedian al novembre. El gener de 1115, després d'una sèrie d'èxits militars controlava prou territori i es va proclamar emperador de la Xina establint la dinastia Jin.[1] A l'agost, el seu exèrcit va conquerir la prefectura de Huanglong i va derrotar de nou a Liao a la batalla de Hubudagang.[2] El 1116, Aguda havia completat la conquesta de tota la península de Liaodong. Entre 1119 i 1122, el seu exèrcit va derrotar repetidament les forces Liao i va capturar totes les cinc capitals de la dinastia Liao. La dinastia va ser destruïda el 1125 amb la captura de l'emperador Tianzuo de Liao.[3] Tanmateix, els khitans restants, dirigits per Yelü Dashi (emperador Dezong de Liao), van establir la dinastia Liao occidental o Kara-khitai,[4] que va governar parts d'Àsia Central durant gairebé un segle abans de ser conquerida pels mongols de Khublai Khan, que va establir la dinastia Yuan.[5]
Mort Wányán Āgǔdǎ en 1123, el seu fill i successor Wányán Wúqǐmǎi (完顏吳乞買) -que havia pres el nom imperial de Tàizōng (太宗)- anihilà amb èxit la dinastia Liao l'any 1125,[6] que havia existit entre Manxúria i la frontera nord de la Xina durant segles. El 9 de gener del 1127, les forces Jin de Wányán Wúqǐmǎi saquejaren Kaifeng, capital de la Song del nord i capturaren el nou emperador Qinzong, que havia ascendit al tron després de l'abdicació del seu pare, l'emperador Huizong, en veure la necessitat d'enfrontar-se a l'exèrcit Jin. Seguint la caiguda de Kaifeng, els Song, sota el lideratge de l'hereua dinastia Song del sud, continuaren la lluita durant més d'una dècada contra la puixança dels Jin, signant finalment un tractat de pau el 1141 i cedint tot el nord de la Xina als Jin el 1142 per obtenir la pau.
Després de dominar el nord de la Xina, la dinastia Jin a poc a poc s'anà adaptant a la cultura xinesa, traslladant la seva capital des de Huining Fu, al nord de Manxúria, (al sud de l'actual Harbin) a Zhongdu (l'actual Pequín). A principis del segle xiii començà a sentir la pressió dels mongols des del nord. El 1214, la dinastia Jin mogué la seva capital a Kaifeng per fugir dels mongols, però sota les forces de l'imperi mongol liderat per Ugedei Khan, tercer fill de Genguis Khan i dels seus aliats de la dinastia Song del sud, s'ensorrà el 1234.
El 1616, els manxús que es trobaven sota el lideratge de Nurhaci formaren la dinastia Jin posterior, prenent el seu nom d'aquesta dinastia. La Jin posterior fou reanomenada dinastia Qing el 1636 i continuà la conquesta de la Xina, convertint-se en l'última dinastia de la Xina imperial.
Sobirans de la dinastia Jin (1115-1234)[modifica]
Nom Miao Hao 廟號 miàohào |
Nom pòstum Shi Hao 諡號 shìhào |
Nom de naixement 姓名 xìngmíng |
Anys Regnat |
Nom de l'era Nian Hao年號 niánhào i anys |
---|---|---|---|---|
Convencional: "Jin" + nom o nom pòstum | ||||
Tàizǔ 太祖 | (1) | Wányán Āgǔdǎ 完顏阿骨打 |
1115-1123 | |
Tàizōng 太宗 | (1) | Wányán Wúqǐmǎi 完顏吳乞買 Wányán (Shèng o Chéng) 完顏晟 |
1123-1134 | Tiānhuì 天會 1123-1134 |
Xīzōng 熙宗 | (1) | Wányán Hélá 完顏合剌 Wányán Dǎn 完顏亶 |
1135-1149 |
Tiānhuì 天會 1135-1138 |
(2) | Hǎilíngwáng 海陵王 |
Wányán Liàng 完顏亮 |
1149-1161 |
Tiāndé 天德 1149-1153 |
Shìzōng 世宗 | (1) | Wányán Yōng 完顏雍 |
1161-1189 | Dàdìng 大定 1161-1189 |
Zhāngzōng 章宗 | (1) | Wányán Jǐng 完顏璟 |
1190-1208 | Míngchāng 明昌 1190-1196 |
(2) | Wèishàowáng 衛紹王 Wèiwáng 衛王 |
Wányán Yǒngjì 完顏永濟 |
1209-1213 | Dà'ān 大安 1209-1212 |
Xuānzōng 宣宗 | (1) | Wányán Xún 完顏珣 |
1213-1223 | Zhēnyòu 貞祐 1213-1217 |
Āizōng 哀宗 | (1) | Wányán Shǒuxù 完顏守緒 |
1224-1234 | Zhèngdà 正大 1224-1232 |
(2) |
Mòdì 末帝 | Wányán Chénglín 完顏承麟 |
1234 | (2) |
(1) Nom llarg i no utilitzat en referir-se a aquest sobirà.
(2) No existeix
Referències[modifica]
- ↑ Brown, Kerry. Berkshire Dictionary of Chinese Biography (en anglès). Kerry Brown, 2017, p. 793. ISBN 9781933782614.
- ↑ Brown, Kerry. Berkshire Dictionary of Chinese Biography (en anglès). Kerry Brown, 2017, p. 794. ISBN 9781933782614.
- ↑ Muhammad Seyfeydinovich Asimov, C.E. Bosworth. «Karakhanids, Seljuqs and Kara Khitay». A: History of civilizations of Central Asia, v. 4: The Age of achievement, A.D. 750 to the end of the fifteenth century; Pt. I: the historical, social and economic setting (en anglès). UNESCO, 1998, p. 138-140.
- ↑ Biran, Michal. The Empire of the Qara Khitai in Eurasian History: Between China and the Islamic World (en anglès). Cambridge, England: Cambridge University Press, 2005, p. 38. ISBN 0521842263.
- ↑ Journal of Central Asia. Vol. 16. Centre for the Study of the Civilizations of Central Asia, 1993, p. 19.
- ↑ Muhammad Seyfeydinovich Asimov, C.E. Bosworth. «Karakhanids, Seljuqs and Kara Khitay». A: History of civilizations of Central Asia, v. 4: The Age of achievement, A.D. 750 to the end of the fifteenth century; Pt. I: the historical, social and economic setting (en anglès). UNESCO, 1998, p. 138-140.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Jin |
- Breu cronologia històrica de la Xina (castellà)
- Un altre quadre cronològic de la història de la Xina
- Xina imperial[Enllaç no actiu] al Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic (castellà)