Dinastia frígia
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia  |
La dinastia frígia o dinastia amoriana va ser una dinastia d'emperadors que va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 820 fins al 867.
Després d'un període turbulent entre els anys 802 i 820, quan van desaparèixer la Dinastia Isàurica i la Dinastia Fòcida i va caure l'emperador Lleó V l'Armeni va fer-se càrrec de l'imperi Miquel II, conegut com a Miquel el Tartamut, nascut a Amòrion, a Frígia, i d'aquí el nom d'Amoriana o Frígia.
Després d'Irene d'Atenes, l'última emperadriu isàurica, es van tornar a produir greus enfrontaments interns entre els iconoclastes i els iconòduls, i això va afavorir l'avenç de diversos pobles que rodejaven l'Imperi Romà d'Orient, els longobards a Itàlia i els àrabs i els búlgars a Orient. A pesar d'això, durant el regnat de l'emperadriu Teodora, que va ser regent durant la minoria d'edat del seu fill Miquel III, els iconòduls van dominar la situació.
Emperadors de la dinastia frígia[modifica]
- Miquel II dit el Tartamut, del 820 al 829.
- Teòfil, del 829 al 842.
- Miquel III dit l'Embriac, del 842 al 867. La seva mare, Teodora, va ser regent de l'Imperi del 842 al 855.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Ostrogorsky, Georg. Historia del estado bizantino. Madrid: Akal, 1984, p. 181-185. ISBN 9788473396905.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia frígia |