Dinastia seljúcida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióDinastia seljúcida
EpònimSeljuq Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1037 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1194 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Màxima extensió de l'Imperi Seljúcida

La dinastia seljúcida[1] o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.[2] Els seljúcides fundaren l'Imperi Seljúcida i el Soldanat de Rum, que en el seu punt àlgid s'estenien des d'Anatòlia fins a l'Iran,[3] i foren atacats pels croats durant la Primera Croada.[4] L'últim governant seljúcida conegut fou Massud II, que fou vassall dels mongols a finals del segle xiii i principis del xiv.

Història[modifica]

Els seljúcides es van originar a la branca Kinik dels turcs oghuz,[5][6][7][8][9] que al ssegle viii vivien a la perifèria del món musulmà, al nord de la mar Càspia i del mar d'Aral, a l'estat Oghuz Yabgu,[10] a l'estepa kazakh del Turquestan.[11] Durant el segle x, a causa de diversos esdeveniments, els oghuz havien entrat en contacte estret amb les ciutats musulmanes.[12]

Quan Seljuk, el líder del clan Seljuk, va caure davant Yabghu, el cap suprem dels Oghuz, va separar el seu clan del gruix dels turcs ghuz i va establir el campament a la riba oest del baix Sirdarià. Cap al 985, Seljuk es va convertir a l'islam.[12] Al segle xi, els seljúcides van emigrar des de les seves pàtries ancestrals a la Pèrsia continental, a la província de Khurasan, on es van trobar amb l'imperi Gaznàvida. Els seljúcides van derrotar els gaznavides a la batalla de les planes de Nasa el 1035. Tughril, Chaghri i Yabghu van rebre insígnies de governador, concessions de terres i se'ls va donar el títol de dekhan.[13] A la batalla de Dandanaqan van derrotar un exèrcit gaznàvida, i després de l'èxit del setge a Isfahan per part de Tughril el 1050/51,[14] van establir un imperi anomenat després el Gran Imperi Seljúcida. Els seljúcides es van barrejar amb la població local i van adoptar la cultura persa i la llengua persa en les dècades següents.[15][16][17][18]

Després d'arribar a Pèrsia, els seljúcides van adoptar la cultura persa i van utilitzar la llengua persa com a llengua oficial del govern,[15][16][19][20][21][22][23][24][25] i va tenir un paper important en el desenvolupament de la tradició turco-persa que presenta "la cultura persa patrocinada pels governants turcs".[26] Avui en dia se’ls recorda com a grans mecenes de la cultura, l' art, la literatura i la llengua perses.[15][16]

Governants seljúcides[modifica]

Torre Toghrol, un monument del segle xii al sud de Teheran que commemora Toğrül.
Les torres bessones de Kharāghān, construïdes a Iran el 1053 per allotjar les restes dels prínceps seljúcides.
Imatge de Màlik-Xah I

Governants de la dinastia seljúcida[modifica]

Els «grans seljúcides» eren caps de família; en teoria, la seva autoritat s'estenia sobre totes les altres línies seljúcides, tot i que a la pràctica sovint no era així. El costum turc demanava que el membre sènior de la família fos el «Gran Seljuq», tot i que normalment la posició estava associada al governant de Pèrsia occidental.

Títol Nom Regnat
Bei
بیگ 		Toghril Beg I
طغرل 		1037-1063
Bei
بیگ 		Sulayman-Xah
سُلَیمانشاہ 		1063
Sultà
سلطان 		Alp Arslan
الپ ارسلان 		1063-1072
Sultà
سلطان
Jalal-ad-Dawla
جلال الدولہ 		Màlik-Xah I
ملک شاہ اول 		1072-1092
Sultà/>
سلطان
Nàssir-ad-Dunya wa-d-Din
ناصر الدنیا والدین 		Mahmud ibn Màlik-Xah
محمود بن ملک شاہ 		1092-1094
Sultà
سلطان
Abu-l-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya wa-d-Din
أبو المظفر رکن الدنیا والدین 		Barkyaruq
برکیاروق بن ملک شاه 		1094-1105
Sultà
سلطانMuïzz-ad-Din
معز الدین 		Màlik-Xah II
ملک شاہ الثانی 		1105
Sultà
سلطان
Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din
غیاث الدنیا والدین 		Muhàmmad ibn Màlik-Xah
محمد تپار 		1105–1118
Sultà
سلطان
Muïzz-ad-Din
معز الدین 		* Àhmad Sanjar
احمد سنجر 		1118–1153
La dinastia Khwarazmian substitueix la dinastia seljúcida. Des del 1157, els oghuz van prendre el control de gran part de Khurasan, amb la resta en mans d'antics emirs seljúcides.
  • El fill de Muhàmmad, Mahmud II, el van succeir a l'oest de Pèrsia, però Àhmad Sanjar, que era el governador de Khurasan en aquell moment, era el membre sènior de la família, es va convertir en el gran soldà seljúcida.

Sultans seljúcides de Hamadan[modifica]

El Gran Imperi Seljúcida el 1092, a la mort de Màlik-Xah I.[27]

Els governants de Pèrsia occidental, que mantenien un control molt fluix sobre els abbàssides de Bagdad. Diversos emirs turcs van guanyar un fort nivell d'influència a la regió, com els eldidúzides.

El 1194, Tugrul III va ser assassinat en una batalla amb el Khwarezm Shah, que va annexionar Hamadan.

Governants seljúcides de Kerman[modifica]

Art de l'època seljúcida: Ewer d'Herat, Afganistan, del 1180 al 1210. Llautó treballat en repousse i incrustat amb plata i betum. Museu Britànic.

Kerman era una província al sud de Pèrsia. Entre el 1053 i el 1154, el territori també incloïa Oman.

  • Qawurd 1041-1073
  • Kerman Shah 1073-1074
  • Sultan Shah 1074-1075
  • Hussayn Omar 1075-1084
  • Turan Shah I 1084-1096
  • Iranshah ibn Turanshah 1096-1101
  • Arslan Shah I 1101–1142
  • Mehmed I 1142-1156
  • Tuğrul Shah 1156–1169
  • Bahram-Shah 1169–1174
  • Arslan Shah II 1174–1176
  • Turan Shah II 1176–1183
  • Muhammad Shah 1183-1187

Muhàmmad va abandonar Kerman, que va caure en mans del cap oghuz Màlik Dinar. Kerman va ser finalment annexionat per l'Imperi Khwarezmid el 1196.

Governants seljúcides a Síria[modifica]

Als ortúqides

Sultans / emirs de Damasc :

Damasc agafat pel Burid Toghtekin

Sultans seljúcides de Rum (Anatòlia)[modifica]

El sultanat seljúcida de Rum el 1190, abans de la tercera croada

Aquesta branca seljúcida, que ja havia estat privada de qualsevol poder significatiu, va acabar efectivament a principis del segle xiv.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia seljúcida
  1. ↑ «seljúcida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Seljuq | History & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 abril 2021].
  3. ↑ «O Portal da História - As Cruzadas: Índice Documental». [Consulta: 30 juliol 2021].
  4. ↑ Slack, Corliss K. Historical Dictionary of the Crusades (en anglès). Scarecrow Press, 2013-05-09. ISBN 978-0-8108-7831-0. 
  5. ↑ Concise Britannica Online Seljuq Dynasty Arxivat 2007-01-14 a Wayback Machine. article
  6. ↑ Merriam-Webster Online – Definition of Seljuk
  7. ↑ The History of the Seljuq Turks: From the Jami Al-Tawarikh (LINK)
  8. ↑ Shaw, Stanford. History of the Ottoman Empire and Modern Turkey (LINK)
  9. ↑ Golden, Peter B. (1992). An Introduction to the History of the Turkic People. Otto Harrassowitz, Wiesbaden. p. 209
  10. ↑ Wink, Andre, Al Hind: the Making of the Indo-Islamic World Brill Academic Publishers, Jan 1, 1996, ISBN 90-04-09249-8 pg.9
  11. ↑ Islam: An Illustrated History, p. 51
  12. ↑ 12,0 12,1 Michael Adas, Agricultural and Pastoral Societies in Ancient and Classical History, (Temple University Press, 2001), 99.
  13. ↑ Bosworth, C.E. The Ghaznavids: 994–1040, Edinburgh University Press, 1963, 242.
  14. ↑ Tony Jaques, Dictionary of Battles and Sieges: F-O, (Greenwood Publishing Group, 2007), 476.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 O.Özgündenli, "Persian Manuscripts in Ottoman and Modern Turkish Libraries", Encyclopaedia Iranica, Online Edition, (LINK)
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Encyclopædia Britannica, "Seljuq", Online Edition, (LINK):
  17. ↑ M. Ravandi, "The Seljuq court at Konya and the Persianisation of Anatolian Cities", in Mesogeios (Mediterranean Studies), vol. 25–6 (2005), pp. 157–69
  18. ↑ M.A. Amir-Moezzi, "Shahrbanu", Encyclopaedia Iranica, Online Edition, (LINK) Vol 4, pt. 1; edited by M.S. Asimov and C.E. Bosworth; UNESCO Publishing, Institute of Ismaili Studies:
  19. ↑ Bosworth, C.E.; Hillenbrand, R.; Rogers, J.M.; Blois, F.C. de; Bosworth, C.E.; Darley-Doran, R.E., "Saldjukids," Encyclopaedia of Islam. Edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Brill, 2009. Brill Online
  20. ↑ John Perry, THE HISTORICAL ROLE OF TURKISH IN RELATION TO PERSIAN OF IRAN in Iran & the Caucasus, Vol. 5, (2001), pp. 193–200
  21. ↑ Ram Rahul. "March of Central Asia", Indus Publishing, pg 124
  22. ↑ Ehsan Yarshater, "Iran" in Encyclopedia Iranica
  23. ↑ C.E. Bosworth, "Turkish expansion towards the west", in UNESCO History of Humanity, Volume IV: From the Seventh to the Sixteenth Century, UNESCO Publishing / Routledge, 2000. p. 391
  24. ↑ Stephen P. Blake, Shahjahanabad: The Sovereign City in Mughal India, 1639–1739. Cambridge University Press, 1991. pg 123
  25. ↑ Mehmed Fuad Koprulu, Early Mystics in Turkish Literature, Translated by Gary Leiser and Robert Dankoff, Routledge, 2006, pg 149
  26. ↑ Daniel Pipes: "The Event of Our Era: Former Soviet Muslim Republics Change the Middle East" in Michael Mandelbaum, "Central Asia and the World: Kazakhstan, Uzbekistan, Tajikistan, Kyrgyzstan, Turkemenistan and the World", Council on Foreign Relations, pg 79.
  27. ↑ Black, Jeremy. The Atlas of World History. American Edition, New York: Covent Garden Books, 2005, p. 65, 228. ISBN 9780756618612. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_seljúcida&oldid=29294421»