Dinastia V d'Egipte
 |
| Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre parèntesis any aproximat d'inici, sempre aC) |
| Període predinàstic |
| Període protodinàstic |
| Període arcaic |
| I (3100) - II (2890) |
| Regne Antic |
| III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
| Primer Període Intermedi |
| VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
| Regne Mitjà |
| XI (Tot Egipte) |
| XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
| Segon Període Intermedi |
| XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
| Regne Nou |
| XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
| Tercer Període Intermedi |
| XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
| Primer període persa (525) |
| Baix imperi |
| XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
| Segon període persa (343) |
| Període hel·lenístic |
| Alexandre el Gran (332) |
| Dinastia ptolemaica (323) |
| Província romana (30) |
| Conquesta àrab |
| Conquesta otomana |
La dinastia V fou un període de l'antic Egipte establert per Manethó i encara en ús. Amb aquesta dinastia, el Regne antic arriba a la cimera del seu desenvolupament en tots els ordres.
La dinastia va tenir nou faraons, dels quals en resten vuit piràmides. La necròpolis es trasllada a Abusir i el culte solar (Re) esdevé majoritari. A mitjans de la Cinquena Dinastia, durant la regència de Nefererkare, el recentment instituït nom de regnat també està inclòs dins d'un cartutx.[1]
Cronològicament, considerant la cronologia mínima, caldria situar-la entre el 2400 i el 2250 aC. La seva duració segons el papir de Torí fou de 146 anys i segons Manethó de 218 anys.[2]
No se sap del cert com el faraó Userkaf va fundar aquesta dinastia. El papir Westcar, escrit durant el Regne Mitjà, explica la història de com el rei Quèops de la dinastia IV d'Egipte va rebre una profecia que els trigèmins nascuts de l'esposa del sacerdot de Ra a Heliòpolis el derrocarien a ell i als seus hereus, i com va intentar executar aquests nens, anomenats Userkaf, Sahure i Nefererkare;[3] tanmateix, en els darrers anys, els estudiosos han reconegut aquesta història com a màxim una llegenda i admeten la seva ignorància sobre com va succeir la transició d'una dinastia a una altra.
Durant aquesta dinastia, la religió de l'antic Egipte va fer diversos canvis importants. Apareixen les primeres còpies conegudes d'oracions funeràries inscrites a les tombes reials conegudes com els textos de les Piràmides. El culte al déu Ra guanya importància, i els reis des d'Userkaf fins a Menkauhor Kaiu van construir temples dedicats a Ra a Abusir o prop. Al final d'aquesta dinastia, el culte a la deïtat Osiris pren importància, sobretot en les inscripcions trobades a la piràmide d'Unas.[4]
La llista de faraons és la següent:[5]
- Userkaf (grec: Ogserkeris)
Enterrat a Saqqara, va governar 7 anys (28, segons Manethó) 2400-2390 aC
- Sahure (grec: Sehpris)
Enterrat a Abusir, va governar uns 12 anys,13 Abusir 2390-2380 aC
- Nefererkare (grec: Neferkeris)
Enterrat a Abusir, va governar uns 20 anys: 2380-2360 aC
- Shepsekare (grec: Sesiris)
Enterrat potser a Abusir, va governar 7 anys: 2360-2350 aC
- Neferefre (grec: Khaires)
Enterrat a Abusir, va governar 3 anys (20, segons Manethó) vers 2350 aC
- Niuserre (grec: Rathoris)
Enterrat a Abusir, va governar uns 25 anys (44, segons Manethó) 2350-2325 aC
- Menkauhor (grec: Menkeris)
No se sap on està enterrat, va governar uns 8 anys: 2325-2315 aC
- Djedkare (grec: Tankeris)
Enterrat a Saqqara sud, va governar uns 32 anys (44, segons Manethó) 2315-2280 aC
- Unas (grec: Jaunnos)
Enterrat a Saqqara, va governar 33 anys, 2280-2250 aC.
Genealogia
[modifica]L'arbre és incomplet i presenta diverses relacions dubtoses d'acord amb les dades històriques i arqueològiques conegudes fins avui dia. També manca algun nom.
Els faraons porten una corona.
Les princeses en itàlica.
Les línies discontínues són relacions dubtoses.
Les línies de punts marquen el principi i final de dinastia.
L'arbre genealògic és el següent:
| Arbre genealògic de la dinastia IV d'Egipte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Djedefre | Khentetenka | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Shepseskaf | Khentkaus I | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ptahshepses I | Khamaat | Djedefptah | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abans d'aquesta línia de punts: Dinastia IV d'Egipte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Userkaf | Neferhetepes | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sahure | Neferthanebty | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khentkaus II | Nefererkare Kakai | Netjerirenre | Nebankhre | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khakare | Horemsaf | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Shepsekare | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ? | Neferefre | Niuserre | Reputnub | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Menkauhor | Khamerernebti | Ptahchepses | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Meresankh IV | Djedkare Isesi | ? | Ptahchepses el Jove | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Khekeretnebti | Hedjetnebou | Neserkauhor | Remkui | Isesiankh | Khenut | Unas | Nebet | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nefertkaus | Neferut | Idut | Hemitre Hemi | Khentkau | Unasankh | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Després d'aquesta línia de punts : Dinastia VI d'Egipte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Teti | Iput I | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Arbre genealògic de la dinastia VI d'Egipte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Notes
[modifica]- ↑ Spieser, Cathie «Cartouche» (en anglès). UCLA Encyclopedia of Egyptology, 1, 1, 23-01-2010, pàg. 2 [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ Altenmüller, 2001, p. 597.
- ↑ Mark, Joshua J. «Story No. 5» (en anglès). The Westcar Papyrus. World History Encyclopedia, 05-04-2017.
- ↑ «Piràmide d'Unas» (en anglès). Egypt Museum. [Consulta: 8 juliol 2025].
- ↑ Shaw, 2000, p. 482.
Bibliografia
[modifica]- Altenmüller, Hartwig. «Old Kingdom: Fifth Dynasty». A: The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt, Volume 2. Oxford University Press, 2001. ISBN 978-0-19-510234-5.
- Arnold, Dieter. The Encyclopaedia of Ancient Egyptian Architecture. I.B Tauris & Co Ltd, 2003. ISBN 1860644651.
- Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt. London; New York: Routledge, 1999. ISBN 978-0-203-98283-9.
- Dodson, Aiden; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Londres: The American University in Cairo Press, 2004. ISBN 0500051283.
- Grimal, Nicolas. A History of Ancient Egypt. Oxford: Blackwell publishing, 1992. ISBN 978-0-631-19396-8.
- Lehner, Mark. The Complete Pyramids. Nova York: Thames & Hudson, 2008. ISBN 978-0-500-28547-3.
- The Oxford History of Ancient Egypt. Oxford University Press, 2000. ISBN 0-19-815034-2.
- Verner, Miroslav. «Old Kingdom». A: The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt, Volume 2. Oxford University Press, 2001b. ISBN 978-0-19-510234-5.
- Verner, Miroslav. The Pyramids: The Mystery, Culture and Science of Egypt's Great Monuments. Nova York: Grove Press, 2001d. ISBN 9780802117038.
