Dionís Eroles i Batlle

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDionís Eroles i Batlle
Biografia
Naixement 2 novembre 1900
Barcelona
Mort 1940 (39/40 anys)
Ideologia política Anarcosindicalisme
Activitat
Ocupació Sindicalista
Modifica les dades a Wikidata

Dionís Eroles i Batlle[1] (Barcelona, 2 de novembre de 1900 - 1940 o 1941) fou un dirigent anarquista català.[2]

Biografia[modifica]

Militant de la CNT, el novembre del 1920 fou empresonat en el vaixell Giralda i deportat al castell de la Mola de Maó amb una condemna de 20 anys de presó. El 1931 fou alliberat i nomenat dirigent del Sindicat de l'Art Fabril i Tèxtil de Catalunya i membre del comitè regional català de la CNT, però el 1932 fou empresonat novament.[3]

Juntament amb Josep Asens, Aurelio Fernández i Manuel Escorza del Val, Eroles va dirigir les accions de les Patrulles de Control del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya.[4] De fet Joan Pons Garlandí (ERC) va denunciar l'existència d'un grup coordinat de repressió i extorsió format per Eroles, Manuel Escorza del Val, Aurelio Fernández i Eduardo Barriobero.[5]

El 22 d'octubre de 1936 fou un dels signants del pacte d'unitat d'acció entre CNT, UGT, FAI i PSUC.[6] Alhora fou Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya,[7] des d'on s'enfrontà tant al dirigent d'UDC Lluís Vila i d'Abadal, encarregat de salvar catòlics perseguits per incontrolats de la FAI, com a Estat Català després del Complot de novembre de 1936.[cal citació]

Després dels Fets de maig del 1937, Eroles es va resistir al nou delegat de seguretat a Barcelona del govern republicà espanyol Teodoro Illera (policia professional), però finalment fou destituït del càrrec de Cap de Serveis de la CGOP.[8] Llavors va ocupar el càrrec de secretari general interí de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, vacant després de la nominació del també anarquista Valeri Mas com a conseller de la Generalitat.[9] Dionís Eroles fou detingut arran d'una investigació dels assassinats i els robatoris comesos entre el juliol del 1936 i el maig del 1937, però va quedar en llibertat sota fiança.[7] Probablement fou l'inductor de l'intent d'assassinat del president de l'Audiència de Barcelona Josep Andreu i Abelló, que impulsava la gran investigació del període anterior, però el fet no es va arribar a provar.[7]

En acabar la guerra civil espanyola marxà a França i va establir la seva residència a Montalban, on es perd el seu rastre a mitjans del 1940. Segons algunes fonts, fou entregat a la policia franquista i enviat a Andorra, on fou executat. Segons altres fonts, el març de 1941 fou executat per antics companys, membres del Grup Ponzán.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Saber la veritat. Els casos Escorza i Eroles». Catalunya Ràdio. [Consulta: 25 setembre 2013].
  2. Inventari de la documentació de la Generalitat de Catalunya al "Archivo Histórico Nacional, Sección Guerra Civil". Generalitat de Catalunya, Dept. de Cultura, 1992, p. 112. ISBN 8439320817. 
  3. Casanova, Julián. Anarchism, the Republic, and Civil War in Spain, 1931-1939 (en anglès). Routledge, 2005, p.56. ISBN 041532095X. 
  4. P. Preston, 2012: p. 389-390
  5. P. Preston, 2012: p. 402
  6. Martínez de Sas, María Teresa; Pagčs i Blanch, Pelai. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. L'Abadia de Montserrat, 2000, p.496. ISBN 848415243X. 
  7. 7,0 7,1 7,2 P. Preston, 2012: p. 405-406
  8. P. Preston, 2012: p. 657
  9. Josep, Peirats. La CNT en la revolución española (en castellà). volum 2. 4a. ed. Cali, Colombia: Asociación Artística La Cuchilla, 1988, p. 175. ISBN 8487169023. 

Bibliografia referenciada[modifica]

Enllaços externs[modifica]