Dinastia Jin (1115-1234)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Dinastia Jin (en blau) prop del 1141

La dinastia Jin (金, Jīn en pinyin, Anchu en jurchen), també coneguda com a dinastia Jurchen, fou fundada pels Wanyan (完顏 Wányán), clan dels jurchens, els avantpassats dels manxús que establiren la dinastia Qing 500 anys més tard. El nom és a vegades escrit com a Jinn per diferenciar-lo de la dinastia Jin prèvia, el nom de la qual és igual en l'alfabet romànic.

Es fundà el 1115, sota el lideratge de Wányán Āgǔdǎ (完顏阿骨打), líder del clan Wanyan, al nord de Manxúria, que es proclamà emperador de la Xina amb el nom de Tàizǔ (太祖). Mort Wányán Āgǔdǎ (1123), el seu fill i successor Wányán Wúqǐmǎi (完顏吳乞買) -que havia pres el nom imperial de Tàizōng (太宗)- anihilà amb èxit la dinastia Liao l'any 1125, que havia existit entre Manxúria i la frontera nord de la Xina durant segles. El 9 de gener del 1127, les forces Jin de Wányán Wúqǐmǎi saquejaren Kaifeng, capital de la Song del nord i capturaren el nou emperador Qinzong, que havia ascendit al tron després de l'abdicació del seu pare, l'emperador Huizong, en veure la necessitat d'enfrontar-se a l'exèrcit Jin. Seguint la caiguda de Kaifeng, els Song, sota el lideratge de l'hereua dinastia Song del sud, continuaren la lluita durant més d'una dècada contra la puixança dels Jin, signant finalment un tractat de pau el 1141 i cedint tot el nord de la Xina als Jin el 1142 per obtenir la pau.

Després de dominar el nord de la Xina, la dinastia Jin a poc a poc s'anà adaptant a la cultura xinesa, traslladant la seva capital des de Huining Fu, al nord de Manxúria, (al sud de l'actual Harbin) a Zhongdu (l'actual Pequín). A principis del segle XIII començà a sentir la pressió dels mongols des del nord. El 1214, la dinastia Jin mogué la seva capital a Kaifeng per fugir dels mongols, però sota les forces de l'imperi mongol liderat per Ugedei Khan, tercer fill de Genguis Khan i dels seus aliats de la dinastia Song del sud, s'ensorrà el 1234.

El 1616, els manxús que es trobaven sota el lideratge de Nurhaci formaren la dinastia Jin posterior, prenent el seu nom d'aquesta dinastia. La Jin posterior fou reanomenada dinastia Qing el 1636 i continuà la conquesta de la Xina, convertint-se en l'última dinastia de la Xina imperial.

Ascensió dels manxús[modifica]

Sobirans de la dinastia Jin (1115-1234)[modifica]

Nom
Miao Hao
廟號
miàohào
Nom pòstum
Shi Hao
諡號
shìhào
Nom de naixement
 
姓名
xìngmíng
Anys
Regnat
Nom de l'era Nian Hao年號
niánhào
i anys
Convencional: "Jin" + nom o nom pòstum
Tàizǔ 太祖 (1) Wányán Āgǔdǎ
完顏阿骨打
1115-1123

Shōuguó 收國 1115-1116
Tiānfǔ 天輔 1117-1123

Tàizōng 太宗 (1) Wányán Wúqǐmǎi
完顏吳乞買
Wányán (Shèng o Chéng)
完顏晟
1123-1134 Tiānhuì 天會 1123-1134
Xīzōng 熙宗 (1) Wányán Hélá
完顏合剌
Wányán Dǎn
完顏亶
1135-1149

Tiānhuì 天會 1135-1138
Tiānjuàn 天眷 1138-1141
Huángtǒng 皇統 1141-1149

(2) Hǎilíngwáng
海陵王
Wányán Liàng
完顏亮
1149-1161

Tiāndé 天德 1149-1153
Zhènyuán 貞元 1153-1156
Zhènglóng 正隆 1156-1161

Shìzōng 世宗 (1) Wányán Yōng
完顏雍
1161-1189 Dàdìng 大定 1161-1189
Zhāngzōng 章宗 (1) Wányán Jǐng
完顏璟
1190-1208 Míngchāng 明昌 1190-1196

Chéng'ān 承安 1196-1200
Tàihé 泰和 1200-1208

(2) Wèishàowáng
衛紹王
Wèiwáng
衛王
Wányán Yǒngjì
完顏永濟
1209-1213 Dà'ān 大安 1209-1212

Chóngqìng 崇慶 1212-1213
Zhìníng 至寧 1213

Xuānzōng 宣宗 (1) Wányán Xún
完顏珣
1213-1223 Zhēnyòu 貞祐 1213-1217

Xīngdìng 興定 1217-1222
Yuánguāng 元光 1222-1223

Āizōng 哀宗 (1) Wányán Shǒuxù
完顏守緒
1224-1234 Zhèngdà 正大 1224-1232

Kāixīng 開興 1232
Tiānxīng 天興 1232-1234

(2)
Mòdì 末帝 Wányán Chénglín
完顏承麟
1234 (2)

(1) Nom llarg i no utilitzat en referir-se a aquest sobirà.
(2) No existeix

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Jin Modifica l'enllaç a Wikidata