Dinastia seljúcida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióDinastia seljúcida
EpònimSeljuq Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1037 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1194 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Màxima extensió de l'Imperi Seljúcida

La dinastia seljúcida[1] o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.[2] Els seljúcides fundaren l'Imperi Seljúcida i el Soldanat de Rum, que en el seu punt àlgid s'estenien des d'Anatòlia fins a l'Iran,[3] i foren atacats pels croats durant la Primera Croada.[4] L'últim governant seljúcida conegut fou Messud II, que fou vassall dels mongols a finals del segle xiii i principis del xiv.

Història[modifica]

Els seljúcides es van originar a la branca Kinik dels turcs oghuz,[5][6][7][8][9] que al segle VIII vivien a la perifèria del món musulmà, al nord del mar Caspi i del mar d'Aral, a l'estat Oghuz Yabgu,[10] a l'estepa kazakh del Turquestan.[11] Durant el segle X, a causa de diversos esdeveniments, els oghuz havien entrat en contacte estret amb les ciutats musulmanes.[12]

Quan Seljuk, el líder del clan Seljuk, va caure davant Yabghu, el cap suprem dels Oghuz, va separar el seu clan del gruix dels turcs ghuz i va establir el campament a la riba oest del baix Sirdarià. Cap al 985, Seljuk es va convertir a l'islam.[12] Al segle XI, els seljúcides van emigrar des de les seves pàtries ancestrals a la Pèrsia continental, a la província de Khurasan, on es van trobar amb l'imperi Gaznàvida. Els seljúcides van derrotar els gaznavides a la batalla de les planes de Nasa el 1035. Tughril, Chaghri i Yabghu van rebre insígnies de governador, concessions de terres i se'ls va donar el títol de dekhan.[13] A la batalla de Dandanaqan van derrotar un exèrcit gaznavida, i després de l'èxit del setge a Isfahan per part de Tughril el 1050/51, [14] van establir un imperi anomenat després el Gran Imperi Seljuk. Els seljúcides es van barrejar amb la població local i van adoptar la cultura persa i la llengua persa en les dècades següents.[15][16][17][18]

Després d’arribar a Pèrsia, els seljúcides van adoptar la cultura persa i van utilitzar la llengua persa com a llengua oficial del govern,[15] [16] [19][20][21][22][23][24][25] i va tenir un paper important en el desenvolupament de la tradició turco-persa que presenta "la cultura persa patrocinada pels governants turcs".[26] Avui en dia se’ls recorda com a grans mecenes de la cultura, l’ art, la literatura i la llengua perses.[15][16]

Governants seljúcides[modifica]

Torre Toghrol, un monument del segle XII al sud de Teheran que commemora Toğrül.
Les torres bessones de Kharāghān, construïdes a Iran el 1053 per allotjar les restes dels prínceps seljúcides.

Governants de la dinastia Seljuk[modifica]

Els "grans seljúcides" eren caps de família; en teoria, la seva autoritat s'estenia sobre totes les altres línies seljúcides, tot i que a la pràctica sovint no era així. El costum turc demanava que el membre sènior de la família fos el Gran Seljuk, tot i que normalment la posició estava associada al governant de Pèrsia occidental.

Nom (s) titular (s) Nom personal Regnar
Bey



بیگ 		Tughril



طغرل 		1037-1063



</br>
Bey



بیگ 		Suleiman



سُلَیمانشاہ 		1063
Sultà



سلطان 		Alp Arslan



الپ ارسلان 		1063-1072
Sultà



سلطان



Jalāl al-Dawlah



جلال الدولہ 		Malik Shah I



ملک شاہ اول 		1072-1092
Sultà



سلطان



Nasir al-Duniya wa al-Din



ناصر الدنیا والدین 		Mahmud bin Malik Shah



محمود بن ملک شاہ 		1092-1094
Sultà



سلطان



Abul Muzaffar Rukn al-Duniya wa al-Din



أبو المظفر رکن الدنیا والدین 		Barkiyaruq bin Malik Shah



برکیاروق بن ملک شاه 		1094-1105
Sultà



سلطان



Muizz al-Din



معز الدین 		Malik Shah II



ملک شاہ الثانی 		1105
Sultà



سلطان



Ghiyath al-Duniya wa al-Din



غیاث الدنیا والدین 		Mahoma I Tapar



محمد تپار 		1105–1118
Sultà



سلطان



Muizz al-Din



معز الدین 		* Àhmad Sanjar



احمد سنجر 		1118–1153
La dinastia Khwarazmian substitueix la dinastia Seljuk. Des del 1157, els oghuz van prendre el control de gran part de Khurasan, amb la resta en mans d'antics emirs seljúcides.
  • El fill de Mahoma, Mahmud II, el van succeir a l'oest de Pèrsia, però Àhmad Sanjar, que era el governador de Khurasan en aquell moment, era el membre sènior de la família, es va convertir en el gran soldà seljúcida.

Sultans seljúcides de Hamadan[modifica]

El Gran Imperi Seljúcida el 1092, a la mort de Màlik-Xah I.[27]

Els governants de Pèrsia occidental, que mantenien un control molt fluix sobre els abasides de Bagdad. Diversos emirs turcs van guanyar un fort nivell d'influència a la regió, com els Eldiduzides.

El 1194, Tugrul III va ser assassinat en una batalla amb el Khwarezm Shah, que va annexionar Hamadan.

Governants seljúcides de Kerman[modifica]

Art de l’època seljúcida: Ewer d’ Herat, Afganistan, del 1180 al 1210. Llautó treballat en repousse i incrustat amb plata i betum . Museu Britànic .

Kerman era una província al sud de Pèrsia. Entre el 1053 i el 1154, el territori també incloïa Oman.

  • Qawurd 1041-1073
  • Kerman Shah 1073-1074
  • Sultà Shah 1074-1075
  • Hussain Omar 1075-1084
  • Turan Shah I 1084-1096
  • Iranshah ibn Turanshah 1096-1101
  • Arslan Shah I 1101–1142
  • Mehmed I (Mahoma) 1142-1156
  • Tuğrul Shah 1156–1169
  • Bahram-Shah 1169–1174
  • Arslan Shah II 1174–1176
  • Turan Shah II 1176–1183
  • Muhammad Shah 1183-1187

Mahoma va abandonar Kerman, que va caure en mans del cap oghuz Malik Dinar. Kerman va ser finalment annexionat per l' Imperi Khwarezmid el 1196.

Governants seljúcides a Síria[modifica]

Als Artuqids

Sultans / emirs de Damasc :

Damasc agafat pel Burid Toghtekin

Sultans seljúcids de rom (Anatòlia)[modifica]

El sultanat seljúcida de Rum el 1190, abans de la tercera croada

La línia Seljuk, que ja havia estat privada de qualsevol poder significatiu, va acabar efectivament a principis del segle XIV.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia seljúcida
  1. ↑ «seljúcida». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Seljuq | History & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 abril 2021].
  3. ↑ «O Portal da História - As Cruzadas: Índice Documental». [Consulta: 30 juliol 2021].
  4. ↑ Slack, Corliss K. Historical Dictionary of the Crusades (en anglès). Scarecrow Press, 2013-05-09. ISBN 978-0-8108-7831-0. 
  5. ↑ Concise Britannica Online Seljuq Dynasty Arxivat 2007-01-14 a Wayback Machine. article
  6. ↑ Merriam-Webster Online – Definition of Seljuk
  7. ↑ The History of the Seljuq Turks: From the Jami Al-Tawarikh (LINK)
  8. ↑ Shaw, Stanford. History of the Ottoman Empire and Modern Turkey (LINK)
  9. ↑ Golden, Peter B. (1992). An Introduction to the History of the Turkic People. Otto Harrassowitz, Wiesbaden. p. 209
  10. ↑ Wink, Andre, Al Hind: the Making of the Indo-Islamic World Brill Academic Publishers, Jan 1, 1996, ISBN 90-04-09249-8 pg.9
  11. ↑ Islam: An Illustrated History, p. 51
  12. ↑ 12,0 12,1 Michael Adas, Agricultural and Pastoral Societies in Ancient and Classical History, (Temple University Press, 2001), 99.
  13. ↑ Bosworth, C.E. The Ghaznavids: 994–1040, Edinburgh University Press, 1963, 242.
  14. ↑ Tony Jaques, Dictionary of Battles and Sieges: F-O, (Greenwood Publishing Group, 2007), 476.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 O.Özgündenli, "Persian Manuscripts in Ottoman and Modern Turkish Libraries", Encyclopaedia Iranica, Online Edition, (LINK)
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Encyclopædia Britannica, "Seljuq", Online Edition, (LINK):
  17. ↑ M. Ravandi, "The Seljuq court at Konya and the Persianisation of Anatolian Cities", in Mesogeios (Mediterranean Studies), vol. 25–6 (2005), pp. 157–69
  18. ↑ M.A. Amir-Moezzi, "Shahrbanu", Encyclopaedia Iranica, Online Edition, (LINK) Vol 4, pt. 1; edited by M.S. Asimov and C.E. Bosworth; UNESCO Publishing, Institute of Ismaili Studies:
  19. ↑ Bosworth, C.E.; Hillenbrand, R.; Rogers, J.M.; Blois, F.C. de; Bosworth, C.E.; Darley-Doran, R.E., "Saldjukids," Encyclopaedia of Islam. Edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Brill, 2009. Brill Online
  20. ↑ John Perry, THE HISTORICAL ROLE OF TURKISH IN RELATION TO PERSIAN OF IRAN in Iran & the Caucasus, Vol. 5, (2001), pp. 193–200
  21. ↑ Ram Rahul. "March of Central Asia", Indus Publishing, pg 124
  22. ↑ Ehsan Yarshater, "Iran" in Encyclopedia Iranica
  23. ↑ C.E. Bosworth, "Turkish expansion towards the west", in UNESCO History of Humanity, Volume IV: From the Seventh to the Sixteenth Century, UNESCO Publishing / Routledge, 2000. p. 391
  24. ↑ Stephen P. Blake, Shahjahanabad: The Sovereign City in Mughal India, 1639–1739. Cambridge University Press, 1991. pg 123
  25. ↑ Mehmed Fuad Koprulu, Early Mystics in Turkish Literature, Translated by Gary Leiser and Robert Dankoff, Routledge, 2006, pg 149
  26. ↑ Daniel Pipes: "The Event of Our Era: Former Soviet Muslim Republics Change the Middle East" in Michael Mandelbaum, "Central Asia and the World: Kazakhstan, Uzbekistan, Tajikistan, Kyrgyzstan, Turkemenistan and the World", Council on Foreign Relations, pg 79.
  27. ↑ Black, Jeremy. The Atlas of World History. American Edition, New York: Covent Garden Books, 2005, p. 65, 228. ISBN 9780756618612. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_seljúcida&oldid=28267948»